LLEGIR EN CASTELLÀ
Els garatges a cobert ja tenen un valor semblant a Palma que un habitatge familiar situat a una capital de província de l'Espanya buidada i, per tant, molt menys turística. Només cal un rastreig ràpid per les webs dels principals portals immobiliaris per comprovar-ho. Hi ha, en concret, una plaça a la capital mallorquina que costa el mateix que un pis de 110 metres quadrats al centre històric de Càceres: 185.000 euros.
Aquest és el preu d'un anunci que està penjat al vidre de l'oficina d'una immobiliària situada a la Plaça des Fortí: fins fa una dècada, l'epicentre d'un barri de classe mitjana, i, des d'aleshores, un dels punts de fricció entre la Palma turística i la residencial. Encara que el seu terme és gran (200 quilòmetres quadrats, més del doble que l'illa de Formentera), al cabdell del vuitè municipi més gran del país no hi ha res gaire lluny. La plaça de garatge que s'anuncia a l'aparador de la immobiliària queda a un quart d'hora a peu. Concretament, a Jaume III, “enfront del Corte Inglés” i a “un edifici d'alt standing”.
Des que es va obrir al trànsit a la postguerra, aquesta avinguda amb nom de rei ha estat un bastió de l'alta burgesia palmesana. Una gran via. Qualsevol mallorquí sap que és la milla d'or de la seva capital insular. A qualsevol foraster que li agradi observar tampoc li costaria gaire esforç constatar-ho. A més dels grans magatzems més famosos d'Espanya, botigues, franquícies i plaques de despatxos d'arquitectura, bufets d'advocats, notaries. Tot i això, la plaça no troba comprador malgrat aquests supòsits atractius, tal com ha comprovat elDiario.es.
L'anunci ja estava penjat al febrer i, de moment, cap fortuna ha cregut raonable pagar els 9.893 euros per metre quadrat (la plaça en té una mica menys de vint) que demana el venedor per un garatge que permet aparcar sense raigs “cotxes grans, estil Porsche Cayenne o Mercedes GLA”. A l'oficina prefereixen “no donar detalls dels plans del venedor, per confidencialitat”.
Menys de 10.000 euros, només aparcaments per a motos
Aquest cas no és una excepció, sinó el més cridaner d'una bombolla que també converteix en un luxe l'aparcament sota sostre. A la perifèria de la capital de Balears, els garatges a la venda superen els 20.000 euros. Si una plaça crida l'atenció per valdre menys de la meitat, cal fixar-se en la lletra petita: els dobles dígits són per a un cotxe; els dígits simples, per a una moto.
El preu dels garatges augmenta a poc a poc segons el rastreig s'apropa a les avingudes que delimiten l'antic casc emmurallat de Palma. Intramurs, el valor de l'aparcament subterrani es multiplica exponencialment. La norma que dicta el mercat és que, al centre palmesà, una plaça costi més de 100.000 euros. Una zona d'una mica més de dos quilòmetres quadrats que, des de l'1 de gener i fins al 2030, anirà restringint cada cop més la circulació i l'estacionament de vehicles de motor.
L'efecte en uns barris cada vegada més exclusius també es podria notar als garatges, tan escassos en tractar-se de finques molt antigues (moltes, construïdes fa més d'un segle) que gairebé no s'ofereixen en lloguer. Per arrendar una plaça les opcions porten als barris que envolten les avingudes de Palma i, allà, el cost mensual no baixa dels 200 euros. Diversos anuncis animen a invertir entre mig milió i un milió i una mica en grans cotxeres (trenta, quaranta, cinquanta places) perquè el negoci és evident.
La DGT va aportar el 2023 una dada que es pot relacionar amb especulació rampant dels pàrquings: a les Illes Balears hi ha actualment 986 vehicles per cada 1.000 habitants. Gairebé un deu per cent del parc mòbil és la flota legal de lloguer, que ha crescut en paral·lel al nombre de turistes. Actualment, més de 18 milions cada any: aproximadament, la mateixa quantitat de persones que va visitar l'arxipèlag entre el 1960 i el 1973, la dècada llarga del boom turístic. Una allau humana que, a més d'obrir una bretxa insalvable entre qui té garatge i qui no, ha esdevingut tema de conversa.
El problema per aparcar
L'estiu passat, una cançó de dos músics mallorquins –la banda Xanguito i Tomeu Penya, veterà del country català– van posar de moda uns versos que descriuen què li passa de maig a octubre a qui condueix des dels pobles de la Part Forana fins al centre de la ciutat: “Duc mitja hora fent voltes per Palma, i encara no he trobat aparcament”.
Els garatges, per tant, han esdevingut la prolongació de l'avarícia immobiliària que ofega un percentatge cada cop més gran de la ciutadania balear. Un dels darrers estudis –el baròmetre elaborat per la Fundació Lloguer Segur i la Universitat Rey Juan Carlos– va constatar que l'arxipèlag continua sent la comunitat autònoma on els lloguers són més cars. Gairebé 1.650 euros de mitjana: més de tres quartes parts dels ingressos d'un ciutadà tipus es pagaran el lloguer si viu sol i no disposa d'ajuda familiar. Igual que a Barcelona, alguna cosa més que a Madrid. L'efecte dels capitals estrangers sobre Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera són evidents: de cada tres transaccions immobiliàries, una la signa una persona que no té passaport espanyol (alemanys, britànics, danesos, suecs, holandesos…). El doble que la mitjana nacional.
Aquestes dades es van conèixer a principis d'abril, dies després que només 3.500 persones es manifestessin a Palma per reclamar que el dret a una llar digna (recollida a la Constitució) es compleixi a Balears i dies abans que el Parlament rebutgés –vots en contra del PP i VOX, vots a favor de la resta de grups– una moció presenta com a zona tensionada. A la mateixa sessió parlamentària, el Govern de Marga Prohens va tirar endavant un decret que permetrà requalificar com a urbans les parcel·les rústiques que es trobin a la perifèria de la quinzena de municipis de les Illes Balears que tenen més de 20.000 habitants. El suport dels diputats d'ultradreta va ser essencial per permetre que se segueixi construint en un territori finit que, des de començament de segle, ha augmentat un terç la seva població mentre es desplomava el PIB per càpita.