El PP balear segueix la senda d'Ayuso: porta al Suprem la regularització entre rumors sobre un suposat “col·lapse” sanitari

El Govern balear del PP ha elevat la seva ofensiva contra la regularització extraordinària de persones migrants aprovada pel Govern central i sol·licitarà al Tribunal Supremo que suspengui cautelarment la mesura mentre resol el recurs contenciós administratiu que l’Executiu autonòmic preveu presentar en els pròxims dies.

L’anunci l’ha fet aquest divendres el portaveu i vicepresident primer de l’Executiu, Antoni Costa, després de la reunió del Consell de Govern, que ha autoritzat l’Advocacia de la Comunitat Autònoma a iniciar el procediment judicial contra el reial decret aprovat pel Govern de Pedro Sánchez. Balears segueix així la senda de la Comunitat de Madrid, que, juntament amb Vox i organitzacions d’extrema dreta, també ha recorregut la mesura entre vaticinis sobre un suposat impacte damunt els serveis públics.

En contra del criteri de diferents estudis i organismes públics que qüestionen el relat de la dreta i l’extrema dreta segons el qual la migració estaria directament relacionada amb la sobresaturació de la xarxa assistencial pública, el Govern de Marga Prohens sosté que la regularització -que permetrà que milers de persones en situació administrativa irregular accedeixin a permisos de residència i treball- tindrà un cost “significatiu” i “substancial” damunt els sistemes sanitari, educatiu i social de Balears, tot i que ha evitat concretar xifres.

“Tenim estimacions, però es manifestaran en el seu moment”, s’ha limitat a assenyalar Costa, retraient a l’Executiu central que no hagi previst mecanismes de compensació econòmica per a les autonomies. “La sensació és que Pedro Sánchez convida i la resta pagam”, ha recriminat, retraient, així mateix, que el decret s’aprovàs sense consens amb les comunitats autònomes, sense debat parlamentari i sense una memòria econòmica que quantifiqui el seu impacte damunt els serveis públics.

En realitat, les persones en situació irregular ja tenen dret a l’assistència sanitària normalitzada a Espanya després de diverses reformes impulsades pel Govern central, la darrera de les quals el març d’enguany. La modificació va corregir algunes escletxes de la normativa anterior per les quals encara es produïen casos d’exclusió sanitària en determinats supòsits.

L’únic canvi rellevant que comportarà la regularització és que, una vegada donades d’alta a la Seguretat Social, aquestes persones hauran de rebre la corresponent targeta sanitària mitjançant un procediment administratiu simplificat que ja contempla la mateixa web autonòmica. Es tracta, per tant, d’una modificació més qualitativa que material: en tenir ja reconegut l’accés a l’assistència sanitària, no es preveu un increment significatiu de la despesa pública ni una situació d’urgència administrativa, atès que aquestes persones ja compten amb atenció mèdica assignada.

D’altra banda, l’Informe de seguiment del Marc Estratègic de Ciutadania i Inclusió contra el Racisme i la Xenofòbia 2023-2027 conclou que la població estrangera no comunitària utilitza menys els serveis sanitaris que la població espanyola i presenta, en termes generals, una estructura demogràfica més jove, fet que redueix la seva pressió assistencial damunt el sistema sanitari.

Contribució a les cotitzacions fiscals

En matèria econòmica, diversos anàlisis acadèmics subratllen que les persones migrants contribueixen de manera neta al sosteniment de l’estat del benestar a través de cotitzacions i imposts, especialment en sectors amb manca de mà d’obra. En aquesta línia, el Banco de España subratlla la contribució de la població migrant al mercat laboral i al sosteniment del sistema de pensions en un context d’envelliment demogràfic. Així mateix, indica que la regularització de migrants permetrà augmentar les cotitzacions socials i els ingressos fiscals en aflorar ocupació no declarada.

Malgrat això, Costa ha insistit en el possible “efecte crida” que podria provocar la mesura, un argument recurrent en el debat migratori però qüestionat per especialistes i entitats socials, que sostenen que no existeix evidència concloent que les regularitzacions extraordinàries provoquin un augment automàtic d’arribades.

El també conseller d’Economia, Hisenda i Innovació ha vinculat igualment l’oposició de l’Executiu autonòmic a la seva estratègia de “transformació del model de creixement” de Balears. Preguntat pel suport que organitzacions empresarials han mostrat al procés de regularització davant la manca de treballadors en sectors com l’hostaleria o les cures, Costa ha defensat que “es pot establir una correlació directa entre creixement en volum i necessitat de mà d’obra”.

La iniciativa judicial se suma a l’enduriment del discurs migratori impulsat per diferents governs autonòmics del PP en els darrers mesos, en un context marcat per l’auge dels postulats d’extrema dreta i la intensificació de les crítiques a les polítiques migratòries del Govern central. A Balears, aquest discurs emergeix, a més, en un escenari de forta crisi habitacional derivada de l’encariment del lloguer, l’especulació immobiliària, la saturació derivada del model turístic i la precarització laboral.