El PP va gastar el triple del que es va declarar perquè la ciutat de Palma fos candidata a capital europea de la cultura

La polèmica candidatura de Palma 2031, el projecte cultural més gran del Partit Popular a la capital de les Balears durant l’actual legislatura, va tenir un cost de més de 247.000 euros. Després del rebuig del jurat al projecte de la ciutat per ser Capital Europea de la Cultura el 2031 i la publicació de l’informe de conclusions del passat mes d’abril, elDiario.es revela l’informe de les despeses, que supera en més de 165.000 euros les xifres oficials aportades pel consistori, cosa que suposa tres vegades la quantitat inicialment declarada.

Després del rebuig europeu a la candidatura de Palma 2031, l’Ajuntament de Palma va organitzar una roda de premsa en què el regidor de Cultura, Javier Bonet (PP), va explicar que la ciutat havia destinat 82.500 euros al projecte, una xifra inferior a la partida pressupostària prevista, dotada amb 100.000 euros. En la presentació als mitjans, que va tenir lloc el passat 18 de març, Bonet va destacar que les xifres de Palma “posen en evidència que la intel·ligència cultural i la col·laboració poden generar resultats extraordinaris, fins i tot amb recursos molt limitats”.

En un comunicat posterior, la corporació va recordar que la resta de ciutats que van passar a la següent fase —Càceres, Granada, Oviedo i Las Palmas de Gran Canaria— havien invertit “quantitats molt importants en les seves candidatures”, amb una mitjana d’inversió “que frega el milió d’euros”. “Càceres ha afrontat una inversió propera als 750.000 euros; Granada, de pràcticament 650.000 euros només durant el 2025; Oviedo, de 970.000 euros, i Las Palmas de Gran Canaria, de gairebé 1,9 milions d’euros”, va justificar. elDiario.es ha sol·licitat a l'Ajuntament la seva versió dels fets, però no ha contestat en el moment de publicació d'aquest reportatge.

Poc després d’aquestes declaracions, gran part del sector cultural local va posar en dubte —de manera silenciosa, davant la por a les llistes negres— la xifra oficial. En aquest sentit, després de la investigació duta a terme per aquest diari, la despesa associada a la candidatura arribaria als 247.766,45 euros, exactament el triple. Aquesta despesa es va repartir a través de contractes menors —és a dir, sense passar per concurs públic— al llarg de l’any 2025 i el primer trimestre de 2026, un contracte major destinat a publicitat i el sou de Gori Vicens, director general de Projectes Culturals de Palma. Cort va apostar per Vicens per reforçar la candidatura a la capitalitat europea de la cultura.

Després d’examinar els comptes a través del Portal de Transparència de l’Ajuntament de Palma, aquest diari ha detectat una inversió de 59.227 euros en la comunicació i el disseny de marca del projecte; 64.625 euros en marxandatge i publicitat; 16.373 euros en viatges a Madrid, Londres, Donosti, Berlín o Brussel·les —incloent-hi hotels i vols—; 11.475 euros en logística i producció de diferents esdeveniments de presentació de la candidatura, i 17.064 euros en serveis intel·lectuals per al comitè d’experts, amb imports que varien entre els 600 i els 1.089 euros per persona. A aquestes quantitats caldria afegir la remuneració anual del director general de Projectes Culturals, Gori Vicens, de 46.000 euros anuals, i un contracte major de 33.000 euros adjudicat a RADIO POPULAR, S.A., grup al qual pertany la cadena COPE.

Les despeses més cridaneres

Les despeses van començar dos mesos abans de la presentació oficial de la candidatura, el juny de 2025, amb l’encàrrec de la direcció creativa i el desenvolupament gràfic del logotip a Tomàs Oliva, per un valor de 17.787 euros. Pel que fa als contractes per a les campanyes de marca i comunicació, destaca un altre de 17.892 euros adjudicat a Play Your Brand, SL, per a la creació i producció d’un vídeo promocional per a la candidatura. Pel que fa a les despeses de publicitat, destaquen dos contractes: un adjudicat a Gráficas Planisi S.A., per 13.915 euros, per al subministrament d’articles de marxandatge per a la candidatura, i un altre a Libertad Digital, S.A., per 12.100 euros, per un programa especial de ràdio.

D’altra banda, cal esmentar una certa opacitat pel que fa al total de diners públics invertits en aquest projecte, cosa que dificulta saber si aquesta xifra supera els 246.000 euros desglossats per aquest diari. En aquest sentit, no ha estat possible trobar el contracte o sou vinculat a Antoni Riera, redactor del projecte Palma 2031; tampoc si existeixen altres contractes relacionats amb la campanya publicitària ‘Palma actualitat’ —entre els quals destaquen tres despeses que superen els 18.100 euros, una d’elles a l’agència EFE—; ni respecte al total de viatges relatius al projecte presentat davant el Ministeri de Cultura, que encara no han estat publicats al Portal de Transparència.

A més, manca informació sobre les despeses relacionades amb la programació desplegada en el marc de la campanya, com ara les grans exposicions dedicades a Joan Miró, Jaume Plensa, Cabrita Reis o Julian Opie, entre d’altres, així com les fires d’art SUMMA Mallorca, Art Cologne Palma o la recentment inaugurada PHOF - Mallorca PhotoFest 2026. La dificultat rau en el fet que molts d’aquests contractes menors, que ascendeixen a més de 150.000 euros segons la recopilació feta per aquest diari, no es troben assignats a Palma 2031 tot i que l’Ajuntament els va promoure sota la marca de la candidatura.

El desemborsament de l'Ajuntament podria ser més gran, ja que falta informació com el contracte o sou vinculat a Antoni Riera, redactor del projecte Palma 2031, o les despeses relacionades amb grans exposicions com les de Joan Miró o Jaume Plensa

La resposta a aquesta qüestió es pot trobar en un dels punts del dossier del projecte presentat pel consistori al Ministeri de Cultura, on l’Ajuntament anticipava que “el compromís polític és que l’estatus de Capital no generarà inversions aïllades, sinó que accelerarà i coordinarà les inversions ja planificades, garantint que el seu disseny i us responguin al mètode Mediterrani en Moviment [lema de Palma 2031]”. D’aquesta manera, es pot entendre que la programació de Palma 2031 no es va assignar al projecte perquè, en cas de no haver existit la candidatura, igualment s’hauria desenvolupat.

Entre aquests darrers contractes detectats destaquen quatre de 18.029 euros: dos d’ells a Tupasey S.L., relacionats amb l’exposició de Joan Miró; un altre a Xicarandana S.L., per muntatges d’exposicions, i un altre a Fractalia Innovation Hubs S.L., per un estudi de viabilitat del projecte Palma Culture & Innovation Bay. L’únic contracte major es va adjudicar, per 33.000 euros (IVA inclòs), a la Cadena COPE per al desenvolupament de la segona fase de la campanya de ràdio amb l’objectiu de promocionar Palma com a destinació cultural en el marc de la candidatura Palma 2031.

Crítiques d'artistes

“Els contractes menors sempre m’han semblat problemàtics. A la pràctica, sovint funcionen com adjudicacions a dit: una mateixa empresa encadena diversos contractes menors que, en conjunt, superen els límits establerts”, critica l’artista mallorquí Ian Waelder. “Al final sempre són les mateixes empreses les que es reparteixen el pressupost”, afegeix. El creador afirma que, mentre una mateixa empresa encadena diversos contractes menors, a altres companys se’ls concedeixen subvencions “que es cobren amb un any de retard o més i que en molts casos són quantitats molt reduïdes”. “Són ajudes a les quals tenim dret, concedides després de passar per un jurat independent que avalua la qualitat dels projectes, però tot i així el procés és complicat”, lamenta.

Els contractes menors sempre m’han semblat problemàtics. A la pràctica, sovint funcionen com adjudicacions a dit: una mateixa empresa encadena diversos contractes menors que, en conjunt, superen els límits establerts

Waelder només és un dels molts artistes que van criticar el model del PP per optar a ser capital europea de la cultura, tal com va informar aquest diari. Després de l’informe de la Comissió Europea, que descarta el projecte de Palma, l’artista Gabriel Pericàs va assegurar que les conclusions “posen en evidència la flagrant incapacitat dels impulsors de la candidatura per concebre un model cultural que no estigui al servei dels interessos del sector turístic”.

En la mateixa línia, Waelder assegura que el balanç de l’Ajuntament en matèria cultural és “molt pobre”. Aquests artistes han assenyalat “la instrumentalització de la cultura com un altre pol més de la gentrificació turística”. “Han tendit a considerar l’art, especialment les arts visuals, com un àmbit elitista, reservat a uns pocs, i tot i que aquesta percepció pot tenir alguna base en certs sectors, ignora la realitat de molts artistes que sostenen el teixit cultural amb enormes dificultats”. Waelder opina que, mentre els petits creadors locals generen els continguts que omplen museus i galeries, “altres capitalitzen aquesta activitat”. I afegeix que, quan expressen una opinió legítima, emparada en la llibertat d’expressió, acaben sent “assenyalats a la premsa”.