PP i Vox 'colen' la creació d'una oficina antiokupació a Balears a través de la seva llei òmnibus

PP i Vox han introduït un nou paquet de mesures a la llei balear de projectes estratègics que va molt més enllà de l'objectiu inicial de la norma. Entre les propostes hi ha la creació d'una Oficina d'Atenció a les Persones Afectades per l'Okupació Ilegal, una de les grans banderes discursives de la formació d'extrema dreta, a més de noves deduccions per maternitat i natalitat en l'IRPF en resposta a l'“hivern demogràfic” que, segons la retòrica dels de Santiago Abascal, afecta la població espanyola.

La utilització d'una llei òmnibus per introduir aquest tipus de canvis permet al Govern de Marga Prohens (PP) accelerar l'aprovació de reformes molt heterogènies sota un únic paraigua legislatiu. Es tracta d'una fórmula que accelera els temps parlamentaris i evita que cada modificació hagi de tramitar-se mitjançant una norma específica amb debats i dictàmens diferenciats, reduint amb això el marge per a l'escrutini polític i jurídic. L'oposició acusa l'Executiu autonòmic d'utilitzar la llei de projectes estratègics com un “calaix de sastre” per introduir reformes de gran calat aprofitant una tramitació molt més ràpida.

La creació d'una oficina antiokupació no és una idea nova dins dels acords entre ambdós socis d'investidura. L'Ajuntament de Palma ja va presentar el 2025 una Oficina Integral d'Habitatge i Antiokupació fruit del pacte entre ambdues formacions, una iniciativa que va desfermar les protestes del Sindicat de l’Habitatge i crítiques de l’oposició, que va acusar Cort de “criminalitzar la pobresa” i convertir l'okupació en un eix polític tot i representar una mínima part del problema d'accés a l'habitatge.

Ara, el PP i Vox pretenen estendre aquest model al conjunt de Balears mitjançant la creació d'una Oficina autonòmica d'Atenció a l'Okupació que, segons defensen, servirà per assessorar els propietaris afectats. La mesura encaixa a més amb l'estratègia dels d'Abascal d'introduir, com denuncien des de l'esquerra, estructures institucionals amb forta càrrega ideològica a través d'acords pressupostaris i esmenes legislatives, aprofitant la tramitació accelerada de la llei de projectes estratègics per incorporar reformes alienes al seu contingut original.

A través d'esmenes pactades durant la negociació parlamentària, ambdues formacions han incorporat canvis en matèries tan diverses com fiscalitat, habitatge, funció pública, llengua catalana, renda social, sanitat o policia local, una fórmula que permet modificar nombroses lleis de manera simultània i amb un debat molt més limitat que el que tindrien reformes tramitades per separat.

Entre les mesures també figura la flexibilització del requisit lingüístic en la funció pública, que Vox defineix directament com “el principi del fi de la imposició lingüística a l'okupació pública”. També es preveu la incorporació de noves deduccions per maternitat i natalitat en l'IRPF que arriben als 900 euros pel primer fill, 1.200 pel segon, 1.500 pel tercer i fins a 1.800 euros a partir del quart.

El paquet pactat entre PP i Vox també inclou rebaixes fiscals vinculades a la compra d'habitatge habitual, bonificacions per a habitatges de preu limitat i avantatges per a joves, famílies nombroses i persones amb discapacitat, així com modificacions en la renda social garantida, mesures per agilitzar projectes comercials mitjançant entitats col·laboradores urbanístiques, canvis en les borses educatives i la incorporació de psicòlegs generals sanitaris al sistema públic.

Les propostes han estat reivindicades pels d'Abascal com “una bateria d'èxits” arrencats als conservadors durant la negociació de la llei òmnibus. En una nota de premsa, Vox assegura que “les mesures aprovades comparteixen una mateixa filosofia: llibertat davant l'intervencionisme, seguretat davant el càos, propietat privada davant l'okupació, igualtat davant la imposició lingüística i serveis públics eficaços davant la burocràcia”.