PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants

PP i Vox han tombat la proposta impulsada pel PSIB-PSOE de recuperar la moratòria al creixement de places turístiques a les Balears fins que els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovin els seus estudis de capacitat de càrrega, una eina clau per fixar els límits de visitants que pot suportar cada illa. La iniciativa arribava al ple en un context marcat per l’assoliment de màxims històrics: l’arxipèlag ha superat per primera vegada els 19 milions de turistes -davant una població d’1,2 milions-, consolidant un nivell de pressió superior al del període prepandèmic.

La Proposició No de Llei (PNL) defensada pels socialistes recull, entre altres qüestions, les dades d’una enquesta elaborada per l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB) —dependent del Govern— l’octubre de 2024. El sondeig revelava que un 80% dels residents de les illes estan a favor de reduir el nombre de turistes i de places turístiques i que la percepció de saturació havia augmentat en cinc punts entre 2022 i 2024.

Les dades reforcen, a més, aquesta sensació de massificació: Balears va tancar 2025 amb l’arribada de 19.053.592 turistes nacionals i internacionals, una xifra que representa un increment de l’1,73% respecte de 2024, segons l’enquesta Frontur de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), elaborada per l’Ibestat; un 6,7% més que el 2023 —any en què va canviar el color polític a les illes— i un 16% més en relació amb 2019, quan van arribar a l’arxipèlag 16,45 milions de turistes.

Malgrat això, la majoria que formen PP i Vox a les illes ha rebutjat reinstaurar la moratòria aprovada el 2022, durant la passada legislatura d’esquerres, amb l’objectiu de congelar el creixement de places mentre s’elaboraven els estudis de capacitat de càrrega per part de les institucions insulars, a les quals el Govern atorgava un termini de quatre anys —fins al febrer de 2026— per definir aquests límits. L’abril de 2025, conservadors i extrema dreta varen aixecar la mesura i també el termini de quatre anys concedit als consells, deixant en l’aire l’elaboració dels estudis.

No només això: ambdues formacions van donar llum verda al decret turístic que ha desbloquejat i blindat més de 90.000 places d'allotjament turístic, l'auge de les quals, denuncien les entitats socials, ha disparat -juntament amb l'especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i la irrupció dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseqüència d'una imparable gentrificació.

Durant la defensa de la PNL, el diputat socialista Llorenç Pou ha defensat la necessitat de tornar a aquest “tèntol” per evitar que el nombre de places continuï creixent sense un sostre clar. “Cercam fer un ‘téntol’, ja que vostès no governen”, ha retret, qüestionant el discurs de “contenció” esgrimit pel Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentari ha qualificat la situació actual de “paradoxal”: mentre no existeix un límit fixat, l’oferta continua ampliant-se, cosa que podria obligar en el futur a fer retallades més dràstiques si els estudis conclouen que s’ha superat la capacitat de càrrega.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, qui ha recordat que Prohens havia defensat inicialment no aixecar la moratòria sense comptar amb aquests estudis. “Haurien de reflexionar”, ha apuntat. Tant ecosobiranistes com socialistes insisteixen que la saturació ja està afectant l’experiència turística i la reputació del destí: “Si vaig a un lloc on es viu la saturació que hi ha a Balears, no el recoman”, ha assenyalat Apesteguia.

Des d’Unides Podem, José María García ha vinculat el final de la moratòria amb la crisi d’accés a l’habitatge, en considerar que l’augment de places i la pressió turística tenen efectes directes sobre el mercat residencial.

Al bloc contrari, Vox ha rebutjat la proposta per considerar-la una aposta pel “decreixement econòmic”. La seva diputada Patricia de las Heras ha afirmat que el turisme “no és el problema”, sinó un sector que, al seu parer, l’esquerra vol convertir en “enemic”. El PP, per la seva banda, en veu de Maria Salomé Cabrera, ha acusat els socialistes d’intentar “blanquejar” la seva gestió anterior, reivindicant que les polítiques actuals estan donant resultats en contenció, lluita contra l’oferta il·legal i millora del valor turístic, tot i que la moratòria —precisament orientada a fixar un sostre al creixement— va formar part d’un gir regulador que també va incloure l’aprovació de l’ecotaxa el 2016 i l’ordenació del lloguer turístic.

Amb la posició en contra de populars i extrema dreta, la votació ha deixat intacte el marc vigent: sense moratòria, sense calendari per als estudis de capacitat de càrrega i amb el creixement turístic avançant sense un sostre definit, un escenari que, precisament, la PNL pretenia revertir.