LLEGIR EN CASTELLÀ
La turistificació i els seus efectes sobre el medi ambient i la vida de les persones continuen estant al centre del debat públic en algunes de les principals ciutats espanyoles. Una mostra d’això és que milers de persones es van manifestar a 15 ciutats europees (Barcelona, Palma, Eivissa, Granada i Donosti, entre d’altres) el passat 15 de juny, posant el focus en les externalitats negatives d’aquesta indústria i reclamant un “decreixement” de la seva activitat. En el cas de l’arxipèlag balear, aquest va rebre 18,7 milions de turistes l’any 2024, tot i que la població total a penes supera els 1,2 milions d’habitants, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat).
La gran pressió humana i turística que afecta les Illes Balears provoca un gran nombre d’impactes sobre el medi marí, en bona part a causa de l’augment en la producció de residus i en el consum de recursos, segons es desprèn de l’Informe Mar Balear de la Fundació Marilles, que coordina Raquel Sunyer, doctora en Ciències Marines per la UIB (Universitat de les Illes Balears). En els darrers 25 anys, el nombre de visitants que rep l’arxipèlag balear gairebé s’ha doblat, passant de 9,8 a 18,7 milions de turistes, segons dades de l’entitat que defensa la conservació del mar.
El turisme representa un 45% del PIB balear i les places turístiques es concentren principalment als municipis costaners. I és justament a la costa on es fan visibles bona part dels impactes de la turistificació, des de l’urbanisme que impulsa la construcció d’hotels i segones residències fins a l’oferta vinculada al sector, que abasta des de la restauració fins al lloguer de iots o activitats subaquàtiques.
Per exemple, cada banyista s’enduu, involuntàriament, uns 34 grams de sorra cada vegada que va a la platja. A aquest impacte cal afegir-hi l’eliminació de la sorra de les platges quan les màquines retiren les restes de posidònia acumulada sempre que comença la temporada turística. La posidònia, que comença a morir a partir de temperatures superiors als 28 °C, és un dels principals aliats per alleujar els efectes més adversos de la crisi climàtica. Cal tenir en compte que la temperatura del mar Mediterrani se situa més de dos graus per sobre de la normal, segons dades del Sistema d’Observació Costanera de les Illes Balears (SOCIB) del juny de 2025, amb la conseqüència d’una mortalitat massiva de milers d’espècies marines.
Les conseqüències d’aquesta ‘tropicalització’ per als organismes marins, els seus hàbitats i ecosistemes són la pèrdua de biodiversitat, els canvis en els cicles biogeoquímics i la proliferació d’espècies invasores. En aquest context, la posidònia funciona com una gran font d’oxigen, ja que absorbeix el 7% de les emissions de l’arxipèlag balear. A més, actua com un mur de contenció per evitar l’erosió de la costa i, especialment, de les platges. També és la responsable de la transparència de les aigües i de l’increment de la biodiversitat associada als ecosistemes marins.
La mar Mediterrània es troba dos graus per sobre de la temperatura habitual. Les conseqüències d’aquest escalfament són la pèrdua de biodiversitat, els canvis en els cicles biogeoquímics i la proliferació d’espècies invasores
Les praderies de posidònia, que poden viure fins a 40 metres de profunditat, també pateixen altres impactes associats a la turistificació: les obres marítimes, la contaminació de l’aigua, l’eutrofització (a conseqüència de diversos tipus d’abocaments al mar), la regeneració i implantació artificial de platges, la gestió inadequada de la seva neteja i el fondeig massiu i incontrolat de iots.
L’informe de la Fundació Marilles alerta sobre diferents amenaces en el context actual de crisi climàtica. L’augment del nivell del mar podria provocar la desaparició de la meitat de la superfície de les platges abans de final de segle. La massificació turística afecta les espècies marines a causa de diversos impactes. Entre aquests, destaca el soroll submarí generat pels iots i vaixells, així com els abocaments al mar procedents de les depuradores. Durant els mesos de temporada alta, la gran pressió humana genera més aigües residuals de les que aquestes infraestructures poden gestionar, superant-ne la capacitat.
La massificació turística perjudica les espècies marines, entre altres raons, pel soroll dels iots i vaixells i pels abocaments procedents de les depuradores
La “turistificació” repercuteix en la vida dels residents
Macià Blázquez, catedràtic de Geografia i investigador de la UIB, rebutja el terme “saturació”. Ell prefereix emprar el concepte de “turistificació”, que fa referència a les dinàmiques de lucre i mercantilització i a la seva repercussió en la vida de les persones. El focus se situa en aspectes com l’encariment de l’habitatge, mercantilitzat pel lloguer turístic, o l’augment dels preus a cafeteries, restaurants i negocis turístics, ajustats a una clientela amb un poder adquisitiu més alt.
“En canvi, si plantejam el decreixement com una qüestió de justícia social i ambiental, podem parlar en termes de consum d’energia i materials”, afirma Blázquez. Per tant, el geògraf defensa la reducció del consum de qui més té per permetre que qui consumeix molt poc pugui millorar les seves condicions de vida en tots els àmbits, inclòs l’accés a la cultura i l’oci, el transport, l’habitatge, etc. “Si no, el que passa és que només qui ho pugui pagar —els que arriben en jet privat— podrà continuar venint a Eivissa o Formentera”, critica.
En aquest sentit, les Balears experimenten un canvi de tendència especialment a partir de 2012, amb la modificació de la llei turística, coneguda com a Llei Delgado. Durant la legislatura del popular José Ramón Bauzá (2011–2015), la nova norma —impulsada per Carlos Delgado, conseller de Turisme del PP— va transformar la imatge i l’oci de les illes mitjançant la promoció de l’oferta de luxe. Així, les grans cadenes hoteleres van augmentar de categoria, reformant els seus establiments per oferir serveis de cinc estrelles o superior.
Aquest canvi estructural es va mantenir intacte durant les dues legislatures de la socialista Francina Armengol (2015–2023), malgrat alguns canvis introduïts en matèria de circularitat o per alleujar la càrrega laboral de les cambreres de pis. “És un model més eficient en l’ús de recursos, amb implicacions directes per al sector turístic, com l’obligació d’aplicar plans de circularitat als allotjaments turístics”, afirma Inma Saranova, directora d’IbizaPreservation.
Fins a l’any 2023, l’arxipèlag balear comptava amb 607.522 places turístiques. És a dir, una plaça per cada dos habitants. A Formentera, una de cada dues places es comercialitza com a lloguer turístic vacacional; a Menorca, una de cada tres; a Mallorca, una de cada quatre, i a Eivissa, una de cada cinc. Eivissa és l’única de les quatre illes que prohibeix el lloguer turístic en edificis plurifamiliars; és a dir, no es permet que en un bloc on viuen residents es pugui oferir lloguer d’habitacions a turistes. El problema —que s’estén a tot l’arxipèlag— és la proliferació del lloguer turístic il·legal.
Fins al 2023, les Balears tenien 607.522 places turístiques: una plaça per cada dos habitants
La reconversió de la planta hotelera balear cap a categories de quatre i cinc estrelles, però, no ha reduït l’arribada de visitants. L’Índex de Pressió Humana (IPH), que calcula l’Ibestat, situa els pics de població —la suma de residents i turistes— en més de 2 milions durant els moments de màxima afluència, com va ocórrer el 7 d’agost de 2024. L’any passat es van superar els màxims històrics de pressió humana registrats fins ara.
Limitació de l’entrada de vehicles
Eivissa acaba d’implantar, com ja va fer Formentera l’any 2019, la limitació de l’entrada de vehicles durant la temporada alta (de l’1 de juny al 30 de setembre), tot i l’oposició de les navilieres i de les empreses de lloguer de vehicles (‘rent a car’). Aquesta mesura pretén afrontar un altre dels problemes lligats a la saturació: les carreteres.
L’entrada en vigor de la normativa estableix un màxim de 20.168 vehicles diaris. Per poder circular, cal inscriure’s a Ibizacircular.es i pagar una taxa d’un euro al dia, molt inferior a la de Formentera. En el cas dels vehicles de lloguer, s’han establert taxes de 100 euros per temporada per a empreses amb fins a 100 vehicles, i de 1.500 euros per a les flotes amb més de 900 vehicles autoritzats. Mariano Juan (PP), conseller insular de Territori, Ordenació Turística i Mobilitat, situa aquesta iniciativa com un dels eixos del seu full de ruta, que també inclou “combatre els pisos turístics il·legals i els taxis pirates” mitjançant l’Oficina de Lluita contra l’Intrusisme.
El parc mòbil d’Eivissa ha augmentat un 255% entre 1996 (63.062 vehicles) i 2023 (160.835 vehicles), segons dades de l’Ibestat. A més, l’entrada anual de vehicles s’ha quadruplicat, passant de 51.000 l’any 2001 a 206.960 el 2022. “Aquesta llei serveix per frenar una situació insostenible que es vivia a la nostra illa”, justificava el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí (PP).
A Formentera, fa sis anys que s’aplica una normativa similar. Per a aquesta temporada turística, s’ha fixat un màxim de 10.287 vehicles. Rafa González (Gent per Formentera), conseller insular de Mobilitat entre 2015 i 2023, explica que un estudi de capacitat de càrrega de la xarxa viària va confirmar el que abans només eren sensacions: hi havia un problema de saturació, com també van confirmar els informes del Consell d’Eivissa. Amb la llei aprovada —també al Parlament balear— es va fixar l’objectiu de reduir en un 16% entre 2020 i 2023 el nombre de vehicles turístics i cotxes de lloguer en circulació (és a dir, una reducció del 4% anual).
Eivissa i Formentera tenen normativa per regular l’entrada de vehicles. El parc mòbil de la Pitiüsa del nord ha crescut un 255% entre 1996 i 2023
L’Observatori de Sostenibilitat d’Eivissa, integrat dins d’IbizaPreservation, ha assenyalat en diversos informes la necessitat de reduir la dependència del vehicle privat. En l’Informe 4 Illes, ja destacaven com a positiu l’increment de l’ús del transport públic l’any 2023, que relacionen amb la gratuïtat del servei. “Tanmateix, és necessari reforçar i mantenir aquest servei, millorant infraestructures, freqüències i garantint la continuïtat de les tarifes gratuïtes per reduir la dependència del vehicle privat”, afirma Inma Saranova.
Pel que fa a la restricció de vehicles, argumenta que la iniciativa “és clau per reduir la saturació, les emissions contaminants i l’impacte ambiental en territoris tan fràgils” com Eivissa i Formentera. No obstant això, des de l’Observatori lamenten “la manca d’una xarxa de carrils bici intermunicipals i d’una estratègia de mobilitat sostenible integral”. És a dir, Saranova considera que encara cal millorar el transport públic, que hauria d’anar coordinat amb aparcaments dissuasius i una xarxa de bicicletes públiques. “Encara no s’ha desenvolupat una política estructural en aquest sentit i, a més, aquest darrer any hem registrat un retrocés en els metres de carrils bici”, conclou.
Formentera, a l'avantguarda
L’illa del sud de les Pitiüses lidera les iniciatives pel que fa a mesures concretes per controlar la saturació. Des de l’any 2008, per exemple, s’aplica un control d’accés a la part terrestre del Parc Natural. Quan s’omple l’aparcament, ja no es permet l’entrada de més vehicles. La limitació es va aprovar per raons mediambientals i també de seguretat. “Quan hi havia situacions d’emergència, les ambulàncies i serveis sanitaris tenien dificultats per accedir-hi”, afirma Rafa González. Per entrar-hi amb el teu vehicle, a més, has de pagar una taxa.
Des del 2017 també s’aplica una regulació d’entrada de vehicles al far del Cap de Barbaria, un espai que compta amb diverses figures de protecció com Lloc d’Interès Comunitari (LIC), Zona d’Especial Conservació (ZEC) i Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). “Es va habilitar un aparcament dissuasiu a l’inici d’aquesta zona. En arribar-hi, has de deixar el vehicle i continuar, a peu o en bicicleta, els darrers dos quilòmetres del recorregut”, explica l’exconseller.
La darrera regulació es va aplicar el 2022 als camins d’Es Caló des Mort i Es Ram, on hi ha una cala molt visitada i amb un gran atractiu turístic. La restricció es va posar en marxa per evitar que “els vehicles quedessin estacionats sota els pins o de forma desordenada fora dels camins”. Per tant, es va prohibir l’estacionament al camí. La limitació obliga a aparcar a la zona urbana més propera —a un quilòmetre— amb l’objectiu de “protegir la zona i minimitzar l’impacte” dels vehicles, argumenta González.
Les platges d’Eivissa continuen sense control d’accessos
A Eivissa, en canvi, només hi ha una platja i dues cales (contigües) amb control d’accés. Es tracta de Benirràs, situada al municipi de Sant Joan de Labritja, al nord de l’illa. Aquesta platja és coneguda per les festes neohippies que històricament s’hi han celebrat, sobretot els diumenges, tot i que posteriorment van passar a celebrar-se espontàniament qualsevol dia d’estiu.
El 22 d’agost de 2010, un diumenge, hi va haver un incendi que va calcinar unes 400 hectàrees de bosc, el segon més greu d’aquella dècada a Eivissa. Per aquest motiu, des de fa anys, l’Ajuntament controla els accessos a la platja els diumenges, des de principis de juny fins a inicis d’octubre, de tres i mitja de la tarda a deu i mitja del vespre.
Les altres dues són Cala Salada i Cala Saladeta, ubicades a Sant Antoni de Portmany, que reben una gran afluència de turistes en temporada alta. La mesura va ser impulsada per Pablo Valdés, regidor de Medi Ambient entre 2015 i 2019, per Reinicia, un partit municipalista. Aquest control d’accessos s’aplica habitualment des de l’1 de maig fins al 15 d’octubre, de dilluns a diumenge, des del matí fins a les primeres hores de la tarda.
Tanmateix, en cap altra cala ni platja d’Eivissa s’apliquen mesures similars. Ni tan sols a la platja de ses Salines, tot i que forma part del Parc Natural. Tampoc no s’apliquen restriccions a Cala d’Hort, tot i que l’Ajuntament de Sant Josep de sa Talaia, governat pel PP, es va comprometre l’any passat a fer-ho. “Enguany no s’implantarà la limitació de vehicles”, van indicar fonts municipals. Aquesta zona forma part de la Xarxa Natura 2000, està inclosa com a Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) i compta amb les figures de protecció LIC, ZEC i ZEPA.