LLEGIR EN CASTELLÀ
El ple del Consell de Mallorca, governat per PP i Vox, ha donat aquest dilluns el primer pas per eliminar dels pressupostos de 2026 les subvencions nominatives a l'Obra Cultural Balear (OCB) i a Joves per la Llengua, una de les principals exigències dels de Santiago Abascal en la negociació amb els conservadors i un gest polític de gran calat: es tracta de la primera vegada en la història que aquestes entitats, bolcades en la defensa i la promoció de la llengua catalana, queden fora de la finançament directe de l'administració insular.
Tant PP com Vox han donat llum verda de forma inicial al text pressupostari en una sessió marcada per la tensió i el rebuig de PSIB-PSOE, Més per Mallorca i El PI a uns comptes marcats per l'“atac a la identitat i al cor del poble mallorquí”, a més de considerar que estan “tenyits de racisme”: hi haurà una partida específica per a la posada en marxa d'un centre d'atenció temporal a menors migrants no acompanyats a Son Tous, la qual cosa, per als socialistes, suposarà “amuntegar” els joves com si fossin “mobles vells”.
Respecte a l'eliminació de les ajudes a l'OCB i a Joves per la Llengua, ambdues entitats formen part de l'entramat civil que ha sostingut la continuïtat social del català a la illa. L'OCB, fundada el 1962, ha rebut suport públic de forma ininterrompuda des dels anys noranta per la seva labor en el foment de la llengua pròpia de les illes -tal com està reconegut el català en l'Estatut d'Autonomia balear-, la normalització lingüística i l'organització d'activitats culturals. De la mateixa forma, Joves per la Llengua, activa des de 1994, ha desenvolupat campanyes de dinamització entre el públic jove, tallers lingüístics i actes de participació comunitària.
La supressió d'aquestes ajudes directes, a la qual se suma el retall de partides vinculades a la promoció del català com la dirigida al Gremi de Llibreters per a l'organització de la Setmana del Llibre en Català, suposa així un gir en la política lingüística del Consell. Amb tot, el PP assevera que mantindrà línies de suport a la llengua a través de convocatòries obertes. Per a l'oposició, tanmateix, l'eliminació de les subvencions nominatives equival en la pràctica a desmantellar el suport institucional a les entitats que vertebren el teixit cultural catalanoparlant.
“Vox imposa i el PP executa”
Durant el ple, el conseller insular d'Hisenda, Rafel Bosch (PP), ha defensat que els comptes -761,7 milions d'euros, “els més alts i socials de la història del Consell”- són fruit de l'“estabilitat” del pacte entre PP i Vox i de “la responsabilitat, la voluntat de diàleg i de consens” entre ambdós partits, una afirmació que ha xocat frontalment amb la postura dels grups d'esquerres: tant Més com PSIB sostenen que els pressupostos neixen “marcats per les imposicions” de l'extrema dreta. “Vox imposa i el PP executa”, ha resumit la portaveu de la formació ecosobiranista, Catalina Inés Perelló.
Bosch ha incidit en què els pressupostos mantenen un “fort caràcter inversor” per transformar àrees com el municipalisme, el medi ambient i la cultura, en mantenir al centre de les polítiques els “més vulnerables, la mobilitat i el turisme”. En la seva defensa dels comptes, els populars insisteixen que aquests creixen un 60% en polítiques socials i que la llengua catalana manté una dotació global de tres milions d'euros, però a través de la concurrència competitiva. L'oposició considera aquesta fórmula una “curtina de fum” que permetrà al Consell controlar quins projectes reben suport, debilitant les entitats històriques de referència.
“Tornen el Consell a l'època de Munar”
Per la seva banda, la portaveu insular del PSIB, Catalina Cladera, ha lamentat la supressió de les ajudes nominals a Joves per la Llengua i l'OCB, tota vegada que ha criticat la partida destinada al Centre d'Atenció Temporal d'Estrangers (CATE) que s'ubicarà a Son Tous. En aquest sentit, ha qualificat el projecte de pressupostos com a “regressiu, reaccionari i ple de retrocessos”, asseverant que el projecte “torna al Consell de Mallorca a l'època de [Maria Antònia] Munar, amb olor a naftalina”.
En aquest context, el Grup Socialista ha presentat esmenes parcials valorades en més de 140 milions d'euros amb l'objectiu de “transformar Mallorca amb una visió més valent i de futur”. En matèria d'habitatge, Cladera ha recriminat que el pressupost “no dóna resposta a l'emergència habitacional”, amb tres milions d'euros provinents de l'Estat i “sense cap iniciativa pròpia”. “De veritat que no poden fer res més? Els nostres joves i famílies esperen molt més del Consell que un sorteig per a un viatge a la neu”, ha ironitzat.
Mentrestant, la representant de Més per Mallorca ha censurat que l'equip de govern representa un projecte polític “buit i subordinat” que “no respon a les necessitats de Mallorca”, sinó que suposa una “renúncia política, ideològica i moral”. Per als ecosobiranistes, aquests pressupostos inclouen elements “xenòfobs” com la posada en marxa del CATE perquè, degut a l'“exposició mediàtica” efectuada per Vox, “no es garanteix la privacitat” dels menors.
Així mateix, el portaveu d'El PI, Antoni Salas, ha justificat la seva oposició als comptes per la seva falta d'execució i, especialment, per l'eliminació de les ajudes a l'OCB i a Joves per la Llengua. “Eliminar aquestes ajudes és un atac frontal a la llengua i a la cultura mallorquina. És una decisió indigna, presa per por a Vox o per pura comoditat política”, ha deixat anar durant la seva intervenció en el ple.
Des de Vox, per contra, el seu portaveu, Antoni Gili, ha reivindicat l'eliminació d'aquestes subvencions com una “mesura valenta” i ha acusat les entitats culturals d'“adoctrinar en català” i fomentar el “separatisme”, un discurs que la formació ha utilitzat de forma recurrent per justificar la retirada de suports públics a les organitzacions lingüístiques, tant a Mallorca com a nivell balear.
Cal recordar que, malgrat la tensió que en matèria lingüística es va viure durant els governs insulars del PP dels anys 2003-2007 i 2011-2015, cap d'ells va eliminar les ajudes directes a l'OCB i a Joves per la Llengua. L'expresident del Govern José Ramón Bauzá va intentar sense èxit desmuntar el sistema d'immersió lingüística autonòmic per implementar el TIL (Tractament Integral de Llengües), la qual cosa li va costar una de les majors mobilitzacions en la història de Balears. Tanmateix, el Consell de Mallorca va mantenir les seves línies de suport.