LLEGIR EN CASTELLÀ
Des del petit poble de Piet Relief, a Àfrica del Sud, fins als principals teatres del món, Pretty Yende ha construït una carrera que desafia el que és imaginable. La seva veu ha ressonat en moments d’enorme importància històrica, com la reobertura de la catedral de Notre-Dame de París o la coronació de Carles III a l’abadia de Westminster, fa només dos anys. La soprano, aclamada arreu del món per una òpera cada vegada més oberta, viatjarà a Espanya per interpretar un nou repertori en què destaca el seu debut amb Casta diva, l’emblemàtica ària de Norma, obra de Vincenzo Bellini.
L’1 d’agost, en la gala inaugural del Festival Cap Rocat de Mallorca, Pretty Yende, acompanyada per l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, afrontarà un nou repte en la seva trajectòria artística, on també interpretarà Verdi, Berlioz i Gounod. Després de donar vida i veu a Semele a la Royal Opera House de Londres i Il trovatore al Tiroler Festival d’Àustria, la soprano arriba a l’illa des d’una posició íntima i emocional després de la mort de la seva mare, una figura central a la seva vida i carrera. “Ella ho era tot per a mi”, confessa amb serenitat. En aquest context, Casta diva es transforma en un homenatge i un acte de memòria personal.
En el personatge de Norma, Yende hi troba una ressonància ètica i poètica que considera urgent. La sacerdotessa que estima, traïda però no derrotada, encarna una força que transcendeix la trama: “Les situacions difícils i les circumstàncies polítiques poden fer-nos oblidar que la nostra naturalesa primària és l’amor”, afirma. Així, la seva interpretació a Mallorca no pretén només emocionar l’oïda, sinó reivindicar una cultura que pugui commoure, consolar i connectar de cor a cor.
El repertori del recital al Festival Cap Rocat no s’havia escoltat abans a Espanya. Què ens en pot dir? Aquesta vegada interpretarà Norma de Bellini, un dels papers que més desitjava. No és així?
Absolutament. Estic molt emocionada, perquè realment és una oportunitat molt valuosa per a mi poder debutar amb un repertori nou en què he estat treballant. Finalment, la meva veu m’ho permet, especialment en el camí del bel canto, que em va suggerir la inoblidable Mirella Freni quan estava a l’Acadèmia de La Scala.
Un dels rols que sempre havia somiat cantar algun dia, per descomptat, és Norma. Ja he interpretat I Puritani, La Sonnambula, Lucia di Lammermoor, tot aquest repertori increïble del bel canto. El meu gran somni en aquest camí era cantar Norma. Estic molt agraïda de poder fer ara els meus primers passos en aquest paper somiat interpretant Casta diva a Mallorca.
És com si l’illa fos un petit laboratori per perfeccionar la seva Norma inèdita.
Totalment. És com mostrar el meu nou repertori, bàsicament els nous rols que estic preparant i que interpretaré en un futur proper.
Parlant de Norma. El personatge és una sacerdotessa druida que trenca el seu vot de castedat per amor a un enemic del seu poble, Pollione, procònsol de Roma, amb qui té dos fills. A diferència de Medea, ella decideix no matar els seus fills. Quina lectura en fa avui d’aquesta òpera?
Que el poder de l’amor sempre preval. Fins i tot en l’adversitat i en situacions difícils, quelcom que el món necessita desesperadament.
Doncs sí, falta molt amor en aquests temps.
Moltíssim. Res no val més que el respecte i l’amor. Perquè l’amor és el nostre aliment. És la nostra naturalesa. I les situacions difícils, les circumstàncies polítiques, poden fer-nos oblidar que la nostra naturalesa primària és l’amor.
Les situacions difícils, les circumstàncies polítiques, poden fer-nos oblidar que la nostra naturalesa primària és l’amor
Ha cantat a la reobertura de Notre-Dame i a la coronació del rei Carles III. Va ser aquest un punt culminant en la seva carrera? Quins objectius persegueix ara?
Va ser un dels meus molts, moltíssims, moments culminants. He tingut una trajectòria extraordinària, plena de molts “primers cops” i compromisos únics. Cantar a Notre-Dame va ser un. Cantar a la coronació del rei Carles III, un altre. Podria dir-te altres. Aquests moments van representar el compliment del meu somni de compartir el meu do amb el màxim nombre de persones possible, inclòs un públic que normalment no assistiria a l’òpera ni coneixeria aquest art. Va ser un immens honor i una gran alegria.
El seu pas pel Festival Cap Rocat no és el seu primer cop a Mallorca. Fa tres anys va actuar amb el tenor Xabier Anduaga i l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Què li inspira l’illa i què espera d’aquest retorn?
Estic molt emocionada, especialment perquè tinc records molt entranyables de Cap Rocat, de la primera vegada que hi vaig estar. Recordo com va néixer el festival, a partir de converses sobre com seria de bonic tenir música allà. Em van mostrar un espai que deien que era un dels més increïbles acústicament parlant. Hi vaig provar la meva veu i, ara, anys després, aquí som. Estic emocionada de veure com respon la meva veu en aquell entorn, amb aquell públic.
El meu debut al festival es va posposar per la pèrdua de la meva mare. Així que aquest retorn és molt significatiu per a mi. Els records de la música, la bellesa natural, l’aigua al costat... Serà quelcom realment màgic.
Des de finals de juny ha estat interpretant Semele de Händel a Londres. El 26 de juliol debuta amb Il trovatore a Àustria, i l’1 d’agost arriba a Mallorca. Com és capaç de fer tot això possible?
És la meva vida. Ja hi estic molt acostumada. Des que vaig sortir d’Àfrica del Sud el 2009, aquest estil de vida s’ha tornat casa meva. Estic acabant un debut increïble, que he gaudit molt, i que vaig començar en un altre teatre abans d’arribar a Londres. Com ho fem possible? Molta planificació anticipada, i comptar amb un equip meravellós al meu voltant.
Els hi dic la Pretty Army, perquè m’ajuden a ser jo, m’ofereixen un suport immens per assegurar-me que estic preparada. I, més enllà de tot, és l’alegria de viure el meu somni fet realitat. Quantes persones poden dir que van veure un anunci a la televisió i ara són als escenaris més importants del món interpretant les òperes més belles mai escrites? Visc amb gratitud, molt suport i bona organització.
Quantes persones poden dir que van veure un anunci a la televisió i ara són als escenaris més importants del món interpretant les òperes més belles mai escrites?
Avui l’acompanya el seu Pretty Army, però tot va començar quan era una nena i la seva àvia li va ensenyar a cantar. Poc després, als 16 anys, comença aquesta extraordinària carrera. Fins i tot es va comprometre a provar-ho només durant dos anys per tranquil·litzar els seus pares. Com ha estat aquest viatge?
Ha estat extraordinari. En aquell moment, ni tan sols sabia que estava somiant amb una cosa tan poderosa i complexa. No sabia que implicaria transformar-me per convertir-me en la governadora d’alguna cosa tan gran dins meu: la meva veu, el meu do. Aprendre a estar en aquest nou món, venint d’on vinc, ha estat transformador. Va ser sorprenent escoltar-me dir, amb 16 o 17 anys, que no volia ser comptable, sinó dedicar-me a l’òpera. Sempre agrairé als meus pares per haver confiat en mi.
Va ser sorprenent escoltar-me a mi mateixa, amb 16 o 17 anys, dir que no volia ser comptable, sinó dedicar-me a l’òpera. Sempre agrairé als meus pares haver confiat en mi
Amb la pèrdua de la meva mare fa uns anys, no puc evitar mirar enrere i pensar com va començar tot. La seva fe, el seu suport... No és comú que els pares es juguin el tot pel tot pels somnis dels seus fills. En el camí he après moltes lliçons dures. Arribar fins aquí no ha estat fàcil, però ha valgut la pena. La música és casa meva. És la meva respiració. Visc gràcies a ella. Tot el que he aconseguit, fins i tot sense buscar-ho conscientment, ho agraeixo profundament. El més important per a mi no és ser la millor, sinó compartir aquesta virtut, d’ànima a ànima. Perquè potser, a poc a poc, estic contribuint a fer d’aquest món un lloc millor.
No és habitual que una cantant d’òpera es converteixi en imatge d’una marca de luxe. Però vostè va trencar aquesta barrera. Què significa això per a vostè i per al món de l’òpera?
Res no és impossible. Tots els meus somnis, fins i tot els més bojos, s’han fet realitat. Quan vaig dir als meus pares que volia ser cantant d’òpera, el primer que vaig pensar no era només cantar, sinó ser un canvi positiu. Quan vaig arribar a la Universitat de Ciutat del Cap, em van dir que era impossible obtenir un 95% a l’examen de cant. Jo pensava: i si sí que es pot? I vaig ser la primera a aconseguir-ho. Em van dir que els estudiants no podien obtenir els rols principals... I ho vaig fer. Em vaig enamorar de trencar l’impossible, de convertir el negatiu en positiu.
Aquesta mentalitat m’ha sostingut quan les coses no van bé, quan algú no gaudeix del meu cant o quan alguna cosa tècnica em costa més. El que m’ancora és la connexió humana. Sempre em pregunten com connecto tant amb el públic, i responc: perquè em mostro com sóc, sense màscares. Sóc vulnerable. No es tracta de ser una diva intocable. Sóc molt tocable, molt humana. I ho honro profundament.
Em vaig enamorar de trencar l’impossible, de convertir el negatiu en positiu. Aquesta mentalitat m’ha sostingut quan les coses no van bé, quan algú no gaudeix del meu cant o quan alguna cosa tècnica em costa més. El que m’ancora és la connexió humana
Parlava abans de la seva relació amb el públic. Mirant cap a dins, quin creu que és l’estat actual de l’òpera? I cap a fora, què es pot fer per arribar a més públics? És una qüestió de forma o de contingut de l’òpera?
Crec que és una combinació de les dues. Pel que fa al contingut, els públics són cada cop més joves, i això és fantàstic. Som la nova generació. Som el demà, avui. Però sempre he dit que haurien d’emetre òpera a la televisió en horari de màxima audiència, igual que el pop. Així hi hauria més exposició perquè els joves poguessin escollir. Estic agraïda que hi hagi alguns canvis, però encara es pot fer molt més.
L’òpera pertany a tothom, igual que el pop. L’òpera és més que genial. És aliment per a l’ànima. El que fa l’òpera no és igual en altres gèneres. La música és una energia que pot ser aigua o verí. I l’òpera és aigua viva per a l’ànima. Si poguéssim oferir aquest aliment als joves, potser hi hauria menys problemes de salut mental, menys conflictes d’identitat i dificultats socials.