Rock, el ca que 'treballa' a l'hospital perquè els nens perdin la por a l'agulla

En arribar a l'àrea de Pediatria de l'Hospital de Manacor, la Laura i els seus pares s'emporten una sorpresa. Allà els espera en Rock, un Cavalier King Charles Spaniel curiós, tranquil i disposat a deixar-se acariciar. La seva missió: acompanyar la nina mentre espera el seu torn per fer-se una extracció i també durant el moment en què li treuen sang. La Laura allarga la mà i comença a tocar-li el pèl mentre l'animal roman al seu costat, aliè a l'enrenou de l'hospital. L'agulla encara no ha arribat i, per ara, tota l'atenció està posada en el ca. “Quan ens han dit que hi hauria un ca, pensàvem que era un peluix”, expliquen entre rialles na Maria i en Rafa, els pares de la petita.

Entre bates, carros, tubs d'extracció i el moviment rutinari dels professionals sanitaris, en Rock, amb la seva calma gairebé contagiosa, és un dels cans que participen en el programa d'intervencions assistides amb animals que han posat en marxa l'Hospital de Manacor, la Fundació S'Hort Vell i Purina. L'objectiu és reforçar el suport psicoemocional que ofereix l'hospital, ajudar a incrementar la confiança dels infants i reduir la por, l'estrès i la percepció del dolor mitjançant la interacció amb els animals, a més d'afavorir la comunicació i generar entorns més propers.

En Rock, que encara no ha fet un any, s'apropa, ensuma, mou la cua i roman atent als moviments de la Laura, que, amb una cullera, li dona boletes de pinso. L'intercanvi és senzill: ella li ofereix menjar i ell es queda a prop, pendent de la seva mà. A poc a poc, la nina es familiaritza amb el ca i l'espera per a l'extracció es converteix en una estona de joc i distracció. La por a l'agulla es dilueix entre carícies, pinso i somriures.

Una sorpresa a la sala d'espera de pediatria

L'experiència comença abans d'entrar a la sala d'extraccions. Aquest és precisament un dels objectius del programa d'intervencions assistides amb cans: actuar sobre l'anomenada ansietat anticipatòria, aquells minuts en què un infant sap que el punxaran i comença a imaginar què passarà. El projecte està dirigit a nens i adolescents que s'han de sotmetre a extraccions de sang, un dels procediments que més ansietat pot generar durant la infància.

Silvia, tècnica de S'Hort Vell, acompanya en Rock durant tota la intervenció. Ella roman pendent de l'animal i de l'infant, guia la trobada i l'adapta a cada moment. “Vols donar-li menjar? T'agraden els cans?”, pregunta a la Laura quan es troba amb en Rock. No hi ha pressa. L'objectiu no és aconseguir que la nina deixi de tenir por de cop, sinó oferir-li alguna cosa diferent en què concentrar-se. Deixa que la petita subjecti la corretja del ca i entren junts a la sala d'extraccions, interactuant en tot moment. Quan pugen la nina a la llitera, també hi acomoden l'animal al seu costat, prou a prop perquè el pugui acariciar mentre els professionals sanitaris preparen el material.

En Rock roman tranquil, aliè al tràfec de la consulta, mentre la nina concentra la seva atenció en ell. La presència del ca transforma per uns instants l'escena hospitalària: entre l'instrumental mèdic i les indicacions del personal, la petita troba en ell una companyia que l'ajuda a distreure's i a afrontar el procediment amb més tranquil·litat. Mentrestant, els infermers fan la seva part. “Bufa!”, li diuen a la Laura, que continua observant i acariciant l'animal. En qüestió de segons, tot s'ha acabat.

La nena ofereix menjar al ca i ell es queda a prop, pendent de la seva mà, ajudant-la a gestionar l'estrès. L'objectiu no és aconseguir que la Laura deixi de tenir por de cop, sinó oferir-li alguna cosa diferent en què concentrar-se

En Rafa i la Maria expliquen que no coneixien el projecte i que la Laura tampoc havia viscut abans una experiència així. Arribar a l'hospital i trobar-se amb en Rock els ha agradat, i destaquen que la nina està més tranquil·la i que l'entorn els resulta agradable. També ells han trobat una experiència diferent de la que esperaven quan van arribar.

Després de la Laura, li toca el torn a la Sofia i se segueix el mateix procediment. També ella s'apropa a en Rock, encara que una mica més nerviosa i cautelosa. La Sílvia roman al seu costat en tot moment, pendent tant de la nina com de l'animal, mentre els infermers la tranquil·litzen tant en els moments previs a l'extracció com durant la mateixa. Al final, la Sofia se sent tan còmoda que no vol marxar i, després de passar una estona agradable amb en Rock, es queda jugant a la zona infantil de l'àrea de Pediatria.

Avui és en Rock qui està “treballant”. La Pinya, l'altra cussa -de raça labrador- que sol participar en aquestes intervencions, està temporalment de baixa per una dermatitis ja curada, tot i que encara està recuperant el pèl i haurà d'esperar per tornar a l'hospital.

Una experiència “crucial i molt positiva”

Mae, integrant de l'equip d'infermeria de l'hospital, reconeix que quan li van proposar participar en el projecte va tenir inicialment certes reserves perquè era una situació nova. Després de provar-ho, però, la seva valoració ha canviat per complet. “Molt positiva”, resumeix. La presència del ca, explica, genera “un ambient molt més tranquil, molt més assossegat” i facilita fins i tot el moment de l'extracció. Per a ella, la intervenció de na Sílvia és també “crucial i molt positiva”.

Per a la Mae, sanitària, 'la presència del ca genera un ambient molt més tranquil, molt més assossegat' i facilita fins i tot el moment de l'extracció

L'escena pot semblar espontània, però al darrere hi ha molta feina. Perquè en Rock pugui entrar en un hospital existeix tot un protocol: el ca compta amb documentació sanitària, controls veterinaris, analítiques periòdiques, desparasitacions i protocols d'higiene i comportament. Porta fins i tot una identificació que l'incorpora simbòlicament a l'equip de l'hospital.

La Sílvia explica que ella i les professionals de la Fundació S'Hort Vell són especialistes i tècniques en intervencions assistides amb animals. A més dels seus estudis en Psicologia, Treball Social o Educació Social, compten amb formació específica per desenvolupar aquest tipus d'intervencions.

La Sílvia certifica que els animals compleixen els requisits necessaris per treballar en un entorn sanitari: controls veterinaris, analítiques cada sis mesos, desparasitacions i unes condicions estrictes de neteja. “Ha de venir supernet tot”, explica. El programa contempla que, després de la trobada a la sala d'espera, l'animal pugui acompanyar en alguns casos l'infant durant l'extracció, sempre sense interferir en la feina dels professionals sanitaris. Després, hi pot haver un darrer contacte amb el ca, amb l'objectiu que el record associat a l'hospital sigui més positiu.

Abans que l'agulla, Rock

La Mae explica que l'experiència es repeteix cada quinze dies i que atenen uns quatre infants per jornada. La infermera insisteix que treballar amb nins és diferent. “És més dificultós que un adult”, admet. Amb els més petits, la punxada pot generar més tensió i és més complicat mantenir-los tranquils i distrets durant el procediment. Per això, qualsevol recurs que ajudi a rebaixar els nervis abans de l'extracció acaba sent també un suport per als professionals que l'han de fer. La presència d'en Rock crea “un ambient molt més tranquil, molt més assossegat” i facilita fins i tot el moment de treure sang.

La Fundació S’Hort Vell va néixer el 2023 com a continuació de la trajectòria del C.E. S’Hort Vell, una entitat que acumulava 25 anys de feina en l’àmbit de les intervencions assistides amb animals. Entre els seus objectius hi ha impulsar, crear, investigar i gestionar projectes educatius i terapèutics assistits amb cavalls i cans, amb especial atenció als infants, els joves i les persones amb diversitat funcional. La fundació situa el vincle entre persones i animals al centre d’aquestes intervencions i defensa que ha de ser gestionat per professionals especialitzats.

L’entitat compta amb cans entrenats que participen a les Intervencions Assistides. Segons explica al seu web, els animals conviuen junts i reben entrenament per treballar en diferents entorns, entre els quals hi ha hospitals, residències i centres educatius. La seva capacitat per establir vincles amb les persones, especialment amb infants i persones majors, pot afavorir la motivació i la interacció.

Però per formar part d’aquest equip no basta que un ca sigui sociable. A S’Hort Vell expliquen que els animals d’intervenció són seleccionats d’acord amb les seves qualitats i han de superar un procés d’entrenament que es manté al llarg de la seva etapa com a recurs professional. La fundació destaca, a més, una premissa: que el ca pugui “ser ca la major part del temps”, de manera que, quan arriba el moment de treballar, pugui fer-ho de manera voluntària i positiva. Tots els animals que participen en les intervencions passen, a més, controls veterinaris per garantir-ne el bon estat físic i psíquic.

El ca com a “pont emocional”

Des del 2015, Purina impulsa la investigació, la promoció i la implementació de les intervencions assistides amb animals, amb l’objectiu de reunir evidència científica sobre els efectes del vincle entre persones i animals i promoure bones pràctiques en aquest àmbit. La companyia assenyala que ha realitzat i patrocinat estudis per avaluar l’impacte d’aquestes intervencions, especialment en pacients amb problemes de salut mental, en col·laboració amb centres hospitalaris com l’Hospital Niño Jesús de Madrid, l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, l’Hospital de Mataró i l’Hospital Santa Maria de Lleida.

Aquesta aposta es completa amb l’Aliança Purina Teràpia Animal, un projecte d’expansió nacional a través del qual la companyia assessora gratuïtament hospitals i centres sanitaris interessats a posar en marxa aquest tipus de programes. Entre els seus objectius hi ha formar els professionals sanitaris, impulsar projectes pilot i afavorir que, una vegada avaluats, es puguin estendre a més pacients. Purina cita entre els centres assessorats l’Hospital Mútua Terrassa i la Clínica Doctor León.

Qualsevol recurs que ajudi a rebaixar els nervis abans d'una extracció acaba sent també un suport per als professionals que l'han de realitzar: la presència de Rock crea un ambient més tranquil i assossegat

“Les intervencions assistides amb animals, especialment amb cans, poden contribuir a reduir l'ansietat, millorar l'estat d'ànim i afavorir una experiència hospitalària més propera i humana”, assenyala Elisenda Saperas, veterinària i responsable de comunicació de Purina Espanya. En el cas dels infants, afegeix, la presència d'un ca especialment seleccionat i preparat pot aportar “seguretat, confiança i acompanyament” davant d'un entorn desconegut i de procediments que poden generar por. És el plantejament del projecte que Purina desenvolupa juntament amb la Fundació S'Hort Vell a l'Hospital de Manacor.

En declaracions a elDiario.es, Saperas subratlla que la intervenció no es limita a distreure l'infant. “Jugar, acariciar el ca, parlar-li o simplement tenir-lo a prop pot ajudar a desviar l'atenció del procediment i reduir la tensió del moment”, explica. L'animal pot actuar també com “un pont emocional”, facilitant la comunicació i ajudant que el menor se senti acompanyat i tingui un paper més actiu en una situació que normalment escapa al seu control. En procediments com una extracció, aquesta funció cobra especial importància durant l'espera, quan apareix l'ansietat anticipatòria: “Comptar amb un ca durant aquests minuts pot ajudar a transformar aquesta espera”, assenyala, convertint-la en un espai d'interacció, joc i calma.

La veterinària assevera, no obstant això, que aquestes intervencions són un complement de l’atenció sanitària i requereixen professionals i animals específicament preparats. “Humanitzar l’atenció sanitària també significa atendre les emocions del pacient”, sosté. La selecció dels cans es fa de manera individual, valorant-ne l’estabilitat emocional, la sociabilitat, la capacitat de recuperació i la tolerància a la manipulació. Una vegada incorporats al programa, compten amb seguiment veterinari i avaluació contínua. Si l’animal mostra senyals d’estrès, la intervenció s’adapta o s’atura.

Els programes inclouen, a més, protocols d’higiene i prevenció d’infeccions, controls veterinaris i formació específica dels guies i dels professionals sanitaris. L’objectiu és que l’acompanyament es pugui desenvolupar garantint tant la seguretat dels pacients com el benestar del propi animal.

Més enllà de l’àmbit hospitalari, Purina situa les intervencions assistides amb cans en un ventall més ampli de contextos. La companyia assenyala que aquests animals poden participar en centres educatius per afavorir la comprensió i la lectura, la desinhibició, l’autoconfiança o la motivació, així com en centres de menors, centres penitenciaris i residències de gent gran. En aquests espais, les activitats busquen generar estímuls positius i treballar aspectes cognitius, psicomotrius i de benestar emocional.