CiU prepara la Generalitat per convertir Catalunya en un Estat vigilat

Controlar la població sembla haver-se convertit en l'obsessió del Govern de la Generalitat en mans de CiU. La classe política catalana està embarcada en l'agitat debat sobre el dret a decidir i l'eventual referèndum sobre la independència de Catalunya. Però per l'Executiu català hi ha una altra prioritat : recopilar per qualsevol mitjà el màxim d'informació de les autoritats i dels ciutadans. El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), un organisme nascut el 2010 per prevenir atacs informàtics contra l'Administració catalana, juntament amb la brigada d'informació dels Mossos d'Esquadra, han passat a ser els principals instruments per servir aquest objectiu, però no són els únics.

Els esdeveniments de les últimes setmanes evidencien que la paranoia s'ha instal·lat entre els dirigents polítics catalans i no sempre en relació amb el procés sobiranista. Tot va començar a finals d'octubre, quan Anonymous, gràcies a la documentació aportada per un exempleat de l'organisme, va filtrar que el Cesicat, concebut com un tallafocs, s'havia dedicat a elaborar informes sobre activistes i periodistes d'esquerres en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra.

L'últim episodi ha estat la difusió per part de Ciutadans d'un informe atribuït al Cesicat que proposa invertir 28 milions d'euros i desplegar 300 mossos durant els propers cinc anys per a la creació d'una Agència Nacional de Seguretat destinada a espiar les comunicacions i les activitats a Internet dels ciutadans en les xarxes socials. Un projecte que evidencia que CiU concep un futur Estat català com un Estat vigilat. Vigilar la població és més important per a ells que preparar un procés constituent en el qual s'estableixin els drets i llibertats dels catalans.

Es podria pensar que el Govern de la Generalitat es protegeix dels atacs que pot patir a causa del procés sobiranista que ha posat en marxa per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Però, a la vista de les personalitats que han estat objecte de vigilància pel Cesicat, l’Executiu de CiU està més preocupat pels seus adversaris polítics, no en relació amb el sobiranisme sinó amb les seves polítiques socials.

Documents filtrats pel col·lectiu Anonymous sobre el Cesicat mostren com els informes de seguiment d'activistes a les xarxes socials que van sortir a la llum a finals d'octubre els va elaborar aquest organisme conjuntament amb els Mossos d'Esquadra. Aquesta filtració revela com en el procediment de vigilància hi ha un contacte constant entre el Cesicat i els Mossos, fins al punt que la mateixa policia podia encarregar informes sobre perfils d'activistes o publicacions que considerés destacables, com és el cas del perfil del fotògraf Jordi Borràs.

Els documents recullen, a més, quins serien els responsables dels seguiments que es van dur a terme el 2012 en relació amb les protestes del Primer de maig, la Cimera del Banc Central Europeu a Barcelona i l'aniversari del 15M. Per part del Cesicat, els encarregats van ser el seu director, Tomàs Roy, el gerent, Josep Verdura, i els tècnics Carles Fragoso i Xavier Panadero, els noms ja apareixien en els primers informes filtrats. Per part dels Mossos, els responsables van ser els alts càrrecs Miquel Bertran i Fran Galera.

Relleu a Interior

De fet, Felip Puig, conseller d'Empresa i Ocupació -departament del qual depèn el Cesicat -, ja va confirmar que l'organisme actua “en coordinació amb la policia del país” i sota els criteris d'aquesta. Ho va explicar en seu parlamentària. Puig, que abans d'ocupar la cartera d'Empresa i Ocupació va ser conseller d'Interior, ja va tenir problemes per expressar públicament la seva concepció dels Mossos d'Esquadra com una força de xoc preparada per repel·lir agressions en el cas que Catalunya s'independitzi. Aquesta, però, no va ser la raó per la qual Puig va abandonar la cartera d'Interior. Van ser els excessos dels Mossos en manifestacions pacífiques, com els que van causar que Esther Quintana perdés un ull a causa de l' impacte d'una pilota de goma durant una concentració contra les retallades a la plaça de Catalunya de Barcelona.

El relleu de Puig per l'actual titular d'Interior no ha suavitzat l'actitud de la policia autonòmica catalana. Durant el seu mandat han mort tres persones a mans dels Mossos en circumstàncies que s'estan investigant per presumpta brutalitat policial.

L'objectiu dels informes, segons queda recollit, és la “identificació primerenca d'amenaces com ara rucades o convocatòries de protesta”, el “seguiment d'activitat i impacte de les comunicacions realitzades en les xarxes socials” i la “recerca específica d'informació publicada o persones d'interès”.

Les filtracions mostren també que el Cesicat hauria fet informes sobre altres col·lectius. En una presentació signada per Carles Fragoso on s'explica com monitoritzar activitat a la xarxa, apareixen com a exemples un seguiment del Casal Tramuntana, una entitat de Barcelona vinculada a l'extrema dreta, i, sobretot, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Arran, des del moment en què es va fundar. Els informes inclouen dades personals i diverses fotografies d'Adrià Fontcuberta, el militant d'Arran que va registrar el domini de la web del col·lectiu.

Les principals amenaces semblen ser, doncs, per al Cesicat, els moviments de protesta contra les retallades i contra les polítiques socials del Govern. I és que els responsables de l'Executiu semblen no comprendre com les noves tecnologies i les xarxes socials han canviat la capacitat de mobilització.

Amb anterioritat, el Govern català es va plantejar un sistema espia de telèfons mòbils “indetectable per l'usuari”, no rastrejable i amb “monitorització directa de l' Whatsapp”, segons els documents oficials difosos per Anonymous. Així consta en un document realitzat pel Cesicat destinat als Mossos a qui identifica com UMT i que està directament relacionada amb les telecomunicacions. Aquests telèfons, igual que passava amb els distribuïts entre alts càrrecs de la Conselleria d'Interior i escortes, podien convertir-se en micròfons ambient o en càmeres de vídeo per control remot.

Tot i la pluja de protestes i de denúncies de l'oposició davant la Fiscalia, el Govern no cella en el seu intent d'obtenir dades inviolables dels ciutadans. L'última iniciativa ha estat la de la Direcció General de Trànsit, que pretén obligar els metges a informar d'aquells pacients amb addiccions o sotmesos a tractaments amb psicofàrmacs amb l'objecte de retirar-los de manera immediata el carnet de conduir.