Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Ciro Morales: “No va passar res a 'Aturem el Parlament'. Ells ho van crear tot amb les seves imatges maniquees”

Imatges de l'eclosió del 15-M a Plaça Catalunya de Barcelona. / EDU BAYER.

João França

Barcelona —

Ciro Morales és una de les vint persones encausades per participar en la protesta 'Aturem el Parlament' el 15 de juny de 2011. La Fiscalia, Manos Limpias, la Generalitat i el Parlament de Catalunya l'acusen d'atemptat contra les altes institucions de l'Estat, delicte pel qual li demanen que compleixi entre tres i vuit anys de presó. Els càrrecs que pesen sobre ell són cridar al diputat Ernest Maragall “a escassos centímetres, deixant-lo perplex, desorientat i buscant una sortida per escapar de l'assetjament”, segons recull la sentència.

Quins motius hi havia per ser aquell 15-J al Parlament?

Els motius es resumeixen en una idea de sobres coneguda: la crisi ha estat l'excusa perfecta de la classe dominant per demolir els escassos drets amb què comptava el poble. Aquell dia CiU i els seus socis del Parlament anaven a aprovar un dels primers paquets de retallades pressupostàries. Una cosa a la qual ja ens ha acostumat de part del Govern espanyol i els corresponents governs autonòmics, siguin del color que siguin. Els objectius de la protesta eren mostrar el cansament social i intentar impedir el que ja està sent un drama, un crim.

Què signifiquen aquestes retallades?

Aquestes retallades socials juguen amb les vides, apallissen dignitats... no són simples ajustos econòmics d'obligada complimentació. Sota les declaracions polítiques, cíniques i insolents, es troba la mítica lluita de classes. La casta política parla en boca de la casta adinerada i intenten vendre'ns la idea del malbaratament social, que el públic no pot mantenir-se en aquestes circumstàncies, quan es tracta que els capitalistes s'estan blindant encara més davant un escenari econòmic una mica menys esperançador.

De què us acusen?

Se'ns acusa de delicte contra les altes institucions de l'Estat en concurs amb atemptat a l'autoritat. I Manos Limpias arriba fins i tot a la sedició i a l'associació il·lícita, quan ni ens coneixíem entre els vint encausats. Caldria indicar que el delicte primer no l'han aplicat a ningú des del cop d'estat de Tejero. Ens donen una importància que, de debò, no tenim.

Amb quin motiu?

El motiu únic és ser-hi. El jutge Eloy Velasco, l'encarregat de la instrucció, ja ho exposa clarament en l'acte. S'inventa un concepte jurídic anomenat “intimidació ambiental”. El que ve a dir és que el delicte està en la simple idea de la manifestació, a intentar bloquejar la seva sagrada democràcia. Arriba fins i tot a admetre que els actes concrets d'aquell dia comportarien unes “faltes lleus”, i és clar, que la població lligada de mans s'enfronti amb contundència, amb fermesa als responsables de les seves misèries... ha de ser altament punible per al manteniment del seu sistema.

Sent aquella protesta tan massiva com va ser, per què només vosaltres vint?

Això mai ho sabrem amb certesa. Però tot apunta a l'existència d'arxius il·legals de persones ja conegudes. Els vint portem anys treballant en els moviments socials i lluitant contra els excessos del sistema capitalista, bé, contra el sistema capitalista en si mateix. I en aquest cas, la repressió ha tornat a demostrar el que ha fet altres vegades: condemnar diversos ressorts del moviment. Detenen vint persones que provenen de diferents barris, de diferents lluites i fins i tot de principis polítics no afins, així queden tocades, però no enfonsades, moltes famílies polítiques, diversos grups de contestació. Observant els vídeos que té com a prova l'acusació, cap dels vint fem res extraordinari. I això ajuda a la nostra defensa.

Com valores l'actuació de la policia aquell dia?

No sóc cap entès en el protocol policial, però diria que aquell dia no ho van fer molt bé o que hi havia gat amagat. El mateix que et porta a pensar l'actuació de dissabte 22 a Madrid, en la Marxa per la Dignitat.

Al matí d'hora, els Mossos van escalfar els ànims oferint diverses càrregues. Així, en el moment en què van arribar els polítics l'enuig de la gent estava encara més a flor de pell. I aquí la policia va deixar fer, ni tan sols els va fer un passadís perquè poguessin passar. Ens consta que els polítics arriben cada dia amb cotxe, però aquell dia hi va haver una circular perquè ho fessin a peu. És sorprenent; esgarrifós. Ens deixa en la posició d'haver caigut en el parany de Felip Puig i els seus esbirros. L'engany perfecte per poder rescabalar-se del brutal desallotjament de Plaça Catalunya setmanes abans. És una tesi antropològica el resultat d'aquell dia -que no va sobrepassar l'ofuscació, la irritació-. El fet d'abandonar a la seva sort els culpables visibles de la pobresa social davant la multitud agredida, vilipendiada és una estratègia ideada als despatxos del poder.

Considereu que hi va haver una criminalització d'aquella protesta?

La criminalització va provenir dels mitjans de comunicació convencionals, incitada per la simplicitat, la victimització i la debilitat dels polítics. Aquell mateix matí, els mitjans comercials -els subvencionats- ja tenien preparades les seves portades. Ja sabien el que passaria. L'estratègia abans esmentada estava confeccionada des de les redaccions de premsa, des de les oficines policials i, com no, des de les entranyes dels gestors polítics.

I repeteixo, no va passar res. Ells ho van crear tot amb les seves imatges maniquees i les seves paraules verinoses. I el seu producte el rep una societat domesticada entorn del concepte de “violència”. L'objectiu d'aquesta criminalització no caldria ni explicar-lo: el sistema no pot sentir que està en dubte. El sistema estatal capitalista no tolera una crítica ferma, audaç i intel·ligent recolzada en un moviment que cau bé, que està encertant.

Com et van detenir?

No em van detenir, gairebé que em vaig lliurar. M'explico. Aquell matí van detenir primer a una companya que viu amb mi. I se la van emportar a la comissaria de Granollers. Ella va decidir comunicar-me la seva detenció. Llavors, jo li vaig reconèixer als Mossos que aniria allà a buscar-la quan sortís. M'imagino que en aquell moment es van fregar les mans. De fet, a casa ja vaig avisar que tenia molts números d'acabar com ella. Quan vaig arribar, vaig entregar el meu DNI i una senyora molt maca em va convidar a passar. Des de quan et permeten passar per veure una detinguda sense ser advocat? Just en travessar la porta, em van agafar dos encaputxats.

Com esteu vivint aquest procés?

No ho hem viscut amb massa drama. Ens sentim tranquils fins i tot ara que estem en ple judici. No obstant això, no vaig a deixar de reconèixer que qualsevol grup de vint persones que neix aleatòriament i amb una càrrega emocional com aquesta sempre porta aparellades tensions i opinions contraposades. Però la repressió ha de tenir en compte que aquests processos, així i tot, uneixen, que creen famílies. I quan els encausats en la campanya, a més, vam rebre nombrosos suports i col·laboracions, ens vam enfortir.

Us sentiu perseguits?

No més que qualsevol persona que decideix plantar cara als pocavergonyes que manegen aquesta societat... ja siguin polítics, banquers o especuladors.

Etiquetas
stats