Dolors Camats (ICV): “Espero que Podem entengui que és moment per sumar, no per l'exclusivitat”

Dolors Camats (Barcelona, 1971) esgota la seva tercera legislatura com a diputada al Parlament de Catalunya. Codirigeix Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) amb Joan Herrera, que va encapçalar la coalició amb Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) a les últimes eleccions catalanes i es perfila com a nou número u de la llista. Camats, que d'acord amb els estatuts del seu partit ja no podria repetir en les pròximes eleccions del 27 de setembre, descarta integrar-se en la candidatura municipal de Guanyem Barcelona i assegura que dedicarà els seus esforços “com a coordinadora d'ICV i com a militant a crear un front per guanyar les polítiques d'austeritat de Mas i el seu Govern recolzat per ERC, que invisibilitza que el país pateix amb l'omnipresència e que tot és responsabilitat del conflicte amb Espanya”.

¿Esperava que les eleccions es convoquessin amb 250 dies d'avançament?

No, perquè serà la primera vegada que a Catalunya viurem una campanya electoral de vuit mesos i amb un president de la Generalitat com a candidat amb vuit mesos en el càrrec. I amb una utilització descarada de l'instrument que significa ser president de la Generalitat. El que esperàvem i ambicionàvem era avançar les eleccions el més aviat possible per tombar el Govern de Mas i les polítiques que està fent. I la resposta que ell dóna, des del punt de vista de la seva òptica, que és exclusivament nacional, no té cap argument. No hi ha res a l'octubre o setembre que no es pugui resoldre avui.

Les eleccions són plebiscitàries?

No ho va dir així. Després del 9N el que Mas va plantejar van ser eleccions plebiscitàries; quan va anunciar les eleccions aquesta setmana, va anunciar eleccions anticipades, amb la qual cosa no resol res a nivell nacional ni tampoc si pretén presentar-se amb el mateix pla de Govern. D'aquí la importància que ell no sigui qui continuï liderant el país.

Defensen unes eleccions plebiscitàries?

Jo no em crec unes eleccions plebiscitàries. No són reals. Un plebiscit és una pregunta en què esculls entre blanc i negre, sí i no, unes eleccions al Parlament català esculls una majoria que formarà Govern i desplegarà unes polítiques. Les eleccions plebiscitàries són un engany a la ciutadania. Fer creure als catalans que allò que no hem pogut fer en un referèndum no ho podrem fer en unes eleccions al Parlament. És un frau polític però a més és un frau democràtic, perquè un referèndum li dóna un vot a cada ciutadà i tots els vots valen igual, i en la transcendència del que volem decidir que és la nostra relació amb l'Estat, que és fonamental, en unes eleccions al Parlament el que val és la llei d'Hondt, no em sembla que sigui d'Hondt qui hagi de decidir sobre el dret a decidir.

Les veuen en clau constituent?

Perquè el que necessitem a Catalunya és un canvi complet de tot, no només en relació amb el conflicte polític que es viu a Espanya sinó en relació amb el que s'ha destruït en aquests anys de Govern de Convergència, primer amb el PP i després amb ERC. L'erosió de l'estat de Benestar que s'ha fet, al que és comú, al patrimoni comú, l'empresa d'aigües ATLL, ara l'empresa d'infraestructures TABASA, al nostre patrimoni físic que s'ha venut, la submissió a les polítiques d'austeritat. El que ens cal és un canvi en tots els espectres, com passa a Espanya; aquesta necessitat d'iniciar un canvi constituent per tornar a reformular el contracte democràtic primer i després social en un moment en què a més hi ha un element que ha danyat tot el sistema democràtic que és la corrupció, que és desgraciadament comú a la política catalana i a la política espanyola, que són aquests partits podrits per la corrupció. La coalició que governa Catalunya té membres destacats de les seves antigues direccions a la presó, conflictes perquè estan demanant que se'ls tregui de la presó, i CiU té la seu embargada i al seu fundador [Jordi Pujol] pendent de comparèixer davant la justícia. I avui per exemple, de nou, un president de la Generalitat, un Artur Mas al qual exigim que vingui a la comissió d'investigació del Parlament per donar explicacions sobre aquests casos de corrupció, com el cas de Pujol, però també d'altres, i que avui amb un nou acord de Govern entre CiU i ERC ha tornat a salvar Mas de comparèixer davant el Parlament. Aquest és el primer efecte de la reedició de l'acord de Govern.

ICV va estar en el pacte pel dret a decidir. El calendari electoral s'ha fixat al marge?

El que ha fet Mas, com hem vist en aquesta imatge de Mas i Junqueras, és la reedició del seu pacte de Govern. Mas va començar a parlar d'unitat, i alguns estàvem estupefactes, primer perquè la unitat és ser cada vegada menys en l'acord, amb el que és una unitat molt petita la qual ell presenta. I molt poc transversal. I, segon, perquè a Catalunya hi ha una majoria social i política que vol votar amb una consulta la seva relació amb l'Estat. Aquesta és la reivindicació més transversal que existeix al país, i això només es pot exercir a través d'aquesta majoria política i social que és transversal. I Mas l'ha abandonat unilateralment. Jo no he abandonat la reivindicació d'aquest referèndum. Crec que és imprescindible perquè solucionem un conflicte polític que existeix a Catalunya i Espanya. Sense aquest moment democràtic, sense aquest mandat democràtic podrem solucionar els problemes que existeixen.

La tensió pel dret a decidir es mantindrà fins al 27S?

És evident que 2015 és un any en què s'obren nous escenaris. No només perquè és electoral, sinó perquè el fracàs de les polítiques de Mas, de Rajoy i de Samaras ha deixat molt evident que hi ha necessitat que l'agenda social i econòmica sigui la protagonista. Però jo crec que el que viurem aquests 250 dies fins a les eleccions catalanes serà una llarga agonia del Govern de CiU i ERC, en la qual intentaran aprovar algun projecte de llei o alguna iniciativa que poder lluir amb un acord, però és una situació agònica d'un Govern gastat i sense cap capacitat de donar la volta a la situació econòmica i social, que s'ha recolzat en el discurs nacional i que intentarà recolzar-se en aquesta expectativa d'eleccions el 27 de setembre com un únic element de cohesió, que és l'únic que existeix.

Sí que semblava que estava molt tocat Mas, però després del 9N ha reprès cert impuls.

Hem vist clarament que ERC és la crossa de Mas, el suport en el qual Mas ha construït un Govern i l'ha ajudat a passar uns pressupostos que Mas tenia perduts l'1 de gener. I que també li permet afrontar unes eleccions municipals amb certa garantia d'estabilitat, ja que hi ha un acord de suport prioritari entre CiU i ERC per després de les eleccions. És una crossa en diversos aspectes que ha fet que Mas pogués recolzar-s'hi després que la seva gestió unilateral del 9N el deixés debilitat.

ICV va tenir moltes tensions internes amb la consulta, es va canviar la decisió de no participar-hi... Aquestes tensions continuen?

Hi ha una tensió lògica, i una altra externa, que és l'exigència als partits que a Catalunya siguin unívocs des del punt de vista nacional. Unionista o independentista, sense matisos. Alguns no estan preparats per a partits que defensem el dret a decidir per radicalitat democràtica, pel sentit de país, per ser un projecte polític nacional català, però que no planteja l'independentisme com a única sortida, sinó al revés, amb alternatives i amb possibilitat d'acord amb l'Estat per a sortides que no sigui la independència. I hi ha qui no pot entendre que això existeixi a Catalunya quan en realitat crec que això reflecteix la majoria de la societat catalana. És un partit plural, transversal, i en això estem treballant ara, en una convenció per a finals de febrer de presentar un projecte propi de relació amb l'Estat espanyol, que és de sobirania per a Catalunya, perquè no és d'independència, sinó de pactes de sobiranies entre Catalunya i Espanya, de pacte d'una sobirania entre un Estat i un altre, amb la possibilitat que hi hagi espais compartits i propis. Aquest és el nostre model, el nostre projecte, i és el que estem discutint ara internament i oferirem a la societat catalana. L'exigència ve del blanc o negre, quan el que nosaltres representem és probablement el que millor reflecteix a la societat catalana, que és una posició de dignitat, de voler sobirania per a Catalunya sense que això signifiqui una ruptura. Però és veritat que plantejar la ruptura, la independència, ha fet que des de l'Estat espanyol es reaccioni, des d'una part dels partits, que han d'entendre que això no és un bluf.

Com interpreta que Podem, un partit nou amb un discurs semblant, també en això, irrompi amb tanta força a les enquestes, en detriment d'altres partits com ICV?

Hi ha probablement un efecte novetat i l'efecte general d'una opció nova, atractiva. Ho hem vist a Catalunya quan Ciutadans es va presentar, que tenia aquest efecte novetat que els va donar un plus, ho vam veure amb la CUP quan es va presentar per primera vegada al Parlament, i ara és Podem. Sempre hi ha algú que és més nou, i això serveix almenys una sola vegada. I per tant probablement aquest és un dels elements que més quadra. Com abordem el que sorgeixin altres partits, crec que des d'abans que alguns que aquests partits sorgissin, nosaltres apel·làvem a la necessitat de confluir amb altres forces i plataformes. L'exemple grec ens va molt bé, i també a Amèrica Llatina, on només la constitució de fronts amb partits, amb moviments, amb organitzacions polítiques diferents amb un eix en comú: el de l'esquerra, el democràtic, l'ecologista ... Amb uns amb un accent més en una cosa o una altra, però que ha fet possible desplaçar la corrupció, la dreta, el neoliberalisme i començar processos constituents. Si això ha estat possible en altres parts amb formes diferents, probablement és el que hauríem de pensar que és el que necessiten també Catalunya i Espanya.

Hi ha possibilitats per a aquest escenari a Catalunya?

Crec que hi ha necessitat. Si ara que tenim un partit d'esquerres que ha renunciat a ser alternativa de Govern a CiU que és ERC, que tenim una urgència social i ciutadana, en allò laboral, en els drets socials, la vulnerabilitat de la nostra societat és més gran que mai, quan estan en risc tantíssims drets i situacions de dignitat vital, quan parlem amb normalitat de pobresa infantil, de la gent que no arriba a final de mes, de la gent que porta anys sense feina, si aquests no són elements suficients per fer un front comú entre aquells que compartim una part del diagnòstic, la responsabilitat és nostra, de tots i cada un de nosaltres. I per això ICV ha emprès des de fa temps un plus de responsabilitat, i ha posat el capital polític d'aquesta organització, que ve de lluny, que està en les institucions, amb els seus encerts i errors, al servei que ara hi hagi un canvi i que guanyem. Si no guanyem, no serveix per a res; no serveix per a res que un passi per davant de l'altre, el que serveix és si guanyem, i només guanyem si anem junts. La pregunta és si Syriza guanyarà o ho farà per majoria absoluta, perquè si no guanya per majoria absoluta també està en risc el seu projecte. Avui a Barcelona també està en risc si només avancem 3-2 llocs, si guanyem o no guanyem, i si no guanyem es corre el risc que la ciutat segueixi convertint-se en un club privat i això és el que cal tombar. Si no és raó suficient perquè forces polítiques noves i no tan noves, moviments socials, plataformes, marees i processos constituents sumem, no sé què més ha de passar.

Fora de Catalunya no sembla que això estigui passant

Aquí hi ha la responsabilitat de tots perquè això passi. Hi ha un camí que és intentar ser tu qui canalitzi la necessitat de canvi. És un risc, pot sortir-te bé o malament, i hi ha un altre camí, que és assegurar que el canvi es produeixi sumant. Cadascú que es faci responsable de les seves decisions.

L'experiència de Guanyem Barcelona hauria de servir?

Hauria de servir. Aquest és un terreny i nosaltres hem apostat perquè hi hagi una experiència amb projectes polítics diferents, la gent d'ICV, EUiA, Podem, Guanyem, Procés Constituent, si som capaços d'armar un subjecte polític respectant les organitzacions, la identitat de cadascú i amb suficient potència per guanyar la ciutat. El que està en risc és que tenim un alcalde que ens està reformant la part alta de la ciutat canviant les llambordes quan Barcelona i Catalunya està en el rànquing de més persones desnonades. O el canviem, o continuaran canviant llambordes de disseny. Això és el que està en joc.

Guanyem està tancant el seu procés de confluència. ICV aspira a ocupar el número 2 després Ada Colau?

Els detalls de la negociació, la representació de cadascú, la responsabilitat de cadascú, les tasques de cadascú, és el que s'ha d'acabar de tancar a Barcelona. És una part del que està en negociació. També hi ha el projecte de ciutat, el com ho farem és important quan conflueixen subjectes tan diferents. L'important és que una força política com la nostra, amb 5 regidors a Barcelona, i quan les enquestes ens donaven fins a 7, el que va fer va ser seure a parlar per tenir 17-18 per guanyar la ciutat, i sabem que això només podem aconseguir-ho amb aquesta ambició i voluntat, treballant i sent generosos.

Llavors, veuen bé com a número 2 un independent com Gerardo Pisarello?

A mi em val una candidatura que estigui en condicions de prendre la ciutat, que s'ha de fer amb ètica, democràcia i un model de ciutat... L'1, el 2, el 3 o el 20 estaran bé si estem tots d'acord en el projecte.

Qui encapçalarà la seva llista?

El nostre portaveu a Barcelona i coprotagonista del que avui és l'aposta de Guanyem és Ricard Gomà, un valor per a ICV, per l'espai de confluència i la ciutat. Que la teleassistència comencés a la nostra ciutat, les escoles infantils, el suport a les persones sense sostre... Tants i tants projectes socials. Gomà farà el que cregui.

Repetirà? En les últimes va ser cap de llista i les de maig serien les seves quartes eleccions municipals.

Ell haurà de decidir-ho. És un capital de la nostra organització i de la confluència, això és indistint de ser-hi o no ser-hi, anar-hi o no anar-hi.

També s'ha parlat de vostè, de Laia Ortiz, Janet Sanz ...

Jo no hi seré. I els altres, no ho sé. Però a dia d'avui parlem d'aquest projecte per gent com Gomà.

I en l'àmbit de la Generalitat, Herrera repetirà?

Això espero. Ell decidirà si es presenta i ho decidirà ICV en primàries, que celebrem des de l'any 2000. El mateix que a Barcelona, l'important serà si som capaços de construir un pol d'esquerres, un pol de partits, d'organitzacions, moviments i persones il·lusionats per guanyar i per canviar-ho tot, compromesos amb una majoria alternativa a Mas i la seva crossa, ERC, alternativa al que està passant a Catalunya.

I vostè?

Jo treballaré perquè això passi, com a coordinadora d'ICV i com a militant. El nostre país pateix. La mateixa situació econòmica que hem vist en altres països com Grècia o el sud d'Europa, la vivim aquí. I bona part del diagnòstic queda invisible a Catalunya per aquesta omnipresència que tot és responsabilitat del conflicte amb Espanya. No. Mas està fent les polítiques de Rajoy i Samaras, Mas avui a Grècia estaria al costat de Samaras. I nosaltres estem al costat de Syriza i el que volem és canviar.

Mai se'ls ha passat pel cap que el referent estatal sigui Podem enlloc d'IU?

Nosaltres tenim a Catalunya una coalició electoral amb EUiA i estem construint a nivell local confluències, nous subjectes electorals que poden ser nous subjectes polítics, per a les eleccions locals i, això esperem, per a les eleccions al Parlament. Jo el que espero és que aquí hi siguem tots aquell que des de l'esquerra, l'ecologisme, el feminisme, els moviments democràtics, les marees, les plataformes, el canviar-ho tot, puguem i siguem capaços. Espero que Podem entengui que el moment és per sumar, no per l'exclusivitat.

Com serà l'entitat jurídica Guanyem?

Haurà de ser una coalició electoral.

En alguns llocs es defensa l'agrupació d'electors, especialment per part de Podem.

A Barcelona estem parlant de diferents partits, ICV, EUiA, Podem i Guanyem... La seva seria la coalició electoral, però forma part dels serrells, trobar un element electoral que serveixi per presentar-se a les eleccions. La lògica fa pensar que si som organitzacions polítiques que estem negociant, construint i dialogant, doncs siguin aquestes organitzacions les que al final signin un acord.