Gregorio Morán: “La capacitat del poder per censurar no havia estat mai tan òbvia com ara”
El periodista i escriptor Gregorio Morán va lamentar, en un acte celebrat, aquest dimarts 21 d’octubre, a la llibreria Taifa, a Barcelona, que “la capacitat del poder per censurar no havia estat mai tant òbvia com ara”. L’acte va ser iniciativa del també escriptor Javier Pérez Andújar i estava concebut com la presentació d’un no-llibre en referència a El cura y los mandarines, la darrera obra de Morán que s’ha negat a publicar l’editorial Crítica, del grup Planeta. Finalment, però, el llibre, que ha portat deu anys de feina a l’autor i repassa la transició espanyola des de 1962 fins 1996, serà publicat abans de Nadal per l’editorial AKAL.
Gregorio Morán va explicar la raó de la negativa de Planeta a publicar el llibre. Volia que suprimís onze planes en les quals parlava de la Real Academia Española de la Lengua, la RAE i on era especialment crític amb Víctor García de la Concha, que en va ser director entre els anys 1998 i 2010. Planeta va absorbir l’editorial Espasa i va assumir l’edició dels 450.000 exemplars anuals del diccionari de la RAE. “No hi ha llibre de Morán que se li creui en el camí”, va dir l’escriptor, que es va mostrar especialment dolgut per algun dels arguments dels responsables de l’editorial que volien convèncer que eliminés aquelles onze planes. “En un llibre de 700 planes, no te’n vindrà d’onze, ara”, li van dir.
Planeta i l’autor van firmar el contracte per El cura y los mandarines el novembre de 2013. Estava previst que es publiqués el 8 d’octubre, però dues setmanes abans, quan ja estava tot a punt, portada a quadricromia inclosa, es va aturar el procés per “onze maleïdes planes”, en paraules del propi editor José Manuel Lara.
Morán ha posat dues condicions a AKAL per publicar el llibre en aquesta editorial: que no se’l llegissin abans de signar el contracte i que surti aviat al mercat. Li han acceptat. A més, hi afegirà unes planes introductòries per explicar “l’incident”, segons va dir ell, que ha fet impossible que Planeta el publiqui.
La censura ha acompanyat l’escriptor asturià al llarg de la seva trajectòria. El seu nom no surt a cap mitjà vinculat al diari ABC des del 1981 des de que va criticar la família Ybarra, que n’era propietària. En canvi, es considera afortunat perquè en els 26 anys de relació amb La Vanguardia només ha patit la censura de dos dels articles que hi publica els dissabtes, Las sabatinas. Considera que en qualsevol altre diari hauria patit més restriccions. En un dels dos articles “aixecats” parlava de la col·lecció de vehicles d’alta gamma que estava atresorant el fill gran de l’aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol. Era el novembre de 1999 i no li van donar cap explicació. Anys més tard, el responsable d’eliminar l’article li va intentar justificar la decisió. La convicció de Moran és que “el van aixecar perquè sinó Pujol ens ensorra el negoci”.
Gregorio Morán considera que els poders econòmics i els polítics, que veu sovint identificats, tenen avui més força que mai per control·lar allò que es publica. Encara que siguin novel·les. I va deixar caure que fins i el tot el darrer premi Planeta l’ha obtingut el mexicà Jorge Zepeda perquè l’actual reina Leticia Ortiz va treballar com a periodista durant un temps al diari que ell dirigia.
“Si jugues contra la censura, estàs acabat”, va dir un Morán que creu que “els mecanismes de censura són brutals”, que als suplements culturals dels diaris els controls són totals i que no ha trobat a faltar especialment el suport dels col·legues davant la censura que ha patit a Planeta, perquè “la insolidaritat actual al món literari assoleix proporcions espectaculars”. Ho va exemplificar en la seva darrera intervenció: “En 26 anys a La Vanguardia he viscut baralles, conflictes, discussions arran dels meus articles, però mai m’havia passat com recentment: el Comitè Professional del diari ha demanat que es censurin els meus articles”.
