Jordi Mir: “Tan important com allò pel que ens movem és el com ho fem”

Jordi Mir, professor d'Ètica i Filosofia Política a la UPF, és una de les persones que ha estat treballant en la preparació de les jornades de codi ètic impulsades per Guanyem Barcelona amb Procés Constituent, Podem Barcelona, ICV, EUiA, la Trobada Popular Municipalista (TPM) –impulsada per la CUP– i el Partit X que tindran lloc entre aquest divendres i dissabte. En un context en què el que està sobre la taula és la proposta de candidatura de confluència a Barcelona, Mir insisteix en parlar d'ètica més enllà dels equilibris i interessos de la negociació política. Considera que la reflexió sobre l'ètica en la política és necessària independentment del futur que tingui el projecte de candidatura municipal.

Per què en aquests moments es fa necessari un codi ètic per la política?

Més que un codi ètic el que ara sembla imprescindible és que la reflexió sobre l’ètica i la política estigui en un primer pla. Hi ha la percepció que la política com s’ha estat fent no s’adequa a les conviccions ètiques que té molta gent. Hi ha una reivindicació de més ètica, per exemple, sobre com s’han comportat les entitats financeres, amb les hipoteques, les preferents, o, com veiem ara, amb els privilegis dels seus directius. Això té a veure també amb els casos de corrupció que coneixem o les polítiques públiques mancades d’ètica que han afectat a moltes persones.

Què és un codi ètic?

De codis ètics n’hi ha en molts àmbits i estan pensats per fer una declaració de bones intencions de com hauria de funcionar aquell àmbit concret, sigui la medicina o el periodisme; una declaració que recull el consens que s’ha generat sobre quins són aquells comportaments que trobem acceptables. En la mesura del malestar que dèiem abans, cal que ens posem d’acord en què és el que trobem acceptable. Ja no en tenim prou amb la paraula d’un polític o càrrec públic que es compromet a un bon comportament, volem saber què és un bon comportament, com es pot controlar. En definitiva, com podem tenir una millor democràcia.

En aquest context, s’està posant el com per davant del què?

La idea de que això sigui una de les primeres concrecions de la confluència és perquè hi ha la convicció en diferents espais de que hi ha coses que ens agrada o ens agradaria fer, però una qüestió bàsica és que no són acceptables determinats comportaments en la democràcia, sigui en l’ambit polític o en el financer. Per això una possible candidatura que té la voluntat de presentar-se a unes eleccions i guanyar-les ha de deixar clar què li sembla correcte i què no, no amb una voluntat inquisitorial ni de perseguir ningú, sinó perquè el malestar que hi ha hagut sobre comportaments no aceptables, ens fa posar per davant les qüestions ètiques i en especial de com es comporten els representants polítics. Molts espais dels considerats més alternatius de la política donen molta importància a les qüestions de procediment, al mètode. Tan molt important allò pel que ens movem és com ho fem, amb la idea d’anar construint alternatives al dia a dia, no a l’espera d’una determinada victòria electoral que ens permeti fer grans canvis.

Amb l’ètica n'hi ha prou per fer una altre tipus de política?

L’ètica per definició no és necessàriament política, però pot esdevenir política en la mesura que s’aplica, i en la mesura que decideix intervenir en la polis, en la ciutat, i podem fer l’evolució de l’ètica a la política. L’ètica és un conjunt de principis morals que ens guien, i en la mesura que són principis morals és quelcom teòric que ens marca el camí, i en aquesta aplicació entraria la política en la vida pública. Després l’ètica té una altra part que és l’anàlisi i el debat, que cal explorar. No només és una qüestió de principis morals, perquè cadascú té els seus, encara que no ens agradin i no siguin els desitjables en el conjunt d’una societat. També és l’exploració, l’anàlisi de què ens sembla correcte i què no, i això a la política li fa molta falta, per pensar i reflexionar sobre totes les decisions que prenem. A vegades les prenem d’una forma molt unidireccional sense pensar en totes les conseqüències, i en canvi això és molt necessari per la vida en la polis.

Un codi ètic resol els problemes que es plantegen des de l'ètica?

El codi ètic en moltes ocasions és una declaració de bones intencions i no passa d’aquí. La Fundació Jordi Pujol també va fer un codi ètic per als professionals de la política que fins i tot està dipositat al Parlament. Es tracta d’un conjunt d’articles que és una declaració de bones intencions, un debat de gent que es dedica a l’ètica i a la política sobre com s’han de comportar els representants públics. Però després no establim cap organisme que reguli què passa si te n’apartes, més enllà de cometre o no il·legalitats, perquè el codi ètic va molt més enllà de la llei. La llei pot no dir que tot representant públic ha d’obeir als representats, i nosaltres plantegem un articulat d’aquest estil. El codi ètic va més enllà del que preveu la llei, però el que no fan aquests codis ètics, sobretot en l’àmbit de la política, és establir mecanismes que així ho regulin. Sí que passa en altres àmbits, com amb el codi ètic dels metges, en el que el gremi pot establir uns mecanismes.

I com es poden establir aquests mecanismes?

En el cas de la política, una de les reivindicacions a les que hem d’anar és establir mecanismes que permetin regular allò que hem acordat en els codis ètics. No seran mecanismes legals, però per exemple es pot crear una comissió que s’encarregui de ser garant de si s’està complint el que està dient aquest codi ètic. Hauríem d’aconseguir establir mecanismes que ens permetin, si parlem per exemple del tema dels sous, en primer lloc, generar transparència i a partir d’aquí reglamentar-ho. En el tema de les portes giratòries, alguna comissió que es podria crear podria ser garant de fer el seguiment, i controlar si un regidor està incomplint aquest codi ètic, que es pot intentar regular per lleis –hi ha lleis d’incompatibilitat– i en tot cas denunciar-ho i fer-ho públic. En els àmbits en els que no podem regular certes qüestions sí que podem crear espais de reflexió. Fem una declaració de bones intencions i no podem limitar-nos a esperar que tothom les compleixi. El David Fernàndez ho deia molt bé: agafem els més honestos i els tractem com els més lladres.

Aquest codi ètic podrà garantir fer les coses bé?

Hi ha la idea que els que vindran després o els que qüestionen tot el que hi ha establert seran millors, i després pot haver-hi la gran frustració perquè no són el que s’esperava. Fins i tot la gent amb la millor voluntat en el desenvolupament de la vida pública pot cometre errors, en els que ni tan sols hi hagi la voluntat d’infringir aquest codi ètic, perquè tothom es pot equivocar. Equivocar-nos ens equivocarem, però val molt la pena dedicar-nos a pensar com resoldrem les nostres equivocacions. El que s’acostuma a fer és sempre treure's responsabilitat dels errors. Des de la reflexió ètica hauríem de dir que ens equivocarem, però dedicarem força temps a esmenar els nostres errors. Aprofitem aquests errors perquè ens serveixin per veure què és el que no ens funciona i que després ens serveixen per resoldre aquell funcionament que creiem que no és l’adequat.