'¿Dónde está, no se ve, la bandera de ERC?'

Leer versión en castellano

Els ciutadans que es manifesten cada dos per tres contra les retallades, el poder financer, la corrupció i les injustícies socials han perdut uns aliats fins fa unes setmanes habituals: la gent d’Esquerra Republicana. A les “marees” que van concentrar-se dissabte passat arreu per protestar contra aquestes injustícies no s’hi van veure banderes d’Esquerra Republicana.

No era el primer cop. Des de que ERC dóna suport a CiU al Govern de la Generalitat, la “E” d’aquest partit històric pràcticament ha desaparegut. Ja ho va advertir durant la campanya electoral el seu líder, Oriol Junqueras: “Entre esquerra i dreta, esquerra. Entre esquerra i país, país”. I país vol dir no barrejar-se amb la gent que es queixa pels suïcidis dels que no saben com afrontar un desnonament imminent, els que exigeixen que no es retallin les prestacions per dependència o la renda mínima d’inserció o que reclamen reparacions pels ciutadans que han perdut ulls per les bales de goma llençades pels mossos d’esquadra.

Amics de tantes i tantes manifestacions dels darrers anys, es passen els caps de setmana a casa mirant per la tele unes manifestacions que temps enrere encapçalaven.

La gent sol ser respectuosa i no crida allò de “¿Donde está, no se ve, la bandera d’ERC?” perquè en català no rima. Potser es podria canviar per “On està? On s’amaga? Esquerra Republicana?”.

Ara toca independència. I qualsevol excusa, exageració o argument demagogic és bo per aconseguir-la. Les retallades són culpa de Madrid. Brussel.les o Berlín, l’origen del mal, no apareixen en l’argumentari d’un partit, el líder del qual ja ha dit que li encantaria anar de bracet amb la dreta nacional retalladora catalana a les properes eleccions. El país. Primer el país. La gent, després! Esperem que no hagi d’esperar gaire.