Demanen rebatejar una plaça de Barcelona dedicada a un esclavista amb el nom d'Idrissa Diallo

“Ni monuments a esclavistes ni Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Fora les estructures racistes de la nostra ciutat”, clamen des de la plataforma Tanquem els CIE, que des de fa anys persegueixen el tancament dels CIE. Una de les estàtues a què es refereixen és la del negrer Antonio López, que s'ubica a la plaça que porta el seu nom i que aquest dissabte ha albergat una concentració per demanar que es converteixi en la 'plaça Idrissa Diallo', en memòria del jove de Guinea Conakry mort al gener de 2012 al CIE de la Zona Franca.

Segons els plans de l'Ajuntament la plaça serà rebatejada aquest any tot i que encara no se sap amb quin nom. Des Tanquem els CIE aposten per homenatjar el jove Idrissa, que va morir als 21 anys al poc d'arribar a Espanya i en circumstàncies que encara avui es desconeixen amb exactitud.

L'acte d'aquest dissabte ha començat sota un sol de justícia amb una pancarta lluint davant de l'estàtua d'Antonio López i en la qual es podia llegir 'esclavista' en majúscules acompanyat la descripció de López com “un subjecte pràcticament analfabet, cruel i despietat”.

“El racisme avui existent en aquesta ciutat és un racisme indirecte, institucionalitzat, normalitzat i implícit, però existeix”, ha denunciat un membre de l'Espai de l'Immigrant. També han participat altres entitats i plataformes com SOS Racisme, el sindicat de venedors ambulants, Tras la manta, el centre per la defensa dels drets humans IRIDIA o la productora Metromuster, que va investigar la desaparició del jove després de la seva mort. La concentració ha finalitzat amb la col·locació simbòlica d'una placa amb el nom d'Idrissa Diallo sobre de l'actual, dedicada a Antonio López.

Cinc anys de la mort d'Idrissa

Idrissa Diallo va saltar la tanca de Melilla el 5 de desembre de 2011 a la recerca d'una vida millor i la policia el va detenir per no tenir papers. Quinze dies més tard el jutge que instruïa el cas va ordenar el seu ingrés al CIE de la Zona Franca de Barcelona, a l'espera d'una expulsió que mai va arribar. Va morir la matinada de la nit de reis de 2012 sense haver arribat a veure els carrers de la ciutat.

El desembre de l'any passat diferents entitats socials van denunciar la responsabilitat de l'Estat espanyol sobre el fet que la seva mort no va ser informada oficialment i el seu cos no va ser repatriat i van demanar una investigació per aclarir els fets. Fins fa mig any es desconeixia què en va ser del cos d'Idrissa però una investigació publicada per la Directa va revelar-ne el parador: un nínxol anònim al cementiri de Montjuïc.

Aquesta mateixa setmana Tanquem els CIE ha col·locat una làpida en el seu nínxol perquè mai més sigui un sense nom. Arran de la mort d'Idrissa Diallo i la jove congolesa Samba Martine -interna que va morir pocs dies abans, el 19 de desembre per una infecció no tractada al CIE de Madrid-l'oposició a aquests centres es va articular en el moviment Tanquem els CIEs , que avui dia encara treballa pel seu tancament.