“L'acord entre Barcelona en Comú i el PSC s'ha centrat en un ball de cadires”

Alfred Bosch s'erigeix com a garant de la nova política al consistori. Quan comença l'entrevista, només corre a posar-se l'americana. Això ja no va de corbates. Bosch dubta aquests dies de la vigència de l'eix esquerra-dreta, i en aquest sentit veu un moviment “arriscadíssim” l'apropament de Barcelona en Comú al PSC. El líder d'ERC l'Ajuntament de Barcelona considera que amb el pacte que aquests dies voten les bases de BComú i del PSC, Ada Colau ha abandonat el “somni” de la regeneració a l'Ajuntament.

El grup de Bosch es prepara per a exercir l'oposició, tot i que no tanca la porta a la proposta que ja fa unes setmanes va oferir a BComú i la CUP, i que els anticapitalistes no van trigar a refusar. El veto frontal només l'aplica al PSC, a qui considera el responsable de l'actual model de ciutat. “El que és important és saber qui és l'arquitecte que va dissenyar el model de ciutat que tenim ara, quin n'és el responsable. I a l'hora de canviar aquest model s'ha d'intentar fer amb qui no l'hagi creat i mantingut 32 anys”, diu.

Catalunya Plural inicia amb Alfred Bosch una sèrie d'entrevistes amb els partits interpel·lats pel pacte a l'Ajuntament.

Encara hi ha possibilitats d'entrada al govern per part d'Esquerra?

Nosaltres vam fer una oferta, i la mantenim. I l'oferta la mantindrem fins que no prenguin [PSC i BComú] una decisió en ferm; respectarem els processos democràtics interns. Mantindrem vigent la nostra proposta de govern amb Barcelona en Comú i la CUP, la fórmula que ha funcionat a Ripollet o Badalona. La que pot mantenir el canvi.

La CUP fa dies que va dir que no...

Però s'ha de mantenir la mà estesa a la CUP perquè és una força municipalista responsable que té moltes alcaldies. Seria convenient que estiguessin dins del govern per tirar endavant aquest canvi. També van dir que no als pressupostos i al final van canviar el seu posicionament. Per tant, l'oferta la mantenim. El que voldríem és que Colau es reunís amb els tres i exploréssim les possibilitats. En tot cas, la CUP hi ha de ser. Com més endins, millor.

Només la CUP?

Hem de teixir complicitats per anar cap aquesta nova Barcelona. No volem un govern d'establishment. Quan Ada Colau pacta amb l'establishment, amb la força que ho és més d'establishment, i la que més anys ha manat a Barcelona, fa un magre favor a aquest canvi de règim que ells volien i que nosaltres compartíem.

No voldria extrapolar el govern municipal a l'autonòmic, o a d'altres... Però vosaltres hi heu treballat de gust amb aquest establishment. Això és un veto directe al PSC?

Sempre que hi ha hagut voluntat de millorar la ciutat ERC hi ha col·laborat, en dos mandats dels 32 anys de governs.

Amb ICV...

ICV hi va ser, i això no qüestiona que ICV estigui dins de BComú i ara sigui una força de canvi.

I quina és la diferència amb el PSC?

El que és important és saber qui és l'arquitecte que va dissenyar el model de ciutat que tenim ara, quin n'és el responsable. I a l'hora de canviar aquest model s'ha d'intentar fer amb qui no l'hagi creat i mantingut 32 anys. Un altra cosa és col·laborar-hi puntualment. Però nosaltres hi vam trencar l'any 2007 amb aquest model i va ser per raons que ara encara s'han confirmat més. Vam dir que el del PSC era un govern cada cop menys democràtic, que va muntar el bunyol de la consulta de la Diagonal, que va tirar endavant el Fòrum de les Cultures... És el govern de Ciutat Morta, del Cas Vilaró. També els responsables en contra de les consultes per la independència: en aquell moment jo estava a Barcelona Decideix i no ens van deixar ni penjar unes banderoles, i teníem el permís! Amb tot això hi vam trencar fa deu anys, i és normal que vulguem compartir i liderar el canvi a la ciutat de Barcelona. El que no entenem és que per tirar endavant aquest canvi, aquesta revolució de valors, es vagi amb aquell partit amb més casos sota sospita... De cap manera se'l pot considerar nova política. Com una de les forces emergents a les últimes eleccions, nosaltres ens creiem obligats a respondre.

Esquerra és nova política?nova política

Podria ser que ara mateix nosaltres exercíssim d'oposició d'esquerres: una oposició d'esquerres a un govern d'esquerres. I que se'ns veiés més que a altres grups. Hem de tenir perfil marcat i, sent una formació positiva i emergent, no veig perquè a Barcelona no podem ser garants d'aquesta nova política. El meu dubte és si realment al cap de la majoria de la gent l'esquema esquerra-dreta domina, perquè tinc la sensació que el que domina és vella política-nova política. Si aquest és l'esquema, Ada Colau ha fet un moviment arriscadíssim. Clarament s'ha acostat a la vella política. Aquells somnis dels que parlaves, com els compliràs si has fet aquest pas que te n'allunya? No veig perquè Esquerra no pot enarborar la regeneració democràtica a Barcelona.

La CUP diu que a la Generalitat ERC està amb Junts pel Sí, a la Diputació amb Convergència i que a l’Ajuntament és l’únic lloc gran on esteu sols. Maria Rovira ha dit que “hi ha ordres dels òrgans nacionals” perquè ERC no entri al govern...

Què els hi sap greu a la CUP que siguem lliures?

Hi ha ordres dels òrgans nacionals perquè no hi entreu, al govern?

Això és una decisió sobirana d'ERC Barcelona. A més, tots hem vist la seqüència: hem passat un any de col·laboració estreta amb el govern, i els hem donat oportunitats (investidura, pressupostos). Fins i tot hem fet una oferta de govern d'esquerres. I ha estat rebutjada. I, a més, el govern ha triat el PSC: els de sempre. Arribats a aquest punt no tenim més elecció que ser lliures i sobirans. Esquerra ha de ser Esquerra, i no serà cap altra cosa. Tinguem en compte perquè estem en aquesta situació. I si hi ha algú que no ho veu clar o no ho entén, ja li explicaré. Nosaltres serem lliures perquè és el millor que podem ser.

Si aquest pacte fructifica. Quin escenari ens trobem?

Tot allò que volíem fer, ho haurem de fer sense ells. I aquest canvi real cap a una política neta i de ciutat, de regeneració, l'haurem de fer sense BComú, que ha anat a buscar suport als de sempre. Si al final tot aquest gran canvi era això, podríem haver-nos quedat com sempre. El mandat no era aquest, per això ho considerem una renuncia per part d'Ada Colau. I nosaltres creiem que renunciar en política és legítim, però no ho compartim. Nosaltres tirarem pel dret.

En què es concreta això. Què es trobarà aquest possible govern en minoria de BComú-PSC?

Es trobara amb una Esquerra deslliurada de qualsevol compromís. Durant tota la campanya la bandera de Colau va ser el canvi i la regeneració, cosir una ciutat fracturada. Doncs bé, amb aquest acord han abandonat aquest somni. Nosaltres no. I el complirem des de l'absoluta sobirania i llibertat de criteri. Anirem parlant, i farem d'oposició lliure.

No esteu entregant l'Ajuntament al centre?

Mira, sempre quedarà l'alternativa de les urnes. Mentrestant hem de treballar per la ciutat que volem. Volem una ciutat justa i neta, si hi ha qualsevol persona o partit sota sospita ho direm i actuarem. Volem una ciutat capital i que per arribar a la igualtat no descarti la prosperitat. Nosaltres no tenim cap lligam.

Això són polítiques arribistes?

L'estabilitat de la ciutat és important i no anirem a destruir ni arruïnar res, però tampoc a actuar contra natura. Actuarem en consonància a les nostres conviccions; que el govern proposi i ja decidirem en cada cas. Nosaltres no rebutgem entrar en aquest govern, però és que aquest govern no respon al projecte amb el que vam iniciar el mandat... Ens sentim exclosos en aquest gir. Fins ara podíem anar dialogant, però ara mateix aquesta complicitat que necessita un govern, un projecte en comú, és impossible. Han triat.

No us pesen massa les sigles?

Només cal que comparem la nostra proposta i la de BComú-PSC. El seu acord no té res de revolucionari. On és el gran canvi? Són polítiques continuistes de Trias, i dels governs del PSC. La proposta que nosaltres tiràvem endavant, més enllà de cares i partits, tenia clares les lleis claus: pobresa energètica, pisos buits... La llei de municipis que també està recorreguda. En aquest pacte amb el PSC no hi és res d'això. Hem vist com es centraven en els acords, en un ball de cadires, molt lluny de la nostra sensibilitat. Mai hem entrat en això, hem parlat de projecte i continguts. Ells en canvi només parlen de qui ocuparà una cadira o un altre, fins i tot per dir al cap de dues hores que no s'ocuparà. Aquest no és el camí que volíem emprendre nosaltres... No és el més edificant.