Què en pensen els sindicalistes escocesos del referèndum en què podran votar si estan a favor o en contra d'assolir la independència? Durant més d'una hora el secretari general de la Scotland Trades Union Congres (STUC), Grahame Smith, ho va explicar als seus col·legues de CCOO de Catalunya. Una xerrada plena de matisos i cauteles, però, que en síntesi es pot resumir amb un gir a la gallega: depèn!; o més concretament, la resposta és el procés endegat pel sindicat escocès, anomenat “l'Escòcia Justa” que inclou els mínims que per als sindicats hauria de tenir el país tant en una situació com en l'altra.
Escòcia, ella sí, votarà sobre el seu futur el 18 de setembre vinent, el mateix dia – ho va ressaltar Grahame - que capitulava el castell de Cardona, últim bastió de la resistència catalana, el 1714. Per tant, el país de les terres altes està immers en una forta controvèrsia, que Grahame anomena debat constitucional. Com en el referèndum només es pot votar si o no a la independència, les posicions es van polaritzant, però sense crispació, assegura el sindicalista. Al mig de tot plegat hi ha la seva organització, la STUC, amb 34 sindicats vinculats, 630.000 persones afiliades, un terç d'elles votants laboristes, en un país amb 5,2 milions d'habitants i 2,4 persones en edat de treballar. Una organització independent des de 1897, però que té un lligam de germanor amb les Trade Unions del Regne Unit.
Constata Grahame que els darrers mesos el debat s'ha centrat en el si o el no, sense gaires matisos i “es dóna una gran dificultat per conèixer les propostes concretes que hi ha darrere de cadascuna de les posicions”. El sindicalista va aclarir que des que es va produir la Devolution, la recuperació de l'autonomia política d'Escòcia, la seva organització ha mantingut un diàleg social fluït amb els successius governs escocesos de coalició que s'han produït. La novetat és que des que governa amb majoria el Partit Nacionalista Escocès (SNP), que ell caracteritza com de centre esquerra, han notat una millor recepció a les seves propostes. El govern del Partit Nacionalista Escocès (SNP) lidera el front del Si, que té com a lema: Yes Socotland. En una primera interpretació, Grahame considera que potser els independentistes s'han adonat que sense el suport sindical no es pot aconseguir el seu objectiu de sobirania total. Per tant, moltes propostes i peticions sindicals s'han inclòs en el llibre blanc d'Escòcia, que sintetitza el compromís de futures polítiques que els nacionalistes diuen que adoptarien en cas de guanyar.
Per la banda del No, les coses són més complicades, reconeix Grahame. Aquesta proposta, té com a lema: Better Together, millor junts. I se sustenta en una estranya coalició: el partit laborista, el liberal-progressista i els conservadors. Una agrupació tan heterogènia difícilment pot tenir un programa conjunt i això fa difícil jutjar la seva alternativa, més quan Grahame constata que sigui quina sigui la seva orientació, “la credibilitat dels polítics és molt baixa entre la població”. Afirma, no obstant això, que mentre els laboristes escocesos han assegurat que després del triomf del No hi hauria una Devolution millorada, és a dir, una millora de l'autonomia que ja té Escòcia, els conservadors, que governen a Londres, no parlen d'això.
Hi ha algunes coses del procés Escocès que sonen familiars a les oïdes catalanes: “La campanya del no, és el projecte de la por” afirma Grahame, mentre explica que la propaganda dels unionistes se centra a explicar les desgràcies que per a Escòcia aportaria la independència, sense posar èmfasi en allò que de bo podria tenir mantenir-se a la Gran Bretanya.
A l'STUC li hauria agradat més que el referèndum per a la independència d'Escòcia tingués una tercera opció, a més del si i el no. Una opció que el seu secretari general qualifica com a Devolution millorada, que traduït al llenguatge polític nostrat seria més autonomia. Però, l'acord entre els governs britànic i escocès va obviar aquesta tercera via. Precisament, en la conferència va esmentar enquestes fetes a l'inici del procés que indicaven que la devolució millorada tenia un 31% del suports, el si a la independència un 30% i el no un 29%.
Enmig d'aquesta situació els sindicalistes es debaten en un mar d'incerteses. Per una banda, no es refien del front del no, perquè temen que si guanya, pot implicar pèrdua de part de l'autonomia que té Escòcia i una aplicació molt més dura de la política d'austeritat i de liberalisme desfrenat que veuen que hi ha a Anglaterra.
Però si guanya el si també hi ha dubtes. Un, i no és menor, el van suscitar els independentistes en assegurar que mantindrien la unió monetària amb la resta del Regne Unit. Els sindicalistes temen que això, la unió monetària, en fer-se sobre bases noves, i ja compten que els escocesos tindrien menys pes en aquest acord, implicaria, tot i la independència formal, fortes retallades per mantenir el valor de la moneda, cosa que atacaria les bases de l'estat de benestar escocès. Sigui com sigui, Grahame creu que la independència suposaria, d'entrada que el seu país sortís de la Unió Europea i que després d'un procés lent hi tornés, després de negociar la incorporació. En aquest cas els sindicats reclamarien que el seu país defensés en el nou marc una política econòmica que garantís el creixement. Europa és l'esperança de la minoria laborista que opta pel sí. Aquests voldrien aprofitar la independència per aplicar solucions com desnuclearitzar el país o abandonar la lliura i crear moneda pròpia, perquè no es refien de l'euro en vista de les mesures d'austeritat que la crisi ha comportat en llocs com Espanya o Portugal, afirmà el sindicalista.
Constata també Grahame que a la resta del Regne Unit ha aparegut el missatge que Escòcia és una comunitat subvencionada, extrem que desmenteix. Indica que si es compten els ingressos del petroli del mar del nord, Escòcia és una aportadora neta a les arques britàniques. I potser, per aquest motiu el sistema de repartiment dirigit des de Londres els hi atorga un plus, del 115% sobre la mitjana de l'Estat. Això, considera el sindicalista, seria una mena de compensació implícita a l'aportació del petroli. Precisament, si guanya el no, hi ha por a una reconsideració en negatiu del repartiment actual dels fons al territori, un altre element a sospesar. Els sindicats voldrien, en cas que no triomfar la independència, que Escòcia gestionés directament el 50% de l'impost de la renda, una petició que a Catalunya fa temps que es fa.
Els sindicalistes d'Escòcia no volen que el debat sobre la independència els divideixi. Per això han convocat el seu congrés anual unes setmanes abans de la campanya electoral. En aquest congrés es volen fixar les condicions socials que han de regir el seu país tan si manté l'actual statu quo com si es declara independent. Però hi ha sindicats components la confederació que no han esperat al congrés per a definir-se. Dos dels 34 pel no i un pel si. Corporativament, si no canvien les coses, la STUC no recomanarà el vot cap a una posició o altra, perquè entén que els seus afiliats tenen visions plurals al respecte.
I què en pensen els laboristes no escocesos del procés de debat? Graham assegura que fins fa poc hi havia una posició respectuosa. Però que “en una visita que vaig fer a Westminister vaig parlar amb parlamentaris laboristes i els vaig notar molt crispats i crítics amb la posició del sindicat”.
I sobre la situació catalana l'escocès ho va tenir més fàcil. Va donar total suport al dret a decidir que propugna CCOO de Catalunya, sindicat, que encara no ha passat aquesta pantalla del videojoc, perquè la votació segueix sense ésser autoritzada per Madrid.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
