La Renfe ens maltracta [esborrany]

Senyores i senyors. Som en una nova jornada solemne, il·lusionant. Aquest 26 d’octubre tornem a ser un sol poble, una sola veu clamant contra la opressió. Els polítics, els empresaris, les entitats civils, la intelligensia, en definitiva, tota la societat (la que compta, almenys) empunyant la falç contra la mare de tots els menyspreus espanyols envers la nostra terra: la xarxa de Rodalies [nou comentari: millor posar “la Renfe”, que a oïdes d’un bon català sona tan refotudament mesetària com el toro d’Osborne, la cabra de la legión, la Roja o el kilómetro cero de la Puerta del Sol].

Sabem de fa molts anys que a Catalunya els trens de rodalies no s’avarien per causes, diguem-ne, naturals. S’avarien perquè els combois són ferralla mòbil i perquè les catenàries són dels temps de la república. La primera, esclar. A Catalunya els trens no arriben a l’hora perquè hi ha una voluntat premeditada de l’Estat d’escanyar els catalans pel simple fet de ser-ho. No li busquin més explicacions, ni lladres de coure, ni inclemències meteorològiques ni gent que es llença a les vies. Tot català és sospitós del delicte de sedició i per això la nostra penitència és ser la comunitat més castigada per la Renfe [nou comentari: preparar argumentari per si a algun periodista se li acut recordar que els pitjors accidents ferroviaris de l’Estat han tingut lloc a Galícia, o que a Granada s’han passat més d’un any sense rodalies per culpa de les obres de l’AVE].

I els que agafen el cotxe tampoc se’n salven, perquè els nostres col·lapses viaris de cada dia també són conseqüència d’un Estat inoperant que només serveix per xuclar-nos la sang. Ho tenim clar perquè aquestes coses només passen a Catalunya. A la resta d’Espanya els trens són puntuals com un rellotge suís i ni se sap de l’últim cop que en els accessos a Madrid es va registrar una retenció de més d’un quilòmetre. I pobre de qui gosi insinuar el contrari! Anatema! [nou comentari: esborrar a partir de “i pobre de...”] . I a sobre compten amb unes autopistes radials que hem hagut de rescatar entre tots! [nou comentari: compte que algú ens pot dir que vam votar a favor del rescat].

Però nosaltres tenim la resposta. Avui estem ensenyant múscul. Hem convocat aquest gran acte per demanar el traspàs total del servei de Rodalies, i no aquella vergonya pactada pel tripartit [nou comentari: aquí haurem de precisar que el conseller del ram era socialista, no sigui que se’ns enfadi algú d’Esquerra] amb la que és impossible fer res per millorar la vida de les persones [nou comentari: millor no convidar entitats de persones amb discapacitat física, que sempre es queixen que hi ha pocs trens adaptats i no està indicat a l’hora que passen]. Avui la fem grossa, i del que aquí es digui avui en parlaran demà totes les cancelleries europees.

L’acte d’avui superarà en impacte aquell altre de l’IESE del 2007. El recorden? Allò va ser la repera! Aquest cop ens veiem al Palau de la Generalitat, hauria estat bonic tornar a l’IESE, però corríem el risc que els cupaires se’ns tiressin al coll només per ser una escola de negocis de l’Opus. Com són! [nou comentari: esborrar a partir de “hauria estat”]

El 2007 la societat en ple va reclamar el traspàs dels aeroports, perquè era evident que la política d’Iberia de concentrar els vols transoceànics a Barajas tenia la indissimulada voluntat de reduir El Prat a la categoria d’aeroport regional, a l’alçada d’Agoncillo, La Rioja. I que no ens vinguin amb què Iberia ja era una companyia privada [nota: preparar resposta per si algun memo recorda que fou privatitzada en temps de l’aliança Aznar-Pujol], i que per tant havia perdut la seva condició de servei públic per adaptar-se a la lògica empresarial de maximitzar el benefici i acontentar l’accionista. I que tampoc no ens vinguin amb què li estava sorgint una nova competència amb l’auge de les aerolínies low cost i que per això va haver de crear Clickair. Tot això són romanços. Excuses barates d’unionistes renegats.

Certament, en aquell acte alguns vam descobrir la diferència entre Iberia (operadora) i Aena (gestor de la infraestructura), com encara hem d’escatir on acaba la Renfe (operadora) i on comença l’Adif (gestor) [nou comentari: no llegir el que es troba entre parèntesi, només saber-ho per si pregunten]. Es veu que ja fa alguns anys es van haver de separar, però en el fons, no ens enganyem, segueixen sent el mateix. Són les famílies del BOE, paràsits que només saben a xuclar la sang dels catalans [nou comentari: expressió repetida, buscar-ne una altra].

Va ser un cop de puny memorable, històric. Que les profecies allà llençades no s’hagin complert és un tema menor, una anècdota. D’acord que deu anys després d’allò de l’IESE l’Aeroport de Barcelona continua formant part de la xarxa centralista d’Aena i que està batent rècords de passatgers i que opera més vols intercontinentals que mai a la seva història, doncs imagineu-vos-ho: si ara va bé com aniria si el gestionéssim nosaltres! Això d’ara no és mèrit de cap gestor, és mèrit de la tirada que té Barcelona, cosa que el 2007 era impossible de preveure [nou comentari: esborrar aquesta darrera frase, no cola ni en pintura].

Però aquí hem vingut per parlar de trens, no d’avions, que els de Vueling, que com tots vostès saben pertany a Iberia, prou que els vam patir aquest estiu [nou comentari: preparar resposta per si algú apunta que el hòlding IAG és més britànic que espanyol]. I aquí no hi ha volta de full, centenars de milers de catalans pateixen el calvari de la Renfe cada dia. Saben vostès que Adif només ha invertit a les rodalies de Catalunya el 10% dels 4.000 milions compromesos per al període 2008-2015? [nou comentari: afegir alguna dada més de l’espoli ferroviari, encara que l’Estat en doni d’altres la nostra gent només es creu les nostres].

És cert que quan vam reconquerir Catalunya, cap allà l’any 2011, els bocamolls de l’Homs i el Recoder [nou comentari: esborrar Homs i deixar Recoder] van prometre que faríem fora la Renfe i que Rodalies la portaria una altra operadora, però és que de tant malament com està la xarxa ferroviària, amb el punyetero ample de via ibèric [nou comentari: el va idear un enginyer valencià fill d’un comerciant català, però bé, això no ho sap ni Cristo], no se n’ha volgut fer càrrec ningú, ni nosaltres mateixos amb la nostra modèlica Ferrocarrils de la Generalitat ni molt menys la francesa SNFC. Si en els últims 25 anys la inversió en renovar la infraestructura de Rodalies ha estat pràcticament inexistent, què esperaven? [nou comentari: millor dir 15 anys, que si no agafa el període en què vam ser decisius a Madrid].

També hem amenaçat reiteradament que tornaríem la competència a l’Estat si les coses no milloraven, i si al final no ho hem fet [nou comentari: cal recordar-ho, això?] és perquè l’única solució passa pel traspàs total. De millora, cap ni una. Saben com s’ho han fet per maquillar la impuntualitat? Doncs allargant els horaris dels trajectes on hi havia més retards i per tant cronificant-los! [nou comentari: aquí ens fiquem en un terreny pantanós, al cap i a la fi l’horari és competència nostra]

Per tot això des de 2011 ens hem vist obligats a renovar el contracte amb Renfe en dues ocasions [nou comentari: meditar si és millor no donar aquesta dada, algú podria pensar que ens hem arronsat]. Però el que és important és que la propera renovació toca el desembre de 2017, i com que ja aleshores haurem tornat a fer el vot de les nostres vides, aleshores sí els podrem enviar cap a l’altiplà d’una puntada al cul.

En definitiva, senyors de la Renfe i d’Adif, la situació és indignant, la comèdia ja fa molts anys que dura i ens condueix vers l’irremeiable xoc de trens [nou comentari: brillant; fer una pausa per als aplaudiments]. I per això els demanem que marxin d’una vegada i ens passin a nosaltres les vies, els vagons i les estacions. Però per si de cas ens fan tant de cas com quan els vam demanar els aeroports, els preguem que no deixin de ser com són, perquè res ajuda tant a cimentar el nostre electorat com un bon matí de caos a Rodalies [nou comentari: canviar aquest final].