eldiario.es

Menú

El retorn de l’exili de Narcís Lloveras

El periodista republicà Narcís Lloveras Plaja (La Bisbal d’Empordà, 1876 – Ceret, França, 1947) va tornar espiritualment de l’exili, divendres passat, a la presentació del llibre Narcís Lloveras, cronista republicà. De La Bisbal d’Empordà al front d’Aragó, 1922-1937

- PUBLICIDAD -
Narcís Lloveras, amb l’uniforme de la Comissaria de Premsa de la Columna Macià Companys

Narcís Lloveras, amb l’uniforme de la Comissaria de Premsa de la Columna Macià Companys

El periodista republicà Narcís Lloveras Plaja (La Bisbal d’Empordà, 1876 – Ceret, França, 1947) ha tornat espiritualment de l’exili, divendres passat, 3 de març de 2017, al vespre. L’Arxiu Comarcal de La Bisbal es va omplir de públic en la presentació del llibre Narcís Lloveras, cronista republicà. De La Bisbal d’Empordà al front d’Aragó, 1922-1937, obra d’un seu besnét que sóc jo.

Els efectes de la postguerra i la dictadura havien esborrat de la memòria de La Bisbal, ciutat de gran tradició republicana i catalanista, la figura i l’obra del seu cronista periodístic més important dels anys de la dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Guerra Civil.

Més de 800 cròniques locals al diari El Autonomista de Girona -esdevingut L’Autonomista el 1933-, el corresponsal més assidu i que més escriu en català. Articles també a la revista bisbalenca Ciutadania i al periòdic del front d’Aragó Catalunya Antifeixista, potser també d’altres encara per descobrir a les pàgines de dos importants diaris republicans de Barcelona i Madrid com El Diluvio i Ahora.

El llibre, que acaba de publicar la Fundació Josep Irla, està disponible en  versió electrònica conté una selecció de 50 cròniques de les que voldria destacar-ne alguns temes.

El primer, i sorprenent, és que l’any 1924 va fer caure un alcalde de la dictadura amb la denúncia de greus problemes d’higiene pública. El corresponsal fou primer multat i després perdonat pel governador civil de Girona i l’alcalde fou finalment cessat.

Altres temes a destacar tenen a veure amb una tradició política empordanesa simbolitzada en l’anomenat ‘foc de La Bisbal’, la insurrecció republicana federal de setembre 1869, que la ciutat i el cronista no van deixar d’evocar fins i tot sota la censura de Primo de Rivera.

Aquesta mateixa tradició porta a una victòria electoral aclaparadora del front únic catalanista i anti dinàstic en les municipals de 1931, amb les que de fet, “el poble proclama la República”, com diu el cronista abans que Companys i Macià ho facin a Barcelona.

Fill d’aquesta tradició, és dels vells federals de Pi i Margall que sumen forces amb els joves d’Estat Català de Macià en la constitució local d’Esquerra Republicana de Catalunya.

En l’esclat de la Guerra Civil, Narcís Lloveras s’apunta com a milicià de la Columna Macià-Companys en començar la guerra. Té 60 anys, és vidu des de jove i els seus dos fills ja són casats i tenen mainada. Des del front d’Aragó escriu 19 cròniques a L’Autonomista.

És en una llista de ‘rojos’ bisbalencs que han anat a la guerra, que es conserva a l’Arxiu Comarcal. Les autoritats franquistes detenen durant mesos el seu fill Joan, disgustats de no trobar-lo a ell.

Lloveras havia passat la frontera i va estar mesos al camp de concentració d’Argelers. Ho hem sabut després de l’acte de divendres, quan l’historiador local Jordi Gaitx ha revisat els papers de Josep Irla –de qui va editar les Memòries d’un president a l’exili, Viena 2010- a la recerda del redescobert Narcís Lloveras.

Eren de la mateixa edat Irla i Lloveras, havien compartit molt en la política comarcal i en va rebre alguna ajuda abans de sortir del camp. Va acabar passant l’exili a Ceret, on hi havia els altres germans Irla –el president de la Generalitat havia estat allunyat França amunt- i va tornar a treballar de taper com en els anys joves. Va morir el dia abans de fer 71 anys i tingué un gran seguici fúnebre malgrat que hi havia més d’un metre de neu.

Des de París, La Humanitat va donar notícia de la seva mort desitjant que les seves restes poguessin tornar un dia a La Bisbal. Ara hi ha tornat el seu esperit, amb el testimoni d’unes cròniques republicanes que redescobreixen moltes pàgines de la història local.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha