Xavier Trias, l’alcalde pacient

Diuen els qui el coneixen que una de les principals virtuts de Xavier Trias (1946) és la de saber escoltar. Li ve d’ofici: fins l’any 1981 va escoltar pacients, és metge, i ara escolta barcelonins, és alcalde. Va penjar el fonendoscopi per dedicar-se a la política, i tal dia farà trenta-tres anys (l’edat de Crist). Se li atorguen, juntament amb el seu pare polític Josep Laporte –i, si es vol, abans i a nivell d’esbós, Ramon Espasa–, els mèrits del disseny del mapa sanitari català –altres temps tan admirat localment i internacional. Trias ha fet 65 anys i en fa tres que és alcalde de la capital de Catalunya, la seva estimada Barcelona.

Va néixer a la rambla de Catalunya amb Consell de Cent, per on li encanta passejar. És el segon d’una família de dotze germans. Va estudiar als jesuïtes de Sarrià i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en pediatria. Va completar la seva formació de post-graduat a Gènova (Itàlia) i Berna (Suïssa), on va treballar durant un any i mig en la investigació de las malalties metabòliques i el seu diagnòstic i tractament. Del 1974 al 1981 va exercir de metge pediatra a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. També va ser vocal nacional d'hospitals al Consejo General de Médicos de España i a la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

De la mà del llavors conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Laporte, va entrar al govern català i a la política fent-se inicialment càrrec del Servei d’Assistència Hospitalària. Dos anys després (1983), va assumir la direcció general d’Ordenació i Planificació Sanitària i l’any següent la direcció general de l’Institut Català de la Salut (ICS), càrrec que va ocupar fins al seu nomenament com Conseller de Sanitat de la Generalitat, en substitució del seu mentor, Josep Laporte. En la seva fulgurant carrera política, Trias també va saber seduir el durant tants anys president de la Generalitat, Jordi Pujol, que l’any 1996 va nomenar-lo conseller de la Presidència. L'any 2000 encapçala la candidatura de Convergència i Unió a les eleccions al Congrés dels Diputats. Finalment, el metge barceloní va veure recompensada la seva trajectòria amb la candidatura a l’alcaldia de Barcelona, sent cap de cartell de CiU tres cops consecutius: els dos primers intents sense èxit contra els socialistes Joan Clos i Jordi Hereu, però a la tercera va anar la vençuda i va ser elegit alcalde de Barcelona l’1 de juliol de 2011.

Trias és un polític pacient, gràcies a això ha acabat assolint l’alcaldia que CiU més anhelava i més se li resistia, la de la capital; abans ho havien intentat sense èxit convergents de renom com Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell (fent equip amb Artur Mas), Miquel Roca o Joaquim Molins. Els vuit anys que Trias ha hagut de gastar a l’oposició l’han bregat en el món municipal, però també l’han envellit. És en el pas dels anys on s’agafen els seus adversaris per demanar el seu relleu. Però el convergent reclama l’habilitat del gat vell per, encara, fer camí i tornar-se a presentar a l’alcaldia. També se l’acusa de tou, de posicionar-se al bell mig dels problemes i no prendre’n una determinació clara, d’adquirir una posició covarda, de no acontentar ni a la gent d’ordre ni als alternatius; però de tot plegat, ell n’anomena dialogar. No és independentista, però votarà el doble sí, si s’escau; és convergent, però, tot sovint, no ho sembla. Al fi i al cap, l’edat li permet agafar certes dreceres.