eldiario.es

Menú

"Que la gent que viu en residències hagi de tornar a casa perquè no rep els ajuts promesos és un daltabaix"

Entrevista a Núria Carrera, degana del Col.legi de Treball Social de Catalunya: "Castigar el sector que atén les persones més vulnerables clama al cel".

- PUBLICIDAD -
Núria Carrera, decana del Col·legi del Treball Social de Catalunya.

Núria Carrera, degana del Col·legi del Treball Social de Catalunya.

El Col·legi de Treball Social de Catalunya ha denunciat recentment la suspensió de les prestacions econòmiques vinculades a les places de residència i de les ajudes prèvies als ingressos residencials, decidides pel Govern de la Generalitat. També ha lamentat l'odrde del departament de Benestar Social de reduir les ratios de personal en aquests centres. En un comunicat, el col·legi considera que aquestes decisions “vulneren drets i amenacen la qualitat residencial”. Núria Carrera n'és la presidenta, i amb ella parlem de la situació de la dependència.

Quina és la conseqüència més directa de la suspensió de les Prestacions Econòmiques Vinculades a una plaça de residència?

Des de finals del franquisme i el principi de la democràcia es va aconseguir que quan una persona havia d’ingressar en una residència, el Govern li complementava la pensió -o el que podia aportar- amb una petita part per poder afrontar les despeses que comportava l’ingrés. Ara això ha desaparegut. Tots i totes els que tinguem la necessitat d’accedir a una residència, ens haurem de pagar el cent per cent de la despesa, de forma indefinida. Hi ha residències públiques, amb una llista d’espera de dos o tres anys. I n’hi ha poques. En el seu moment, ja fa anys, es va acordar, amb bon criteri, que si no hi havia places a les residències públiques es podia anar a la privada i la Generalitat et pagava el complement econòmic que ara ha desaparegut. Això vol dir que les persones que ara necessitin un ingrés hauran de pagar, com a mínim, 2.000 euros. Això és quasi quasi demanar l’impossible.

I quina valoració en fa d’aquesta decisió del Govern de la Generalitat?

Entenem que es tracta d’un incompliment de la Llei de la Dependència, que obligaria a canviar-ne l’articulat. Per això demanem al Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat que emeti un dictamen per determinar si és legal o no.

La consellera de Benestar Social i Família primer va dir que era una suspensió temporal, per als dos mesos d’estiu.

Els treballadors socials són els professionals que gestionen aquest recurs. Fan els informes corresponents (els PIA) i tenen un coneixement molt proper del que està passant. Ja vam avisar que aquí podíem prendre mal. És cert que el Govern de l’Estat ha fet una reducció en el suport al desplegament de la llei, i les seves aportacions, en reduir-se, han castigat els governs autonòmics, i molt especialment el de Catalunya. Però hi ha una ratlla vermella que no hem de poder traspassar en el moment en què el nostre Govern autonòmic decideix on fa les retallades. I els treballadors i les treballadores socials estem convençut que aquest tram era intocable. Pot afectar moltíssimes famílies, creant molt dolor i molta preocupació.

S’ha quantificat el nombre de persones afectades per aquesta suspensió dels ajuts?

A mi em van telefonar des del departament de Benestar Social i Família per donar-me explicacions i em van dir que les persones que ja havien ingressat i que rebien un petit ajut econòmic i esperaven l’ajut definitiu, deixaran de rebre’l. Quin efecte té això? Doncs que en perdre aquest petit ajut i no rebre el que esperaven, bona part d’aquesta gent haurà de tornar a casa. De quanta gent estem parlant? No ho sé. ACRA, la federació de les residències privades, parlen de 500 persones. El que sí que sé és que les persones que ara estan en una residència, que han lluitat per poder-hi estar i ara hagin de tornar a casa... Pot ser un daltabaix enorme! El departament ens ha promès que faran un estudi cas per cas per evitar problemes afegits i buscar solucions per situacions d’emergència. Tant de bo la nostra nota de protesta hagi ajudat a que puguem tractar la gent gran com el millor que tenim. No ens podem permetre que per desinformació, disfuncions del sistema, tractem la gent gran com si fossin pilotes que fem anar amunt i avall: les ingressem en una residència, les tornem a casa perquè no tenim diners... És un gran desgavell per les famílies però molt especialment per les persones afectades.

Denuncieu també que el departament recomani que hi hagi menys treballadors a les residències per estalviar despeses.

Ho estan negociant entre les empreses privades i la Generalitat i volem alertar del risc que comporta. Si ara reduïm el personal, a més de moltes hores de treball professional a les residències no només atendrem poques persones sinó que no ho farem bé. Estem davant una amenaça molt evident d’afectar la qualitat de l’assistència i de precaritzar els llocs de treball. Hi ha sectors molt castigats per les retallades, però castigar el sector d’atenció directa a les persones vulnerables clama al cel. Ens estem equivocant.

Estem parlant de fites assolides que no tornarem a recuperar?

L’estat del benestar té un efecte redistributiu, de manera que els que els drets puguin ser universals. La reducció dels serveis públics pot malmetre alguns d’aquests drets per tothom però si el que es fa es fer caure aquest estat del benestar i tornar a beneficiar només els que poden pagar-se els serveis mentre la resta quedem desprotegits, això ens aboca a un sistema de vida de desigualtats extraordinàries. Tindrem uns quants, pocs, que seran molt rics, i la majoria que serem pobres i tirarem endavant amb moltes dificultats. Això ens portarà a problemes greus de convivència, felicitat i benestar col·lectiu.

Quin és l’estat d’ànim dels treballadors socials davant aquestes notícies tan negatives?

Per això ens mobilitzem tant aquests dies. La Junta de Govern del Col·legi ha rebut molts correus dels treballadors que ens demanen consell. Pregunten què han de fer amb la gent que no pot ingressar o amb els que potser hauran de tornar a casa. La desolació dels professionals de primera línia és molt gran. Fem una reflexió col·lectiva que pot sonar estranya: Hem de buscar una altra vegada la militància de la lluita pels nostres drets i tenir confiança, que no vol dir ser ingenu, que si ens organitzem, ajuntem i lluitem podem tornar a buscar un món millor per tots nosaltres. Està en les nostres mans lluitar per una millor forma de vida. El capitalisme ens ha dut a situacions ferotges. I a Catalunya hi afegim la problemàtica de la relació amb l’estat. Però més enllà de tot això, hem de seguir lluitant pels mínims innegociables per fer un altre país i més digne.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha