eldiario.es

La societat tanca els ulls davant el tràfic de treballadores del servei domèstic

La Fundació Surt denuncia la invisibilitat social i legislativa de l'explotació de treballadores de la llar introduïdes irregularment a Espanya.

- PUBLICIDAD -
Presentació de l'informe 'Fronteres difuses, victimes invisibles' a la seu de la Comissió i el Parlament europeu.

Presentació de l'informe 'Fronteres difuses, victimes invisibles' a la seu barcelonina de la Comissió i el Parlament europeu.

El tràfic de persones que són explotades laboralment al servei domèstic és una realitat a casa nostra. Però és una realitat ‘molt invisible’, segons ha denunciat avui la Fundació Surt en presentar l’informe ‘Fronteres difuses, victimes invisibles. El tràfic de persones per l’explotació laboral en el sector domèstic a Espanya’. Laura Sales i Amanda Alexanian, autores de l’informe, conclouen que “la precarietat i l’explotació laboral en el sector domèstic és una situació normalitzada”.

La legislació espanyola ha anat avançant en el control i penalització del tràfic de persones amb voluntat d’explotació sexual però no ho ha fet al mateix ritme en el combat contra el tràfic amb finalitat d’explotació del servei domèstic.  Un servei que assumeixen quasi sempre dones –en un 90% dels casos, segons les estadístiques de la Fundació Surt- i que existeix al 17% de les llars espanyoles, un percentatge superior a la mitjana europea (6%) però inferior al de països com Dinamarca (28%) o els Països Baixos (45%).

La persecució de les xarxes que trafiquen amb persones amb finalitat d’explotació laboral només va obrir tres diligències el 2013 segons la Memòria de la Fiscal General de l’Estat mentre que en va iniciar 129 pel delicte d’explotació sexual. S’entén que l’informe de la Fundació Surt arribi a la conclusió que “el tràfic de persones amb la finalitat de la seva explotació laboral al sector del servei domèstic és una greu vulneració dels drets humans que ha estat molt poc analitzada tant a nivell europeu com a l’estat espanyol”.

L’estudi ha detectat elements comuns en les deu entrevistes realitzades a persones que han denunciat aquest tipus d’explotació: ‘Són dones, d’origen immigrant i procedència molt diversa (Àsia, Àfrica o Llatinoamèrica). La captació és sovint individual, per part de persones dels mateixos països i membres de la família, però també per espanyoles. Les agències de col·locació, formalment constituïdes o no, poden tenir un paper en la captació i el transport de les víctimes. Els traficants s’aprofiten de les condicions de vulnerabilitat especial de les víctimes, com la situació administrativa irregular o les dificultats amb l’idioma)”.

Dues variants detectades per les investigadores són les ‘cadenes d’abusos’ i els ‘matrimonis servils’. En les ‘cadenes d’abusos’, les víctimes pateixen primer explotació sexual i són ‘salvades’ per algú que passa a explotar-les com a treballadores del servei domèstic. En els ‘matrimonis servils’, les anomenades ‘esposes per correspondència’ estableixen contacte amb un home a Internet i allò que en principi és una relació personal acaba convertint-se en una situació de tràfic i explotació laboral o sexual. En aquests dos casos no és infreqüent que es superposin l’explotació laboral i els abusos sexuals.

En les tres úniques investigacions que va posar en marxa la Fiscalia General de l’Estat per tràfic per l’explotació laboral entre 2013 i 2014 les víctimes eren filipines i paraguaianes i els traficants eren de la mateixa nacionalitat. Totes tres es van obrir per denúncies de les víctimes.

La investigació assenyala que ‘”la invisibilitat social i legislativa d’aquesta forma de tràfic i el fet que el delicte es cometi a l’interior del domicili dificulten enormement la detecció i la protecció de les víctimes” i reclama que “davant les dificultats de detecció i identificació s’ampliï el marc legal i polític de lluita contra aquest crim, per tal de protegir degudament les víctimes i millorar la coordinació entre els actors implicats i l’eficàcia dels mecanismes d’inspecció laboral”.

Sense que hi hagi dades contrastades tot  fa pensar que l’augment de la precarització laboral al nostre país fa encara més habitual els abusos contra les treballadores del servei domèstic. També és molt habitual que les víctimes, per por o vergonya, no denunciïn els abusos que pateixen per part de les persones que les contracten o controlen les xarxes de tràfic que les han dut a Espanya.

‘Fronteres difuses, víctimes invisibles. El tràfic per l’explotació laboral en el sector domèstic’ forma part del projecte d’investigació ‘Lluita contra el tràfic de dones amb finalitat d’explotació laboral en el servei domèstic’, cofinançat pel programa de Prevenció i Lluita contra el crim de la Direcció General de Migració i Afers d’Interior de la Comissió Europea i  s’ha realitzat entre 2013 i 2015 a Espanya, Xipre, Grècia i Lituània.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha