Joan Ribó: “València no es mereix un pont amb el nom d’una exalcaldessa la família de la qual està investigada per corrupció”

Després de dos mandats com a alcalde de València i uns mesos en els escons de l’oposició, Joan Ribó, de Compromís, ha anunciat que deixa l’acta de regidor i la primera línia política per a dedicar-se a qüestions més internes de la formació. Els primers quatre anys els va compartir amb el PSPV i València en Comú, marca de Podem, desbancant el PP de Rita Barberá al cap de dues dècades llargues d’hegemonia; el 2019 va millorar els resultats en tornar a pujar a 10 regidors i va mantindre l’alcaldia amb un equip bipartit de valencianistes i socialistes. Van perdre aquest regidor en les eleccions passades, cosa que va suposar el retorn del PP al capdavant de l’Ajuntament de València amb Vox com a soci de govern. Ribó fa un balanç dels seus huit anys com a alcalde i dels primers mesos de la seua successora, María José Catalá.

Quin és el motiu de la seua marxa i a què es dedicarà quan deixe l’acta?

El motiu de la meua marxa és que en aquest moment ja tenim en funcionament el grup de treball de Compromís a l’Ajuntament de València. Jo he estat treballant amb ells durant quasi un any, perquè no és fàcil el pas d’estar en el govern a estar en l’oposició. Crec que això ja funciona encapçalat per Papi Robles i ja toca que em pose en segon pla. Tinc 76 anys, és una edat raonable per a jubilar-me, encara que realment em vaig jubilar fa 13 anys ja, però, dit això em jubile de la tasca institucional, no de la faena com a militant de Compromís i com a membre de l’executiva. Pense continuar treballant perquè Compromís torne a ser el grup majoritari que porte l’alcaldia el 2027.

Hauria pres la mateixa decisió si haguera sigut elegit alcalde?

La decisió hauria sigut més difícil, però jo tenia clar que no podia repetir el 2027 per qüestions d’edat i tenia l’obligació de preparar la substitució. Aquesta substitució es prepara deixant passar la persona que l’organització ja havia plantejat, que és Papi Robles. Per tant, en aquest cas potser no m’hauria jubilat a l’any, però sí als dos anys per donar un termini raonable a la ciutadania per a conéixer la meua successora.

Per què creu que van perdre aquests vots que els han impedit revalidar el mandat?

El primer que cal tindre clar és que vam guanyar per 17 a 16 regidors el 2015 i el 2019 i aquesta vegada hem perdut per 16 a 17. El canvi no ha sigut molt important. És cert que hem perdut un regidor, però també és veritat que vam traure més vots que el 2015, quan vaig ser elegit alcalde. El 2023 respecte del 2019 vam perdre uns milers de vots per una sèrie de factors. El primer és que en les eleccions municipals passades la gent va pensar més en clau estatal que en clau de la seua ciutat, és una cosa que va passar en moltes ciutats i que va donar l’hegemonia a la dreta. També va afavorir l’enfonsament de Ciutadans, que va desplaçar tot aquest vot cap al PP. I pot ser que hi haguera gent que em veiera major, és possible.

Com es va trobar la ciutat el 2015 i com la va deixar el 2023, quan va cedir el testimoni a María José Catalá?

El primer element que vaig trobar va ser una ciutat endeutada fins a les orelles. Un deute que va obligar el ministre del PP Cristóbal Montoro a controlar l’Ajuntament d’una manera impressionant. Deutes en la Marina de València, deutes a tot arreu. En aquests moments qualsevol observador objectiu com el Banc d’Espanya diu que som la ciutat que més ha sanejat els seus comptes en aquests huit anys. En segon lloc, abans València se la coneixia per una sèrie d’esdeveniments com la Fórmula 1 que van tindre els resultats que són coneguts i ara manté esdeveniments esportius com la Marató, però sense els costos monstruosos que implicaven els altres. Crec que València és ara una ciutat reconeguda a escala europea pels seus esforços de sostenibilitat, que espere que es mantinguen, encara que hi tinc algun dubte. És una ciutat que ha sigut Capital Mundial del Disseny, que és Capital Verda Europea, que ha treballat molt en projectes d’innovació i és una ciutat plenament recognoscible. Moltes revistes ens han dit que és una de les ciutats on millor es viu del món. Això té un aspecte que t’enorgulleix, però també em preocupa en el sentit que afavoreix l’entrada massiva de turistes, amb tots els problemes que pot implicar.

Ha sigut aquest un dels problemes que se’ls ha quedat per resoldre, el de la turistificació vinculat amb l’alça dels preus dels lloguers?

Sí, crec que els dos temes fonamentals amb què ens hem trobat, sobretot després de la pandèmia, són el tema de la turistificació i el de l’habitatge. El turisme és bo i genera molts llocs de treball, però el turisme massiu genera molts problemes, com saben molt bé els habitants de Venècia, de Barcelona o d’Amsterdam. Jo crec que hem de parar atenció a aquest tema i introduir mecanismes. Alguns sí que en vam introduir nosaltres des de Compromís, per exemple, la taxa turística, que pensàvem que era important. Però cal introduir més coses, cal controlar els creuers, així com elements de conservació del nostre patrimoni. A mi em fa molta pena passejar per les places centrals de València i veure que cada vegada s’assemblen més les botigues i els restaurants als de qualsevol ciutat del món. L’altre element amb moltes vinculacions amb això i amb els apartaments turístics és el de l’habitatge, que s’ha convertit en un assumpte molt seriós. Ens vam posar a abordar-lo. Jo estic molt content que vam començar a aplicar el mecanisme del tanteig i retracte aprovat pel Govern del Pacte del Botànic per a comprar aquest edifici tan famós que en aquests moments acull les famílies afectades per l’incendi de Campanar. Això vam començar a fer-ho, però cal reconéixer que el problema de l’habitatge és un dels dos o tres temes prioritaris de la ciutat. Que la gent se’n vaja a viure a les ciutats és un fenomen mundial i el problema que tenim ací el tenen a París, a Nova York o a Barcelona, però cal donar-hi solucions, com ja s’ha fet en algunes altres ciutats importants com Viena o Copenhaguen, ciutats governades per una socialdemocràcia preocupada per aquests assumptes. Haurem de dir molt clarament que el mercat no resol el problema de l’habitatge i que són les instàncies públiques les que han de plantejar-se seriosament abordar-lo.

Quins són els projectes o les actuacions de què se sent més orgullós?

N’hi ha molts. Del 2011 al 2015, quan era regidor de l’oposició, vam plantejar el projecte de l’anell ciclista, perquè pensàvem que era un element que consolidaria molt que tothom poguera moure’s amb bici. Em sent molt orgullós de veure als matins a l’entrada de molts col·legis molts pares i mares que porten el seu fill amb bicicleta. Això ara es pot fer, perquè tenim una xarxa ben estructurada de carrils bici, fa huit anys era impensable. A més, hem avançat molt en temes de conversió de places en zona de vianants. Veure la plaça prop del meu barri, al costat de la Finca Roja, que era abans un aparcament de cotxes i ara és un espai on juguen els xiquets és una cosa que m’ompli d’alegria, igual que la plaça de la Reina, de l’Ajuntament i moltes altres. També em sent orgullós, i això no ho vam començar nosaltres, del Parc Central, que és un element fonamental, igual que tota la renovació de parcs que hem fet aquests anys. També em sent orgullós que Compromís sempre ha bregat amb molta tranquil·litat en defensa del valencià. Quan entre en un bar i em coneixen em solen dir “bon dia” i no “buenos días”. Vull dir que aquest element, des de ser alcalde, des de ser regidor, que potenciem la nostra llengua, que ens sentim orgullosos de la nostra llengua, és un element fonamental que ha avançat molt aquests anys.

I quins li fa més ràbia no haver pogut escometre?

Em fa ràbia no haver acabat una sèrie d’escoles que havíem de fer conjuntament amb la Generalitat. Em fa ràbia un tema general, que les coses des que les planteges fins que estan executades és molta la quantitat d’anys que tarden. Ens ha passat amb uns parcs determinats, com el de desembocadura, que ja està projectat, però que s’ha retardat moltíssim. Però l’important és que està en marxa. Jo tindré l’alegria de veure que la senyora Catalá en el seu moment l’inaugurarà i dirà que és molt bonic i tots entendran que València té un parc més.

No li fa por que es desvirtue el projecte que van deixar vostés amb els canvis que vol introduir ara el PP en aquesta actuació i altres?

Sí, estic convençut que es desvirtuaran, però crec que una ciutat es construeix per etapes i hi ha coses que parteixen de la Rita Barberá, altres de Ricard Pérez Casado i Clementina Ródenas, altres coses que s’han fet en el període en què jo he estat i altres vindran amb el de la senyora Catalá. Jo crec que són passos que cal fer i l’important és que València vaja avançant. Estic molt content d’haver tret juntament amb la Generalitat una normativa que impedeix que l’horta es puga plantejar com un solar edificable i que la protegeix. És important que les persones que treballen en l’horta puguen viure i tindre recursos.

Un exemple és el pla urbanístic de Benimaclet, que no van ser capaços de tirar avant i ara ho farà el PP amb altres paràmetres?

Ací vam tindre una diferència significativa amb els companys de Govern, no pensàvem el mateix. Les nostres posicions s’acostaven molt a les de les associacions de veïns i les del Partit Socialista no van ser les mateixes. Això va frenar Metrovacesa i em fa l’efecte que ara la promotora pot desenvolupar els plantejaments que li permeta la senyora Catalá.

Va haver-hi risc real de ruptura en algun moment amb el PSPV per aquestes disputes?

No, perquè jo sempre he tingut molt clar que el PSPV i Compromís som dues formacions diferents. Som dues formacions que veiem la realitat de manera diferenciada i no podem respondre a tot per igual. Jo també he de dir que em sent orgullós d’haver demostrat a tots els valencians i valencianes que l’esquerra és capaç de posar-se d’acord i de governar una ciutat durant huit anys sense problemes greus. València sempre va ser la primera gran ciutat a aprovar els pressupostos. Estic segur que tots els valencians i valencianes saben que, si demà hi ha una possibilitat d’arribar a un acord, es tornarà a produir, encara que no pensem igual en temes com el port, com el PAI de Benimaclet, en el fet que no fem servir la mateixa llengua en el ple, ells moltes vegades parlen castellà i nosaltres, valencià, però sabem posar-nos d’acord.

Crec que és el primer alcalde que s’ha plantat davant la voracitat expansionista del port. Va rebre moltes pressions per a revertir aquest vot en contra de l’ampliació i de la terminal de creuers?

Sí, em vaig sentir una mica com una bestiola estranya, tots em miraven una miqueta malament. La primera vegada que vaig votar que no a l’ampliació mentre no hi haguera una declaració d’impacte ambiental adequada, vaig sentir una certa soledat com la del corredor de fons. Però al mateix temps estava molt convençut que havia de votar això perquè considerava que era negatiu per a la ciutat. Està el tema de les platges, però jo sempre pense que el problema més gran és el de la mobilitat, com mourem aquests milions de contenidors. Per això hi vaig votar en contra amb tota tranquil·litat i ho mantinc de manera clara i contundent.

Les declaracions de Ricard Pérez Casado quan va dir que del que més es va penedir com a alcalde va ser d’aprovar l’ampliació sud el van influir?

Sí, he de reconéixer que les declaracions de Ricard i d’alguna altra persona em van influir molt, igual que les declaracions de la gent de la Comissió Ciutat-Port, pel que estaven plantejant. Jo vaig ser professor d’un institut que estava davant de la Comandància que el circuit de Fórmula 1 va destruir i coneixia bastant la gent. Llavors em va influir molt, jo havia anat a banyar-me a la platja de Natzaret i havia anat a menjar als restaurants de Natzaret. Tot això s’ho va carregar l’ampliació sud i això em va influir per l’impacte que va tindre per a aquest barri.

Amb la ZAL va modificar la seua postura inicial de dir que era complicat revertir-la a apostar-hi. Per què?

Quan estaven derrocant les cases per a fer la zona d’activitats logístiques (ZAL), recorde que vaig anar a una escola d’estiu amb la meua filla i vam anar a defensar una casa i la policia ens va fer córrer una mica. La meua posició en la ZAL és que 20 anys després, quan la Generalitat es va tornar a plantejar la modificació dels documents, jo pensava que ja estava clar. Revertir la història amb l’horta desapareguda em semblava molt complicat. Però la realitat és que les coses jurídicament es van fer molt malament i estem on estem. I si estem així, la cosa haurà de plantejar-se d’una altra manera.

Ha sigut el tema de l’estadi del València CF el que més maldecaps li ha generat?

La veritat és que no. És un tema que no portava jo en primera persona. Per a mi era un tema urbanístic molt desgraciat, com altres que hi ha a València, per exemple la ZAL de què parlàvem abans. Jo el que buscava era una solució raonable, que no es perderen els compromisos que havia adquirit el propietari del València CF i treballava amb aquesta idea, però des d’una posició més freda, perquè no soc futboler, i ho veig amb més tranquil·litat. Ara, evidentment, cal buscar una solució, que va ser el que vam intentar.

Poden els polítics empényer perquè el màxim accionista isca del club com els demana l’afició?

M’agradaria, efectivament. A mi en el tema de l’esport, insistisc, des de la distància, crec que la cosa més raonable seria que el club pertanguera fonamentalment als socis, als aficionats, que tingueren almenys una participació directa en el consell d’administració. Això em sembla fonamental. Podem influir en això? Tant de bo poguérem, però no tinc jo la clau que permeta això.

Quina relació té amb l’alcaldessa María José Catalá?

Una relació de cortesia institucional. No hi tinc una relació significativa, tampoc tinc cap problema de relació amb ella, però jo estic en el meu lloc i ella està en el seu lloc. Si vol qualsevol cosa, jo estic encantat de transmetre-li la meua experiència i els meus coneixements.

Dels mesos que està com a alcaldessa, veu algun projecte de ciutat més enllà de tractar d’esborrar o revertir algunes de les seues actuacions, sobretot en mobilitat?

Si que hi ha una sèrie de reversions simbòliques claríssimes, però no tinc clar el projecte de ciutat que ella té. Em fa la sensació que el projecte de ciutat va un poc cames ajudeu-me i no el té clar. Davant el model d’una ciutat pensada en coordenades europees, sostenible, etc., ella no diu que no, però frena. Davant altres coses no diu que sí, però sembla que li fa il·lusió. Llavors no ho sabria dir, m’agradaria saber quin projecte de ciutat té.

Quins aspectes li han cridat l’atenció de la seua gestió al costat de l’extrema dreta?

Em va cridar molt l’atenció un gest que té un simbolisme especial. Mentre jo li donava la vara de comandament, pujaven la imatge de la Mare de Déu al Saló de Vidre de l’Ajuntament. Té un simbolisme la seua afició desmesurada per tots els temes vinculats a l’Església. No tinc res a dir que una persona siga religiosa o no, però, quan una persona és un càrrec públic, es deu a tots, a religiosos i no religiosos, em produeix preocupació. A vegades pense que intenta retornar-nos a plantejaments de fa molts anys, quan l’Església tenia un paper predominant, però jo crec que el paper de l’Església no ha de ser el d’estar vinculada a les institucions, sinó que ha de ser un altre. També m’ha cridat l’atenció intentar projectar sempre amb molta obsessió que és una persona molt treballadora i molt eficaç. Això que el treball santifica crec que ella ho té molt clar i ho dic amb doble intenció, perquè crec que no es correspon amb la realitat. Les coses ixen aproximadament com eixien, no hi ha una diferència significativa. També veig que és una persona que llança molts globus sonda i després, si aquest globus sonda no funciona bé, el retira, com per exemple amb el carril bici que anava a llevar un dia i després no el va llevar, o els mercats ambulants de l’horta, que tampoc els ha llevat. Hi ha una posició de més flexibilitat que per exemple en Vox. Això també indica que no té clar quin tipus de ciutat vol.

Els tapen en la *Crida, els trauen de l’Ajuntament, redueixen el nombre de comissions i preguntes. El tema de la transparència és un dels grans retrocessos en aquests mesos del PP i Vox al capdavant de l’Ajuntament?

Això és un clàssic de la senyora Catalá, a qui no s’ha d’oblidar que, quan va ser consellera, el jutge la va obligar unes quantes vegades a donar documentació que se li havia demanat des de Compromís i que s’havia negat a donar, tot i que tenia l’obligació de fer-ho. És un dels elements de la senyora Catalá, no dona informació, hi ha molt d’obscurantisme i, si no canvia els seus comportaments, li generarà problemes fins i tot en els tribunals, com ja li va passar. L’opacitat és un dels seus senyals d’identitat.

A vosté li agradaria que li dedicaren un pont com a Rita Barberá?

No, sincerament no. Els ponts tenen uns noms i per descomptat tinc l’alegria de tindre les mans molt netes, tan netes com quan vaig entrar. Però, per descomptat, un pont dedicat a una exalcaldessa amb la que cau en la seua família em sembla que és una ofensa per a la ciutat. La ciutat no es mereix això, no es mereix tindre un pont i fer alcaldessa honorària una persona que en aquests moments, si no està sent jutjada és pels motius que tots sabem, però tota la seua família està sent investigada per presumpta corrupció, per fets de quan ella era alcaldessa. No n’hi ha dret. València té les mans netes i té el dret a tindre alcaldes honoraris nets i ponts amb noms nets. Si en aquests temes jurídics s’arribara a la conclusió que és tot mentida, ho entendria, encara que no m’agrada. Crec que és més un intent de Catalá de congraciar-se amb el sector afí a Barberá.

I ja li han dit alguna cosa almenys del quadre retrat com a alcalde?

No, ara quan presente la dimissió oficialment hauré de preocupar-me d’aquest tema. No sé on el posaran, però estic segur que en el despatx de la senyora Catalá no serà.

Com veu Compromís després de les disputes internes en Iniciativa?

Jo el veig bé. Estem en un moment en què hem de plantejar-nos com organitzar-nos. Compromís ja fa anys que és una coalició electoral i ha de fer un pas avant. Crec que estem en un moment de transició, hi ha hagut una sèrie de problemes l’últim any, el cas de Mónica Oltra és el més significatiu, però també la pèrdua de governs com el de València o el de la Generalitat. Hem d’organitzar-nos. Jo no veig massa problemes en aquest nivell. Cap a on anem? Crec que anem a una federació de partits estructurada, en què l’element fonamental siga una persona un vot i amb una direcció unificada. Anem en aquest camí.

Han de continuar anant de bracet de Sumar?

Depén, jo crec que, en les municipals i les autonòmiques, Compromís és Compromís. En les generals i les europees, crec que nosaltres sols no podem fer res, hem d’anar amb una plataforma que ha de ser confederada i ha de ser amb Sumar. És veritat que és complicat organitzar això, perquè cal respectar les pluralitats nacionals de cada partit, però cal muntar-ho i estic convençut que ho farem.

Veu Papi Robles com la seua successora de candidata a l’alcaldia?

Per descomptat que sí. I vull recordar que és una persona que en el seu moment vaig proposar que fora la portaveu del grup autonòmic pensant ja en això, perquè pensava que era important que anara eixint. Crec que és una persona molt treballadora, d’esquerres, i que defensa molt bé els interessos de la nostra comunitat i de València.