eldiario.es

Menú

Governar la Universitat

- PUBLICIDAD -

La Universitat de València és gran. Ho és per les seues dimensions, per la seua història i per la seua categoria docent i investigadora. Si relativitzem, com cal, els rànquings mundials inspirats en criteris anglosaxons i de màrqueting, si tenim en compte la pluralitat de tradicions acadèmiques a Europa, no cap dubte de què la nostra Universitat està no sols entre les millors espanyoles, sinó també a Europa. Mesurar la qualitat és un assumpte complicat i sempre controvertit.

Durant els darrers decennis les administracions públiques han experimentat una veritable revolució en la gestió degut a les aplicacions derivades de la informàtica, l'electrònica i internet. La UVEG, tot i ser una universitat molt gran i dispersa en tres campus, ha sabut introduir els avantatges de les noves tecnologies a la gestió, la docència i la investigació, i ho ha fet amb uns recursos ben limitats no sols per la famosa crisi, sinó també per la penúria del finançament de l'educació a Espanya, tan lluny de la mitjana europea. L'èxit segurament es deu a la professionalitat de l'aparell administratiu, la planificació dels recursos i també a la implicació i rendiment de docents i d'estudiants. La qualitat de les infraestructures docents no tenen res que envejar a cap institució europea i si la promoció de la recerca de qualitat és francament millorable, en bona mesura es deu a l'escassetat del finançament estatal i comunitari. En línies generals, és difícil no acceptar que el rendiment que s'obté de la inversió que la societat fa és més que satisfactori.

Un aspecte especialment destacable i extraordinari en el context nacional i internacional és la gestió cultural, una tasca de difusió social del coneixement i la cultura que es fa des de la Nau, el Col·legi Rector Peset, el Botànic i el Palau Cerveró. No hi ha cap universitat europea amb un programa de difusió cultural propi tan potent. No sols a través de les patents i la creació de coneixement, no sols amb la formació de professionals, sinó també a través de la divulgació cultural i científica la UVEG desenvolupa una  funció social en molts sentits admirable.

Mirar al futur comporta millorar el que tenim. I si fins ara la UVEG ha estat un referent en les polítiques d'igualtat i cooperació, el període que s'inaugura amb les eleccions a rector o rectora han de permetre prendre consciència de les debilitats, de la capacitat de millora. Els programes electorals són plans d'acció que comprometen. Però realitzar-los comporta el necessari grau d'experiència i realisme. Igualtat i sostenibilitat han de ser  paraules clau, com també internacionalització, assumptes transversals a totes les dimensions de la tasca universitària i les polítiques educatives i de recerca. És cert que el govern de la Universitat, en tant que institució pública, té la capacitat d'acció condicionada per les restriccions financeres, però hi ha polítiques que no costen tants diners. El futur govern de la Universitat ha de millorar el que tenim sense esperar bonances econòmiques, i això sols es pot fer amb eines com la dedicació al treball, la professionalitat, la vocació de servei, i l'experiència en la gestió. A més, en un context històric on el clam de la societat per la igualtat i la promoció de les dones és tan unànim, seria una excel·lent notícia que el rector de la Universitat de València fos rectora. Una rectora amb experiència reconeguda en la gestió universitària i amb totes les virtuts d'experiència, vocació i dedicació que acabe d'esmentar. Tinc confiança que la Universitat després del 22 de febrer seguirà creixent i millorant, i continuarà sent un referent d'avantguarda a la societat valenciana.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha