eldiario.es

Menú

Un Trump com els nostres

- PUBLICIDAD -

Em conten que Donald Trump ha guanyat les eleccions americanes i que alguns dels nostres prohoms i prodones estan d’allò més angoixats i governen presos del pànic. A veure, una mica de calma. No és cap novetat que la veritat i la ciència cotitzen poc en aquest nou ordre mundial i patri en què l’assignatura de Filosofia és optativa. Ens movem en un nou ecosistema en què la supervivència política depén més de la fortalesa del cutis de la teua cara que de la dels teus arguments.

Potser Trump sí que representa una novetat respecte de la fauna d’impostors, xarradors i corruptes de baixa intensitat, però d’alta reincidència, que encara hui ocupen llocs destacats en els nostres governs i en els òrgans de direcció dels partits que els sostenen. La diferència entre el seu Trump i els nostres “trumpets” és que el polític dels cabells taronja no amaga ni el seu racisme ni la seua misogínia ni la seua homofòbia. Al contrari, els exhibeix amb la mateixa naturalitat i desimboltura amb què alguns dels nostres acumulen, en hores laborables, gots buits de gintònic damunt de les taules de les terrasses que circumden els palaus que governen.

Trump ha arribat a la cúpula del poder polític nord-americà amb els mateixos ressorts i estratègies amb què altres ací han guanyat congressos per poder després perdre eleccions: la calúmnia, la infàmia i la crida als baixos instints que s’alimenten de la por, l’odi i el prejudici. Es diu que la candidatura de Trump va usar comptes falsos en Facebook, Twitter i altres xarxes socials per a denigrar Hillary Clinton. Tampoc ací s’observa una gran novetat. No haurà vosté de buscar lluny per a trobar un d’aqueixos ciberdelinqüents amb escó aficionat a enviar correus electrònics “anònims” il·lustrant els votants sobre els gustos sexuals del seu adversari.

Aquests subjectes, com Trump, acostumen a mentir com uns bergants, i sovint covardament, sobre les herències rebudes, ocultar els verdaders propòsits que persegueixen o dir hui “sí” on abans van dir que “no”. No són experiències desconegudes per als nostres líders polítics, que són de naturalesa oblidadissa pel que fa a les seues opinions sobre temes tan variats com la corrupció, el nepotisme, les xarxes clientelars pagades amb diners públics, la publicitat institucional o la manipulació informativa. La diferència és que en la seua ingenuïtat pretenen, sense aconseguir-ho, ocultar allò que Trump ostenta: el seu desvergonyiment.

Hi ha una nova política els vents de la qual impulsen Trump, Le Pen i altres populistes de pelatge divers i perill semblant. Els vells símbols cauen a les mans de la política de “xou d’impacte”. I fins i tot els edificis que van ser icones d’un temps estan cridats a convertir-se hui en hotelets amb encant. El PP valencià ja no està al carrer de Quart i ara llig que el PSPV planeja vendre el de la Blanqueria. Potser siga millor. La nova política necessita nous líders, és veritat, però també nous espais i nous símbols. I aquells edificis, que tant han sentit, tant han guardat i on tant s’ha fotocopiat, estan cridats a deixar passar nous murs més transparents, participatius i accessibles a la ciutadania. Perquè aqueixa serà l’única manera de barrar el pas a aqueix vendaval que ens sotja i l’única manera d’impedir que demà ens governe un Trump com els nostres.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha