L’anella ciclista que ha revolucionat la mobilitat a València compleix un any
“Estic encantada, vaig començar a agafar la bici amb Valenbisi i des que està l’anella ciclista vaig cada dia amb la meua bici a la faena; l’únic entrebanc és que falten trams per connectar, però em sembla molt bé que es facen carrils bici i que es potencie aquest mitjà de transport, i més en una ciutat com València, tan plana i amb clima tan bo”.
Així es pronuncia Antonia, una usuària de 49 anys de l’anella ciclista preguntada a l’atzar sobre la infraestructura que compleix un any de funcionament el pròxim 3 de març.
Inma, de 29 anys, es pronuncia en termes molt semblants: “M’ha vingut molt bé per a arribar a la faena, ja que visc en l’avinguda del Port i em plante en el centre en 15 minuts; note que cada vegada usa més gent l’anella ciclista, no m’estranyaria que es quedara menuda d’ací a un temps”.
Inma i Antonia són només dos exemples del que ha suposat l’anella ciclista a València, després de quasi un any des que es va implantar.
N’hi ha prou de situar-se uns minuts en qualsevol punt dels seus 4,7 quilòmetres de recorregut al voltant del nucli antic de València (carrers de Colom, Xàtiva, Guillem de Castre, la Blanqueria i la plaça de Tetuan) i observar el pas de ciclistes incessant, tant particulars (alguns fins i tot acompanyats pels seus gossos) com repartidors de mercaderies, patinadors a bord de petits patinets elèctrics de qualsevol tipus o de patins en línia.
A això se suma l’absència de ciclistes (tret d’algun cas) i de motos estacionades damunt les voreres de la ronda interior. A pesar de les crítiques que ha suscitat el projecte des d’alguns sectors conservadors i des de l’oposició al Govern municipal que dirigeix Joan Ribó, és innegable que són més els beneficis que ha generat davant dels inconvenients, que segons els detractors del projecte es concreten en forma d’embossos, especialment en hores punta.
Com sempre ha defensat el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, principal impulsor del projecte, les dades diuen que l’ús de l’anella ciclista no ha deixat de créixer i que el trànsit de la ronda interior s’ha reduït i s’ha redirigit especialment cap a la Gran Via de Ferran el Catòlic.
Segons les estadístiques de l’Ajuntament, publicades en l’apartat de mobilitat de la web municipal, si es compara la intensitat mitjana diària (en dies faeners) d’usuaris durant el mes de març, primer de funcionament de l’anella ciclista, amb el del mes de novembre (últim sense vacances pel mig), l’itinerari que envolta la ronda interior ha incrementat el pas un 30%, ja que ha passat de 18.443 usuaris per dia a 23.943.
Si es comparen les dades del mes de maig, com març va coincidir amb les Falles i abril amb la Setmana Santa, amb el mes de novembre, l’increment és de l’11%.
El tram que més usuaris té és el del carrer de Colom, amb 6.545 al novembre. També és el que més ha apujat, un 40% comparat amb març i un 16,2% comparat amb maig.
A més, la implantació de l’anella ciclista ha tingut dues conseqüències directes. D’una banda, ha tingut un efecte crida incrementant també el nombre d’usuaris en els carrils bici amb què està connectat i, d’altra banda, ha reduït el trànsit de cotxes en la ronda interior, i l’ha desplaçat sobretot a la Gran Via de Ferran el Catòlic.
Així, segons les mateixes dades, l’ús dels carrils bici a l’avinguda d’Aragó ha apujat un 16,5% entre març i novembre i un 3,8% entre maig i novembre. En aquesta mateixa via, el trànsit de cotxes ha abaixat un 2,6% entre maig i novembre.
El carril bici del pont d’Aragó ha registrat un augment de ciclistes del 0,3% entre maig i novembre, el de Vivers del 2,7%, el del Pont de Fusta del 2,9% i el dels Arts del 3%.
Quant al trànsit en les Grans Vies, crida l’atenció que entre maig i novembre a la del Marqués del Túria s’ha produït un descens de l’1,2%, a la de les Germanies ha apujat tan sols un 0,06%, en el túnel ha crescut un 2,4% i a la de Ferran el Catòlic ha augmentat un 2,1%.
L’Ajuntament abordarà enguany 13 nous projectes de carril bici per consolidar el nou model de mobilitat sostenible implantat a la ciutat, entre aquests, en la calçada de l’avinguda del Port, a les Grans Vies, a Regne de València o a Primat Reig.
23 anys de lluita per a aconseguir-ho
Fernando Mafé és un membre històric de València Amb Bici, un dels col·lectius que més ha lluitat per la consecució de l’anella ciclista i el creixement de la xarxa de carrils bici.
“Aquest projecte és el resultat de 23 anys de reivindicacions que en els últims 10 anys vaig portar en primera persona amb manifestacions i propostes de qualsevol tipus”, comenta.
Mafé confirma que la seua posada en marxa ha estat “un èxit innegable” i que ha suposat “un canvi en la mobilitat de tota la ciutat”.
A més, afig que afavoreix “l’ús de la bici des dels barris i exerceix de distribuïdor de la circulació ciclista”.
Amb tot, Mafé també critica que falten connexions amb molts barris de la ciutat, entre els quals amb Russafa pel carrer d’Alacant, i ha recordat que “no pot ser que el carril bici de l’avinguda del Cid estiga tant de temps parat”.
A més, adverteix que cal solucionar alguns problemes de seguretat, “especialment amb alguns passos de vianants en què no està ben senyalitzat qui té la prioritat”.
D’altra banda, recorda la proposta de crear “una muralla verda al voltant de tot el centre històric, com a complement a l’anella ciclista, una idea inspirada en el projecte que s’executarà l’any que ve a Oslo”.
