Castelló va emmagatzemar més de 61.600 llibres en dependències municipals durant el govern del PP
Quan l’Ajuntament de Castelló va denunciar fa 15 dies la desaparició de 54 peces d’art de l’etapa del Partit Popular al capdavant del govern local, la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, sabia que el descobriment tan sorprenent no era més que la punta de l’iceberg. Simplement calia repetir l’inventari en altres àrees de patrimoni per a trobar noves anomalies. I així ha passat. Dues setmanes després d’aquella impactant troballa, ara s’ha conegut que més de 61.600 llibres, publicats pel mateix Ajuntament o amb el seu patrocini, acumulen pols i humitat a les dependències municipals des de fa dècades. Alguns exemplars, fins i tot, estan en estat de descomposició, com ocorre amb la publicació titulada Obres completes, de Bernat Artola. Altres estan completament oblidats en caixons de taronges. És el cas de l’obra El pintor Castell, d’Antonio José Gascó, cronista oficial de la ciutat.
Ruiz calcula que els volums abandonats tenen un valor superior a 700.000 euros, quantitat que l’Ajuntament hauria començat a recuperar des del 2012 si l’anterior equip de govern haguera aplicat l’ordenança que regula la venda de llibres. Més complex hauria estat donar una eixida als 4.693 CD de música amuntonats en estanteries i la posada en el mercat dels quals no està regulada.
Per això, la Regidoria que controla Compromís ja està treballant en una nova normativa que permeta posar a disposició del ciutadà tant les obres literàries del catàleg municipal com els discos compactes. A més d’establir-se unes tarifes de partida, s’habilitarà un sistema en la pàgina web de l’Ajuntament que facilitarà la compra a través d’Internet i des de qualsevol racó del món.
El vicealcalde de Castelló, Enric Nomdedéu, vaticina que hi haurà més novetats sobre el patrimoni municipal. “Em preocupa que açò no s’ha acabat”, adverteix. I és que la falta de criteri a l’hora de subvencionar les publicacions era una constant amb els governs del PP, segons explica el mateix Nomdedéu. “Quin tipus de gestió patrimonial es feia? S’editaven llibres que no formaven part de la col·lecció municipal. No se’ls donava cap tipus d’eixida. Quina editorial els feia? A canvi de què? Pel que hem descobert fins ara, açò fa por”, sentència.
