eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Carlos Villodres

Politólogo y Máster en Estrategias y Comunicación Política. Actualmente es profesor asociado en la Universitat de València y trabaja para el Grupo Parlamentario Compromís en las Corts.

Después de la “guerra” contra el Coronavirus

Vaya por delante que no comparto ni el vocabulario bélico ni las metáforas belicosas que se están extendiendo desde los púlpitos oficiales. Es evidente que no estamos ante una guerra sino ante una emergencia sanitaria que precisa para superarse del trabajo de nuestros profesionales sanitarios y de la colaboración cívica de la ciudadanía. Sobran, por tanto, algunas expresiones que se repiten en las ruedas de prensa y que a algunos nos provocan entre sonrojo y vergüenza ajena.

Ahora bien, también creo que se equivocan aquellos que piensan que este marco belicista irá necesariamente en contra de las reivindicaciones de una mayor inversión en los servicios públicos o en la sanidad universal en el futuro más inmediato. Si hay alguien en las esferas del poder que piense que instaurar este marco  de orden y disciplina evitará las demandas de igualdad y redistribución cuando pase la crisis, tengo una mala noticia para él: no será así. O al menos, no lo ha sido a lo largo de la historia.

Seguir leyendo »

El PP i el blaverisme, l’abraçada del nàufrag

És de sobra conegut l’abraçada de l’ós que li va fer el Partit Popular a Unió Valenciana durant la dècada dels 90. El blaverisme polític rememora amb amargura el dia de 1991 que decidiren fer alcaldessa a Rita Barbera o el pacte del pollastre pel qual varen investir president a Eduardo Zaplana. Des del poder institucional, el PP es va dedicar a captar a figures destacades del blaverisme i a assumir amb tota naturalitat l’estètica del seu discurs mentre desactivava el conflicte lingüístic amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Sense quadres ni raó per existir, Unió Valenciana va quedar tocada de mort fins desaparéixer de l’espectre polític valencià.

Estos dies el Partit Popular valencià està utilitzant novament l’anticatalanisme com a element discursiu. No és una novetat. Al llarg d’estes dècades de majories parlamentàries i creixent hegemonia social, el PP ha combinat amb mestria períodes d’utilització extrema del recurs anticatalanista amb etapes de pau lingüística i cultural per a evitar el sorgiment de noves opcions polítiques al calor d’un issue tan potent en certs segments de la societat valenciana. Anticatalanistes per estratègia, no per convicció. En dos paraules: Rafael Blasco.

Seguir leyendo »

Fabra, l’ànec coix

Als Estats Units es refereixen a un «ànec coix» (lame duck) per a denominar aquells polítics que es troben al final del seu mandat sense cap possibilitat de ser triats, bé perquè han esgotat el límit legal o perquè les enquestes no els dibuixen un futur molt afalagador.

Els «ànecs coixos» es veuen en una situació política molt particular. Per una banda, pateixen l’aïllament de la resta d’actors polítics que no es mostren massa disposats a col·laborar amb qui té els dies de la seua vida política comptats. Per contra, també disposen d'un marge de maniobra més gran, ja que la seguretat de la fi de la seua carrera els permet assumir decisions que poden ser impopulars en el seu entorn, però igualment necessàries.

Seguir leyendo »

Goooool del bipartidisme!

L’estiu se’ns escapa de les mans i amb ell una època en que tradicionalment el govern és capaç de controlar l’agenda mediàtica, al calor de la manca de titulars i les vacances en mitjans de comunicació i organitzacions polítiques. Ja ho varem vore amb Gibraltar i enguany li ha tocat el torn a la reforma electoral.

En agost ens hem adonat que el Partit Popular està decidit a portar fins les últimes conseqüències  la reforma electoral que ells nomenen “d’elecció directa de l’alcaldia”. Encara no existeix una proposta concreta, però sembla que la reforma aniria encaminada a garantir el govern municipal a la llista que obtinga més del 40% dels vots amb una distància de més de 5 punts sobre la segona opció. És a dir, que més que elecció directa d’alcalde el que estan plantejant és garantir la majoria absoluta dels regidors a una llista a través d’una prima al més votat que complisca els tres requisits: 1) ser primera força; 2) obtindré més del 40% dels vots vàlids; 3) superar en 5 punts a la segona opció.

Seguir leyendo »

El dia que el bipartidisme va dir: "No podemos"

La campanya a les eleccions europees va començar amb una portada d'El País que sintetitzava l'enquesta del CIS amb el titular: "El bipartidismo recupera vigor ante las elecciones europeas". Dos setmanes després els resultats ens deixen a un PP i PSOE que perden conjuntament 17 europarlamentaris i no arriben a sumar ni un 50% del total del vot. Què ha passat?

Seguir leyendo »

Primàries: ¿Necessitat o ocurrència?

Les últimes setmanes han escenificat clarament les avantatges de les eleccions primàries per a la tria de candidats en certs contextos. Especialment amb l'èxit de participació de les eleccions primàries al PSOE valencià, que ha sigut percebuda com una mostra d'apertura del partit i una encertada aposta de Ximo Puig amb gran cobertura mediàtica. Però l'alegria no va durar molt en Blanqueries. La confecció de la candidatura europea amb la imposició per Rubalcaba de Inmaculada Rodríguez Piñero com a "quota valenciana" ha baixat els ànims dels socialistes valencians. I vet ací el contrast: l'èxit de les primàries davant les llistes confeccionades pel líder en base a criteris poc transparents. Hui hem conegut que vora un 40% del cens de Compromís ja ha votat de forma on-line en les eleccions primàries per a unes eleccions de tercer ordre, com són les europees.

Però, fins i tot en este context, he sentit algunes opinions que mantenen que allò de fer primàries és un viatge massa arriscat que sorgeix de l’ocurrència d’uns pocs més que d’una necessitat dels partits o una demanda social. Més encara, quan estes primàries són a la totalitat de la llista electoral i generen un esforç orgànic per a definir-les, aquest corrent d’opinió situa les primàries com un caprici que va en detriment de la política “real”.

Seguir leyendo »

No totes les primàries són iguals

«Pense que ha arribat l'hora del teu article sobre les Primàries, temies el moment. Confessa-t'ho: temies.»

Clar que temia este moment. Certament el temia, però també ―i curiosament― el necessitava. Després de mesos passant de puntetes per un tema de gran actualitat, com és la utilització de primàries per a triar candidats i candidates, arriba el moment d'escriure sobre el tema, i no és fàcil.

Seguir leyendo »

Europees 2014: Entre l’avortament i Catalunya

Este article ha segut publicat originalment per la Fundació Nexe.

Després d’un 2012 i un 2013 sense eleccions, els valencians tornarem a ser cridats a les urnes en este nou any que comença. I ho farem conjuntament amb la resta de ciutadans d’arreu d’Europa per a triar els 751 membres de l’Europarlament.

Seguir leyendo »

3 breus apunts sobre l'enquesta del PSOE

1- Per què fa una enquesta el PSOE valencià?

És habitual que els partits polítics (sempre que compten amb recursos suficients) realitzen enquestes per orientar la seua estratègia política i conèixer l'escenari sociopolític. Tot i que normalment les xifres que capten l'atenció mediàtica i els titulars són les projeccions de vot, estes són realment les dades menys importants per a definir les estratègies i accions per a aconseguir uns bons resultats. També és habitual que els partits utilitzen estes enquestes per a situar un missatge en els mitjans de comunicació. De fet, durant molt de temps, el Partit Popular va utilitzar la publicació de les seues enquestes internes per accentuar la seua hegemonia electoral i afeblir els seus adversaris.

Seguir leyendo »

Generació Tap, per tot arreu

L'austríac Sebastian Kurz té 27 anys i des de fa uns mesos és el ministre d'exteriors més jove de la Unió Europea. El seu nomenament confirma una carrera fulgurant: amb 22 anys regidor de Viena, amb 24, Secretari d'Estat d'Immigració i ara, amb 27, flamant ministre. Això sí, després de ser un dels candidats més votats gràcies a les llistes semi-obertes del sistema electoral del parlament d'Àustria.

Si en lloc d'haver nascut a Viena ho haguera fet a Dénia, València o Benicàssim ho hauria tingut una mica més complicat. Segurament estaria rentant plats en algun hotel de Londres, o lamentant la seua situació amb amics en una d'eixes converses que es repeteixen en el nostre entorn generacional més que l'all i oli. Però no seria ministre i no l'haurien votat, entre altres coses, perquè el tancament del sistema electoral espanyol no permet eixes "llibertats".

Seguir leyendo »

  • Comunidad Valenciana

    Fabra, peor que Camps

    #2 M'ha costat decidir-me, i potser canvie de llengua d'ací a un temps... Si el mitjà fora en valencià o bilingüe no hauria tingut cap dubte. Gràcies per comentar ;)