Aigua és Vida denuncia a Anticorrupció el servei d’Agbar a l’área de Barcelona
“Hi ha indicis claríssims d'irregularitats i creiem que cal investigar”. Qui parla és Eloi Badia, membre d’Enginyeria Sense Fronteres i de la Plataforma Aigua és Vida, que demà dimarts entregarà a la Fiscalia Anticorrupció tota la documentació que ha estat recopilant durant anys per posar llum sobre una possible irregularitat.
La plataforma confia en que la fiscalia actuarà d'ofici i asseguren que, si no ho fa, denunciaran. Segons aquesta entitat, estem davant d’un cas de prevaricació, ja que dues institucions públiques, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van signar un contracte que atorga a una empresa mixta controlada per la firma privada Agbar l’explotació del tot el cicle de l’aigua de manera il.legítima. Les dues administracions eren plenament conscients que el contracte signat era il.legítim, segons els denunciants, perquè existeix una sentència anterior en la que el jutge Eduard Paricio ja denunciava que Agbar explota des de fa anys un servei sense que mai s’hagi celebrat cap concurs públic.
En la informació que entregaran al fiscal també acusen a Agbar d’“apropiació indeguda”, per oferir el servei sense una licitació prèvia. Per sorprenent que pugui semblar, després de 140 anys d’explotar el servei de l’aigua a diferents ciutats de la demarcació de Barcelona, Agbar mai no ha guanyat cap concurs públic per gestionar aquest bé comú.El servei que ofereix Agbar és de gran importància perquè representa un negoci molt generós (a l'àrea de Barcelona hi viuen 4,5 milions de persones) i perquè gestiona un bé de primera necessitat, com és l'aigua.
La Plataforma Aigua és Vida, formada per entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (Favb), Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres i la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua, ha preparat una estratègia per donar a conèixer la noticia a través de les xarxes socials i d'una massiva recollida de signatures. No descarten presentar també una denúncia als jutjats, ni posar en marxa una campanya de desobediència per demanar als ciutadans que no paguin els rebuts fins que no s'aclareixi la legitimitat en l'explotació del servei. Fonts de l'Area Metropolitana de Barcelona han assegurat que “estan molt tranquils” i segurs de no haver comès cap irregularitat en la contractació i no descarten “emprendre accions legals” contra la plataforma si consideren que es comet alguna “difamació”. L'empresa Agbar va declinar fer declaracions oficials, però fonts properes consultades per aquest mitjà van assegurar que estan “absolutament tranquils”.
Una sentència prèvia
El jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona va fallar l’octubre del 2010 que el servei que cobra l’empresa Agbar per proporcionar aigua als barcelonins és “il.legal”. Aquesta sentència va permetre condonar el deute que tenia David Molina, un veí de la Trinitat Vella, amb l’empresa Agbar, que li reclamava 6.500 euros per diferents impagaments després de patir una fuita d’aigua.
La sentència també obligava a l’empresa a indemnitzar aquest veí de Barcelona però a més a més obria una porta que estava mal tancada des de fa ni més ni menys que 140 anys. I és que el jutge Eduard Paricio, després d’investigar el cas, va arribar a la conclusió que “avui per avui la gestió del servei d’abastiment d’aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació de SGAB (Agbar) en tant que concessionària del servei són actuacions il.legítimes”.
El magistrat va deixar clar que Agbar explota un servei sense contracte de concessió, és a dir, que no s’ha celebrat mai cap concurs públic que doni dret a aquesta empresa a explotar el servei de l’aigua. Dit d’una altra manera: Agbar explota un servei de manera il.legal. La decisió del jutge està recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que encara no s’ha pronunciat.
La sentència posa en evidència l’empresa Agbar i també les administracions que, de manera il.lícita, li han encarregat el servei durant anys. Per tal d’intentar superar el que uns consideren un “buit legal” i altres un “espoli social”, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (una nova institució pública amb competències sobre Barcelona i els 35 municipis de l’entorn) va aprovar el 24 de juliol de 2012 la creació d’una empresa mixta per explotar tot el cicle de l’aigua, des que es recull als embassaments fins que raja per l’aixeta. L’aprovació es va fer amb els vots a favor de PSC i CiU, l’abstenció d’ERC i PP i el vot contrari d’ICV-EUiA.
La nova empresa mixta tenia un 15% públic i un 85% privat que, novament sense fer cap concurs, va anar a parar a mans d’Agbar, a través de SGAB. Els defensors de l’acord mantenen que no es va fer cap concurs perquè Agbar ja explotava el servei i era la millor opció. A més, defensen que no cal obrir cap concurs públic perquè la xarxa actual és propietat d'aquesta empresa, que la ha anat instal.lant al llarg dels anys i que hi ha documents que ho avalen. Els detractors, en canvi, asseguren que no hi ha documents signats que demostrin que la xarxa és propietat d'Agbar i, en conseqüència, sí que és necessària la convocatòria d'un concurs públic. La creació de la nova empresa, que es reparteix tot el cicle de l'aigua de 4,5 milions d'habitants, va provocar les crítiques d'entitats ecologistes i també d'ICV-EUiA.
La regidora ecosocialista de Barcelona Janet Sanz explica eldiario.es que “s'està produint una actuació il. legítima que és una estafa per a la ciutadania, ja que es tracta d'un bé comú i un dret humà”. Eloi Badia, d'Aigua és Vida, recorda que “l'objectiu de la licitació pública és aconseguir el millor servei per als ciutadans i aquest pas no s'ha tingut en compte”. La CUP també ha denunciat aquesta situació.
Cinc recursos diferents
A més d'ICV i les entitats que formen part d'Aigua és Vida, l'acord entre Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona tampoc no va agradar a les empreses de la competència, que van presentar tres recursos diferents, ni tampoc a la Generalitat de Catalunya que va aconseguir frenar la operació amb un contenciós administratiu que reclamava la suspensió cautelar.
Si els recursos de les empreses de la competència eren per reclamar un concurs públic que els permeti optar a una porció d'aquest gran pastís, el de la Generalitat era perquè, des del seu punt de vista, aquest contracte li robava una competència.
El cicle de l'aigua té tres fases diferents: la primera és la que es coneix com “en alta” i consisteix a portar l'aigua des dels embassaments fins als dipòsits municipals, un cop emmagatzemada l'aigua, arriba la segona fase, que és la de sanejament. Finalment, en la tercera fase, l'aigua potable es canalitza fins que arriba a l'aixeta dels ciutadans, el que es coneix com a servei “en baixa”. La primera part del cicle és de la Generalitat, a partir d'una llei de 1990, que vetlla per aquest recurs de primera necessitat. Tot i així, el contracte signat entre AMB i Agbar també donava l'explotació d'aquest servei a la nova empresa mixta. A més de les empreses de la competència i de la Generalitat hi ha un altre particular que també ha denunciat.
El que ara pretén Aigua és Vida és ajuntar totes aquestes causes i “frenar l'empresa mixta, depurar responsabilitats i obrir el debat sobre si l'explotació del servei de l'aigua ha de ser públic o privat”, segons Badia.
L'empresa Agbar proveeix a 13 milions de persones de tot Espanya que viuen en un miler de municipis diferents. Fora de l'Estat, Agbar té 26 milions de clients més en països com Xile, Colòmbia, Xina ... El 75% d'Agbar pertany a la multinacional francesa Suez Environnement.
