Una de cada cinc persones sense llar és agredida físicament
Gairebé la meitat de les persones que no tenen llar i viuen al carrer han patit almenys un incident o delicte d’odi. I d’ells, quatre de cada cinc els ha patit en més d’una ocasió. Una de cada cinc d’aquestes persones ha estat agredida físicament. I una de cada tres ha estat insultada o ha rebut un tracte vexatori. Així ho conclou l’observatori Hatento, que aplega entitats que atenen persones sense llar i defensen els drets humans. Maribel Ramos, coordinadora tècnica d’Hatento, va presentar la setmana passada les conclusions de l’informe, a partir de les entrevistes realitzades a 261 persones sense llar, a les ciutats de Barcelona, Madrid, Sevilla, Bilbao, Donosti, Múrcia, Móstoles i Alcobendas.
Les persones que han participat en aquest estudi portaven, com a mínim, tres mesos en situació de sense llar, una cinquena part són dones i dos de cada cinc són immigrants. L’estudi es va realitzar entre l’1 de desembre de 2014 i el 30 d’abril de 2015 i els incidents que denuncien són insults, tractes vexatoris, discriminació, agressions físiques, assetjament, intimidació o robatori d’efectes personals.
De l’estudi es dedueix que pateixen més incidents i delictes d’aquest tipus les dones, els ciutadans espanyols i les persones que tenen problemes de consum d’alcohol. L’edat mitjana de les víctimes d’aquestes accions és de 46 anys i el temps mitjà de viure sense llar és de més de cinc anys. Sis de cada deu incidents es produeixen de nit, mentre les víctimes dormen al carrer. Per això, Maribel Ramos considera que “un fet tant normal com dormir es converteix, en les persones sense llar, en un comportament de risc”.
Què passa pel cap a les persones que cometen les agressions? Aquesta qüestió se l’han plantejat a l’Observatori Hatento i han detectat que un 87% dels responsables són homes, dels quals un 57% tenen entre 18 i 35 anys. Molt sovint, els agressors són joves que estan de festa. També hi ha grups neonazis i, fins i tot, representants de les forces de seguretat que tracten de forma despectiva i insultant els sense llar.
A la coordinadora de l’informe li dol especialment una de les dades que aporta i és que, tot i que dos de cada tres incidents són presenciats per d’altres persones, en quasi set de cada deu casos els testimonis no fan res per aturar-los. Aquest fet se suma a la poca predisposició de les víctimes a denunciar les agressions i vexacions sofertes. Un 70% creu que no serveix de res denunciar-los i un 11% tem que patiria represàlies si ho fes.
Per donar a conèixer aquesta dura realitat, Hatento ha difós a la xarxa vídeos on els afectats expliquen les seves vivències. I demana que s’apropin aquestes injustícies a la ciutadania. Injustícies a les quals qual entenen que s’ha de fer front amb una educació millor, trencant estereotips, fomentant l’empatia amb les persones sense llar i convertint en real l’article 47 de la Constitució que determina que tots els ciutadans tenen dret a una vivenda digna. “Una societat democràtica no pot permetre’s abandonar més enllà dels marges a part de la seva ciutadania”, es llegeix al final de l’informe.
L’Observatori Hatento (hatento.org) està format per les associacions Assís Centre d’Acollida, Bokatas, Rais Euskadi, Zubietxe, APDHE, UNIJEPOL (que aplega policies locals de tot Espanya) i Rais Fundación.
