1,5 milions d’infants moren cada any per malalties que es podrien evitar amb les vacunes. El que és el mateix, 4.000 menors al dia moren per malalties que es poden prevenir amb una vacuna. Un exemple, mor un nen cada trenta cinc segons per pneumococ, una malaltia per la que existeix una vacuna que la pot prevenir.
La cobertura global d’immunització estava al 84% el 2013, tot i així, en alguns indrets del món, particularment als països en desenvolupament, els índex de vacunació continuen estancats i deixen a milers d’infants desprotegits. Amb aquest missatge Metges Sense Fronteres (MSF) llança la campanya “Posa una vacuna” que té per objectiu explicar la dificultat de les campanyes de vacunació en països en desenvolupament. Unes dificultats que destaquen per diferents raons.
República Democràtica del Congo, és un exemple de com aquests reptes posen en perill la supervivència dels infants. Des de 2010 en aquest país hi ha hagut 200.000 casos de xarampió, causant més de 4.500 morts. En aquest país l’organització internacional du a terme una campanya de vacunació en contra la malaltia que arribarà a més de 400.000 nens. És en aquest terreny on els professionals de MSF es troben moltes dificultats per fer arribar aquestes vacunes. L'elevada mobilitat de la població que permet a la malaltia la seva propagació fàcil, la inaccessibilitat de determinades localitats, la dificultat de la comunicació, o les complicacions del terreny -alguns en conflicte-, són algunes de les dificultats que la organització destaca en el dossier de presentació de la campanya.
Són dificultats que es repeteixen en molts indrets i en molts moments. Candela Lannuse, referent nutricional i experta en vacunes de MSF, va estar a Níger al 2009 en una campanya de vacunació contra la meningitis, en un moment en que l’epidèmia estava en expansió. “Ens enfrontàvem a una zona rural, desèrtica, que no té carreteres, on l’excés al territori era molt difícil. Havíem de fer arriba els vacunes i ràpid, com muntàvem l’estratègia? Com buscar a personal? El ràtio de personal sanitari és extremadament baix, amb la conseqüència que quan els fem servir per la campanya de vacunació els perdem per l’atenció clàssica. Havíem d’aconseguir cotxes, i xofers que coneguessin els camins, en una època de l’any on la temperatura pujava a 50 graus”, recorda Lannuse.
La necessitat de conservar les vacunes en fred, entre 2 i 8 graus de temperatura constant, és una de les grans adversitats amb les que es troben. Això es deu, explica el doctor Cristian Casademont, referent mèdic operacional de MSF, a que les vacunes han estat dissenyades per a mercats d’economies avançades i no s’ha tingut en compte les necessitats dels contextos amb menys recursos. Mantenir les vacunes a aquesta tempertatura, en indrets sense electricitat, i amb temperatures de 40 o 50 graus, traslladar-les a territoris remots suposa un enorme esforç. L’altre adversitat, apunta Casademont, és que les vacunes són injectables de manera que és necessari personal sanitari per dispensar-les. “A països con el Níger, per exemple, hi ha un professional sanitari per cada 10.000 persones, per tant, així és molt difícil comptar amb els recursos humans necessaris per mantenir un bon sistema d’immunització”, explica aquest doctor.
L’edat és un altre factor determinant. Molts ministeris de salut en països en desenvolupament només reben vacunes per cobrir els infants fins als 12 mesos d’edat i per tant, els nens majors d’un any queden exclosos de les campanyes de vacunació estatals.
Els països en desenvolupament segueixen veient com els infants moren per una raó: els països no poden pagar les campanyes de vacunació. Entre el 2001 i 2014, segons MSF, la introducció de noves vacunes ha multiplicat per 68 el cost del paquet complet de vacunació. L’augment del preu es deu sobretot a la manera en que aquest es fixa. Es fa a través d’una negociació entre l’empresa productora i distribuïdora, és a dir, les farmacèutiques, i el govern de cada país. El cas és que aquestes negociacions es porten a terme de forma secreta i per tant els països no tenen informació ni del cost de producció ni d’altres preus a l’hora d’assentar-se a negociar, així les farmacèutiques acaben imposant els seus preus. Així ho explica Casademont, que ressalta que hi ha un problema gravíssim d’accés a les vacunes per la negociació del preu.
És per això que en alguns casos el països amb economies mitjanes acaben pagant més per una vacuna que altres països rics. Per posar un exemple, Sud-Àfrica paga gairebé tres vegades més que el Brasil en el cas d'alguna vacuna.
Cada trenta cinc segons mor un infant per culpa del pneumococ. La principal raó de que no estiguin vacunats és l’elevat preu que té la seva vacuna. És per això que com explica Casademont, el 75% dels nens al món no estan vacunats contra aquesta malaltia.
L’Aliança Global per a la Vacunació (GAVI) va aconseguir, negociant amb les dues farmacèutiques que comercialitzen la vacuna, Pfizer i GlaxoSmithKline, rebaixar el preu a 9€ per les tres dosis –les que són necessàries per immunitzar a una persona de la malaltia- per aquells països més pobres. Amb aquest preu GAVI va aconseguir pagar campanyes de vacunació contra aquesta malaltia en alguns dels països més pobres.
Ara bé, la vacuna del pneumococ ha quedat exclosa del calendari de vacunació de molts països amb economies mitjanes, per una sola raó: el preu. Un preu que pot rondar des dels 20 euros als 150 per tractament, tot depenent de les negociacions que tenen les farmacèutiques amb cada govern.
Així, mentre un elevat nombre d’infants segueix morint degut a aquesta malaltia, aquestes dues farmacèutiques han ingressat ja 26.000 milions d’euros per la venda d’aquestes vacunes. “La vacuna contra la pneumònia és la més venuda al món. Només l’any passat Pfizer va obtenir més de 4.000 milions en vedes per aquests productes”, denuncia l’organització internacional. Per això, MSF ha llançat una campanya de recollida de firmes perquè les empreses productores redueixin el preu de la vacuna del pneumococ a 4,5 euros per les tres dosis pels països en desenvolupament i les organitzacions humanitàries “No volem una donació, volem que es negoci en termes d’igualtat, obtenir la vacuna a un preu raonable”, reivindica Casademont, que ha assegurat que el preu de producció, malgrat que es manté en secret, és molt més baix que el preu de venda.
A més del preu MSF es queixa de que les vacunes es dissenyin en base a mercats d’economies avançades i que per tant busquen combatre només les malalties que es donen en aquests països. Reivindiquen que es faci més investigació epidemiològica sobre malalties pròpies dels països en desenvolupament i que es produeixin vacunes que serveixin per combatre les malalties en aquests països. Amb aquesta idea el doctor Casademont ha recordat que “la vacunació és l’estratègia més eficient per reduir la mortalitat infantil”.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
