“A Suara, els socis-treballadors saben que són els amos, i ho són de veritat”

Ricard Fernández és director general de Suara, la principal cooperativa d'atenció a les persones. Una entitat que dóna servei a Catalunya a centres de dia, escoles bressol i d'adults, residències, atenció a domicili i centres per a joves i infants. Obert i ràpid en les respostes. Amb àmplia experiència en el món directiu en el sector públic i també en empreses privades. Li agrada respondre a tot amb afany analític. Ho fa des d'un petit despatx situat a la seu de la cooperativa que agrupa a 3.200 persones. Afirma que un vaixell com aquest és més eficient si es gestiona democràticament.

Comencem pel principi. Què és Suara?

Suara és el producte de la fusió de tres cooperatives, la més antiga de les quals té més de 30 anys. Una és la Cooperativa de Treball Familiar, que va néixer a Barcelona als anys 80. Una altra és també una cooperativa, de nom EAS, que va néixer també als anys 80 sota l'impuls de Cáritas, per a fer molts tipus de treball social, i la tercera és Escaler, una cooperativa creada per professionals del treball social a la comarca de la Garrotxa

Les tres cooperatives cadascuna en els seus àmbits territorials i sectorials van tenir una evolució molt bona, de forma paral·lela a l'evolució de l'augment de la despesa social a Espanya, tot i que les tres treballaven només a Catalunya. El 2008, totes tenen una bona intuïció. Aquesta idea és que poden ajuntar les diversitats de les seves experiències, de la seva feina, dels seus clients i que tot plegat serviria, en primer lloc, per afrontar els nous reptes de la llei de dependència i d'altres legislacions que en aquells moment, previ a la crisi, havien sorgit i, d'altra banda, per respondre a una crisi que el 2008 estava en els seus inicis i que no se sabia fins on arribaria.

I ara, vistos els resultats, la intuïció va ser bona?

Sí que ho va ser, per diversos motius. Un es veu en la dada que pot ser més impactat, que és que d'una facturació inicial sumada d'uns 29 milions d'euros s'ha arribat a facturar 60. I això vol dir que, en un sector en el qual el 84% dels ingressos va directament a nòmina, es genera molta ocupació.

Quanta gent ocupa Suara?

Actualment Suara és un col·lectiu de més de 3.200 persones, de les quals unes 900 són sòcies i el 91% són dones, fruit de què en aquest sector la majoria del treball continua essent femení.

La pregunta que se m'acut és, què hauria passat si no s'haguessin unit les cooperatives?

La qüestió és pertinent, més en un moment en què la reducció de la despesa social és evident a Espanya. Estem convençuts que no s'hauria aconseguit aquest creixement i en segon lloc que la reducció dels marges associada a la retallada pressupostària hauria significat greus problemes per a la sostenibilitat de les cooperatives, com està passat amb moltes altres empreses de dins i fora de l'economia social.

Suposo que això és una mica la quadratura del cercle.

És evident, el 89% de la nostra clientela es publica, tot i que intentem diversificar cap a la privada, és a dir, des de l'atenció domiciliària, familiar, en escoles, residències, etcètera, el cert és que els encàrrecs arriben majoritàriament de l'Administració. I el sector públic que sobretot el 2010 al 2012 va estar sotmès a greus dubtes sobre la solvència de les finances pròpies, es van allargar terminis de pagament, nosaltres fins i tot vam arribar a provisionar probables impagaments que no es van produir. Finalment tot això en empreses que tenien poca capacitat financera no ho van poder suportar. Paradoxalment aquesta és una de les claus del creixement de Suara, que ha hagut d'absorbir feines que altres empreses no han pogut assumir.

Això com ha han pogut fer?

De diverses maneres tant des de l'absorció d'altres cooperatives que han volgut treballar amb nosaltres o en moments de crisi de determinats projectes, el que ha passat és que els mateixos treballadors, o els sindicats, o el regidor o el conseller han donat el nom de Suara com a solució. I això s'ha aconseguit fer perquè se sap que Suara respecta els drets dels treballadors, resol els seus problemes, que de vegades són no cobrar, per exemple, i el que és més important, dóna l'oportunitat a tots els que s'integren a Suara de ser cooperativistes, és a dir que aquesta no és una cooperativa de números clausus, és oberta a tots els treballadors, als quals no obliga a fer-se'n socis. I això és el que fa que a Suara hi ha avui més socis posteriors a la fusió que els que hi havia abans.

Perdoni, això vol dir que han de fer una aportació econòmica, no?

L'entrada a Suara no és una entrada cara des d'aquest punt de vista. Es tracta d'una aportació al capital social, que és retornable. Nosaltres tenim una aportació d'uns 8.000 euros i que no cal que es paguin de cop sinó que es pot fer en els terminis que es consideri, de manera que mai aquest punt és un problema perquè els treballadors es facin socis.

El cooperativisme és vist com un tipus d'empresa diferent, més democràtica, però potser el veuen adequat per a petits col·lectius. I la vostra és ja una gran empresa..

Associar economia social a petita grandària no té cap justificació teòrica ni empírica, i crec que la demostració de Mondragón és clara. En segon lloc sí que hem de reconèixer que hi ha una contracció entre la dimensió i la governança democràtica. I un dels grans reptes de Suara és resoldre aquest punt. Més encara en una cooperativa com Suara que té la idea que l'assemblea s'ha de fer amb la presència directa dels socis. Això vol dir que la nostra assemblea ordinària la vam fer el 31 de maig, i en aquesta reunió van participar 750 de les 940 sòcies i socis de l'empresa, i abans havíem fet 13 espais de participació amb la presència de més de 500 socis. A mesura que augmentes la grandària, la governabilitat del procés assembleari i tota la participació en la decisió d'en quins àmbits entrem, a quins concursos ens presentem, com s'organitza la participació dels socis i els no socis en l'empresa etc. tot això es fa més complex. Per això has de tenir unes eines que assegurin que la democràcia és real. Nosaltres tenim unes enquestes que puntuen el caràcter democràtic de Suara per sobre de 7 punts en una escala que arriba fins a 10.

I amb quins mecanismes aconsegueixen posar en marxa el model participatiu?

El primer és un model en què el consell rector és el representant dels socis. El consell no pot incorporar membres del consell de direcció i ha de tenir totes les eines de la informació i la participació. A més, pot nomenar el director general, i també controlar el dia a dia de la feina del director general i del seu consell de direcció.

En segon lloc, no ens limitem a una assemblea. Fem aquesta reunió, més els espais de participació corresponents, més molts altres espais, com l'espai Suara que és l'eina informàtica de la qual ens dotem. També tenim altres mecanismes, com els nodes, punts on els socis es reuneixen per debatre temes d'interès a la cooperativa; la segona són els contrapunts, que compten amb un ponent, i una tercera instaurada pel consell rector, que són els cafès del consell rector, on es reuneixen amb els socis. I amb tot això creiem que no n'hi ha prou. Així, aquest any, el consell rector, a proposta del consell de direcció ha decidit incrementar la tasca de formació societària.

Com ho fan això?

Les cooperatives han de destinar cada any unes quantitats de diners a la formació de socis i dels treballadors. A Suara hi destinem a aquest assumpte mig milió d'euros. Les activitats que es fan en aquests programes són: rutes societàries, on els socis coneixen altres experiències a banda de les que ells fan. Hi ha un programa que en diem “posa't a la seva pell” on treballadors poden treballar durant uns dies en una altra feina dins de la cooperativa; viatges a Mondragón i a altres indrets per a conèixer altres experiències cooperatives i també fem programes que complementen el coneixement del model Suara per aquells que ja són socis o per als treballadors que ho volen conèixer. A Suara, les treballadores i els treballadors socis saben que són els amos de l'empresa, i hi són de veritat! I puc assegurar que en cap de les empreses on havia treballat abans havia sentit el control efectiu que sento a Suara, i per això cal assegurar la formació i el coneixement.

Aquest control el poden exercir també els treballadors contractats?

Aquesta vegada els 2.200 treballadors contractats podran participar els grups de treball del pla estratègic i ells han acceptat i que jo agraeixo als sindicats de treballadors. Pensi que som 900 empresaris i 2200 treballadors i no sempre hi ha coincidències.

Permeti'm, però tot aquest procés no fa més complicat gestionar l'empresa?

Allò que com a director general podria ser més còmode, que és no haver de donar tants comptes, seria una errada per dos motius: primer, per la idea pròpia de la cooperativa, que és la democràcia econòmica i social, i segon és que l'eficiència, la capacitat de créixer en un mercat tan dur com el nostre que és el dels serveis a les persones es manté gràcies a la implicació dels treballadors.

Vostès participen activament a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Com veuen el procés d'unificació de les diverses branques del cooperativisme a excepció de l'agrari?

Els veiem bé, com veiem bé tots els processos que enforteixin l'economia social. I hi participem activament. En el món de l'economia social no sempre és fàcil treballar junts perquè hi ha interessos diversos, pensi que en el cooperativisme hi ha molts tipus de branques i no sempre coincideixen els interessos. Per tant, quan acceptes tenir una plataforma comuna sempre hi ha un element de cessió de sobirania.

Si em permet, faré dues afirmacions que poden semblar contradictòries. Quan es diu que l'economia social ha estat més resilent

Fins ara hem vist la tasca de Suara, quina és la vinculació que manteniu amb la federació de cooperatives de Treball de Catalunya?

Tot i que podria semblar que no, Suara utilitza serveis de la Federació de cooperatives. Poso un exemple: som el primer client de la cooperativa Aposta, que es dedica a la formació. Nosaltres fem una aposta decidida per la intercooperació. Això vol dir que amb empreses de la federació, o d'altres federacions o del grup Clade, del que formem part, l'intercanvi de serveis, que poden ser des de comprar llibres fins a fer la neteja o el que es pugui pensar, és molt fort. I també a l'hora d'anar a competir per nous concursos. Dels 13 que vam guanyar l'any passat, en 7 anàvem acompanyats per empeses d'economia social.

En els serveis de continuïtat Suara és un molt bon client dels serveis que ofereix la federació i a més hem de dir que fan molt bona tasca.

Fa uns anys en el món de l'economia social a Catalunya hi havia la queixa per la poca grandària de les cooperatives, el model Suara serviria per aconseguir aquest augment de dimensió?

En l'ecosistema de l'economia social s'equivoca qui diu que totes les entitats han de ser petites com qui diu que totes han de ser grans. Nosaltres des de fa dos anys desenvolupem la idea de treballar amb entitats de tot tipus de dimensions. Hi ha entitats, cooperatives, fundacions o el que sigui que tot i ser petites tenen un alt grau de coneixement, i preparació que les fa ser tant o més eficients que empreses més grans. La crisi els dificulta la tresoreria, això és cert, però creiem que petites i grans empreses poden ser complementàries.

I com es planteja Suara el creixement?

Nosaltres parlem ara de creixement en xarxa. En aquest sentit, volem crear el grup Suara, on hi haurà dues cooperatives molt importants. Una és la cooperativa Garbet, que s'ha fusionat amb la cooperativa Feines de Casa, les dues d'inserció laboral, que conjuntament tindran un volum de 380 treballadores i treballadors, dels quals 95 són socis i que facturaran 5,7 milions d'euros. També hi participarà una altra cooperativa que es diu Pla de Martís, que gestiona residències d'avis i els pròxims mesos volem constituir grup amb altres empreses que no han nascut de Suara, que són d'economia social, i que entenen que poden tenir sinergies treballant amb nosaltres. En aquesta mena d'aliança treballarem també amb empreses de fora de Catalunya: País Valencià, Andalusia, Canàries, i Balears. Això perquè, perquè Suara ha decidit no tenir socis fora de Catalunya però si treballar conjuntament amb altres cooperatives que troben interessant aquesta mena d'intercanvis.

El grup Suara quan hauria d'estar operatiu?

El compromís amb els socis és tenir-lo enllestit a l'assemblea de la tardor, que es farà els mesos de novembre o desembre.

Per fer-nos una idea, quins números pot arribar a moure el grup Suara?

Et donaré quatre dades. Suara, Garbet i Pla de Martís van facturar conjuntament uns 60 milions d'euros, i aquest any tenim una previsió de facturar en comú 72 milions d'euros. D'aquesta quantitat uns 7 milions no són de Suara estrictament sinó que són de Pla de Martís, Garbet i alguns altres negocis que tenim. I les entitats que han demanat actualment participar en converses per arribar a acords amb el grup Suara, que estan tant a dins com fora de Catalunya sumen 6 milions d'euros mes.

I de tot això es pot entendre que la competència mercantil en aquest sector l'ha convertit en un sector madur, cosa que suposa que els marges baixen i ens condemnen al creixement amb l'objectiu de mantenir les formes de democràcia social i econòmica.

Que n'opina de la nova llei catalana de cooperació que la Generalitat ha començat a tramitar?

D'entrada dir que nosaltres volem promoure la discussió sobre aquesta llei. En el grup al qual pertanyem, el grup cooperatiu Clade, hem fet arribar esmenes a la llei als grups parlamentaris catalans. En segon lloc estem d'acord amb alguns dels punts de la llei, en el sentit que volem diversificar i millorar molts dels punts de la llei cooperativa. I això, perquè en un moment en què la crisi ens fa treballar contra competències que no són només catalanes ni espanyoles, sinó globals, cosa que dóna més avantatges als sistemes que són molt més flexible, com els de l'empresa mercantil, nosaltres hem de respondre amb més flexibilitat. I especialment estem d'acord amb un dels objectius de la llei, que és que hi hagi una major diversificació en les formes de finançament. Em refereixo a quan el finançament prové del que s'anomena el soci col·laborador de la cooperativa de treball. En tercer lloc, tot això s'ha de fer compatible amb l'esquema de la democràcia econòmica i social. En aquest sentit, una de les coses que s'han de discutir en el tràmit parlamentari són els poders de l'assemblea, del consell rector, dels directius, etc.

Nosaltres creiem que les cooperatives no s'han de posar a si mateixes una gàbia de vidre i que les cooperatives no poden imposar una única forma d'imposar la democràcia. Per exemple, Suara aposta per un model en què es manté l'assemblea, la participació de tots els socis; aposta per un model sense números clausus; d'altra banda, pensem que elements menors com si els fundadors han d'ésser dues o tres persones en una cooperativa, són punts que, com proposa el Consell Econòmic i Social de Catalunya, s'han de debatre.

I Quina és la gran qüestió respecte a la legislació cooperativa?

La gran pregunta és si la legislació actual dóna tota la flexibilitat que requereix l'economia social i si com que no l'estem fent ,que molta gent que podria, per exemple, crear cooperatives, creï altres figures legals de creació d'empreses o si empreses que en un moment de creixement necessiten una inversió que no troben en el mercat creditici es veuen condemnades a deixar de ser cooperatives per no tenir nous mecanismes d'entrada de socis. En resum, ser atractius per al finançament, alhora que el tractament de drets polítics no invalidi el caràcter democràtic de les cooperatives.