ERC salva Mas-Colell de la reprovació per privatitzar ATLL

De res ha servit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés el concurs que va privatitzar el 2012 l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), encarregada de la captació de l'aigua que després consumeixen gairebé cinc milions de catalans. ERC ha tornat a salvar avui de la reprovació al conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, l'ideòleg de l'operació.

L'últim ple del curs ha reviscut la petició de reprovació que ja va plantejar ICV-EUiA fa dos anys, en un dels primers plens de la legislatura. Avui era el grup de Ciutadans (C 's) qui la proposava. El resultat ha estat el mateix, i la privatització d'ATLL continua sense comportar conseqüències polítiques.

CiU porta arrossegant la fracassada privatització d'ATLL, la major de la història de la Generalitat, durant tota la legislatura. Privatitzada el 2012, el consorci guanyador d'ATLL, format per Acciona, el banc d'inversió BTG Pactual i les famílies Rodés i Godia-Torreblanca, va abonar aquell any a la Generalitat prop de 300 milions, que van permetre alleujar les finances públiques i reduir en mig punt el dèficit d'aquell any. El volum total de l'operació va ascendir a 1.000 milions.

Però ni Agbar, l'empresa que competia per ATLL, ni l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de la Generalitat van considerar que la privatització es va fer degudament. Els tribunals van donar la raó a Agbar en les mesures cautelars, i en el seu pronunciament sobre el fons de la privatització, el TSJC va anul·lar el concurs, encara que no va lliurar ATLL a Agbar, com demanava la companyia.

El 2013, el diputat d'ERC Marc Sanglas va fonamentar el seu vot contrari a la reprovació en què no hi havia una sentència judicial que indiqués si la privatització s'havia fet bé. També va descartar demanar responsabilitats polítiques mentre el “nyap” de la privatització d'ATLL no representés un cost per la Generalitat.

Malgrat que l'oposició considera que avui sí es compleixen aquestes dues condicions (Mas-Colell ha reconegut que haurà d'indemnitzar Acciona amb 326 milions si el Suprem l'obliga a complir amb la sentència del TSJC que va anul·lar el concurs), Sanglas ha argumentat que el recurs davant el Suprem que va presentar la Generalitat fa que encara no sigui el moment de demanar responsabilitats polítiques i de revertir la privatització.

No obstant això, Sanglas ha mostrat el seu compromís perquè ATLL torni a ser pública quant s'aclareixi el “garbuix judicial” en què es troba. “No ens oposem que ATLL sigui pública, ens oposem a que ho sigui en aquest moment”, ha recalcat Sanglas. “El moment és ara”, li ha replicat Isabel Vallet de la CUP, que ha recordat exemples de recuperació de l'aigua per part del sector públic com el de la ciutat de París.

Els republicans també s'han alineat amb CDC i Unió per evitar que la Sindicatura de Comptes i el Síndic de Greuges emetin respectius informes sobre els efectes econòmics que tindria per la Generalitat una indemnització. La moció proposada ICV-EUiA incloïa l'elaboració per part de la Sindicatura d'una estimació sobre si una resolució interpretativa dels departaments d'Economia i Territori suposa una sobregarantia per Acciona i, per tant, resulta susceptible d'augmentar els 326 d'indemnització que va dir Mas-Colell. ERC i CiU l'han tombat.

La moció de Ciutadans obligava el Govern a explicar-se sobre si havia signat indemnitzacions amb Acciona en concepte de lucre cessant, costos financers o inversions realitzades, i incloïa encarregar una auditoria independent. Tampoc ha prosperat.

“Si ATLL s'hagués quedat en mans públiques no s'hauria de pagar per cap nyap ni cap desgavell”, ha sentenciat el diputat d'ICV-EUiA, Salvador Milà. Per la seva banda, el promotor de la moció de C's, José Manuel Villegas, ha retret a Mas-Colell la manca d'informació sobre el document de garanties que va signar la Generalitat. “Em resisteixo a pensar que vostès signin documents d'aquesta envergadura sense fer un càlcul del que estaven arriscant en diners públics”, ha afegit Villegas.

Com avui, des de 2012 el Govern porta escoltant qualificatius de “nyap” per part de tota l'oposició, inclosa d'ERC, per privatitzar ATLL, així com acusacions de malvendre el patrimoni públic. I com avui, sempre que s'ha tractat la qüestió al Parlament, ERC s'ha alineat amb CiU per rebutjar responsabilitats polítiques i impedir que ATLL torni a mans públiques.