Els cinc passos del Govern cap a la consulta després de la suspensió del Constitucional

El Tribunal Constitucional va suspendre la setmana passada el decret de convocatòria de la consulta del 9-N a més de la llei de consultes que li donava empara. Malgrat això, després de la reunió mantinguda entre els partits sobiranistes divendres al Palau de la Generalitat, el Govern va decidir continuar endavant amb la consulta. Des del passat dijous han estat cinc els passos fets per l'executiu per continuar amb uns preparatius que el Constitucional prohibia explícitament en la seva providència.

1. Nomenar la junta electoral

La Comissió de Control és un òrgan creat per la llei de consultes per fer les funcions de junta electoral en els processos de consultes populars no referendàries. Dimecres de la setmana passada el Parlament va aprovar la constitució d'aquest òrgan i va triar els seus set integrants. Dijous a última hora el president Artur Mas va ratificar mitjançant decret el nomenament dels membres de la comissió. El president destensava amb aquest gest la reunió que l'endemà havia de mantenir amb els partits del bloc proconsulta, que estaven molestos per la paralització dels preparatius.

La comissió de control, formada per juristes, politòlegs i advocats de reconegut prestigi, es va reunir per primera vegada diumenge. Va ser llavors quan es va conèixer que un dels seus membres, Quim Brugué, nomenat a proposta d'ICV-EUiA, havia renunciat al lloc perquè considera que “no es donaven les garanties democràtiques” per celebrar la consulta sobiranista.

El Govern espanyol va demanar aquest dimarts al Constitucional a través de l'Advocacia de l'Estat que declarés nul·la la creació de la comissió de control. L'Alt Tribunal ha ara esperar les al·legacions que li presentin la Generalitat i el Parlament per debatre si admet o no aquest nou recurs, que se sumaria a la suspensió de la consulta i de la llei de consultes.

2. Continuar amb la campanya publicitària modificada

El Govern havia preparat una campanya publicitària per animar al vot el 9-N, els aspectes més visibles de la qual eren un web i un espot a la televisió. Però després de la suspensió del Constitucional, l'executiu català va anunciar la retirada de l'anunci i que no s'actualitzaria el web. Un dia després de la reunió entre els partits sobiranistes, l'anunci va reaparèixer al migdia a TV3. No obstant això, l'espot havia estat modificat.

L'anunci començava de la mateixa manera que l'anterior, però als pocs segons la imatge passava a negre, on un text i una veu en off explicaven que la consulta havia estat impugnada a instàncies del Govern espanyol. “Com a conseqüència d'aquesta impugnació -continuava l'espot- s'informa que: la campanya 'Tu decideixes' ha estat suspesa de manera cautelar i temporal. El Govern català ha acordat promoure les iniciatives legals, polítiques i institucionals per garantir l'exercici del dret a decidir el futur polític de Catalunya”.

El Govern havia mesurat la nova campanya informativa per esquivar la suspensió judicial, de manera que no cités la consulta del 9-N sinó un més genèric “dret a decidir”. Segons va revelar el diputat de la CUP al diari Ara, la modificació de la campanya va ser decidida en la reunió de divendres entre els líders proconsulta.

3. Reobrir el registre de votants i ampliar el seu termini

El decret de convocatòria del 9-N preveia que els estrangers residents a Catalunya i els catalans a l'estranger es registressin per poder votar la consulta sobiranista. El termini per demanar el registre estava establert entre dimecres 1 i el dimarts 7 d'octubre. Però les sol·licituds no van començar a recollir-se fins el dilluns 6, quan es va reobrir el cens de la consulta. A més, la Generalitat va decidir ampliar el termini i continuar tramitant les peticions després del termini establert en el decret.

El Govern justifica la seva decisió en la llei de Processos Administratius, segons la qual les administracions han de tramitar les sol·licituds dels ciutadans. El mateix portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va reconèixer que els terminis no s'estaven respectant per les “enormes dificultats” que estava posant l'Estat per dur a terme la consulta.

4. Comunicar els espais de votació i coordinadors municipals per part dels ajuntaments

Tal com el decret estableix, els 947 ajuntaments catalans poden comunicar al Govern els espais assignats com a centres de votació per al 9-N i han de nomenar un coordinador local per supervisar les activitats administratives i logístiques de la votació. De no comunicar cap espai, el Govern entén que estan d'acord amb els centres preassignats.

El termini per als nomenaments de coordinadors acabava 6 dies després del decret, 4 més en el cas de les comunicacions dels espais, però el termini també s'ha ampliat sense establir una data de finalització. De moment 289 ajuntaments han triat un coordinador local i 167 han canviat el centre de votació.

5. Nomenar juntes electorals territorials

L'últim pas del Govern en el desenvolupament de la llei de consultes el va fer Artur Mas aquest dilluns en nomenar mitjançant decret els membres de les 7 comissions de seguiment, unes juntes electorals territorials encarregades de vetllar pel bon funcionament de les votacions al llarg del territori català.

La llei de consultes divideix Catalunya en 7 zones electorals i a cadascuna d'elles li assigna una comissió de seguiment formada per 5 persones. Dels 35 membres, 14 són elegits a proposta del Consell de l'Advocacia de Catalunya, 7 pel Col·legi de Politòlegs, altres 7 directament pel Govern i 7 més proposats pel Consell de Governs locals.

Conseqüències judicials

Si aquests actes tindran conseqüències judicials per als membres de l'executiu català o dels funcionaris és un supòsit que a dia d'avui està en debat. Segons expica el catedràtic en dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt, l'executiu estaria esquivant les conseqüències penals en limitar-se a desenvolupar la llei de consultes i fer-ho mitjançant accions no executives. “Hi ha una sentència del Constitucional sobre una llei de taxa ecològica de Castella-la Manxa”, assenyala el professor. “El Govern castellanomanxec va continuar desenvolupant-la malgrat que estava suspesa, i el Tribunal Constitucional va dictaminar que mentre no hi hagués actes executius, no hi havia delicte. Mentre tot sigui una qüestió de papers, com són les actuacions del Govern català, no sembla haver-hi problema”, explica Queralt.

Segons el jurista els problemes per a l'Executiu de Mas podrien arribar en el moment en què constituís les meses, o mogués diners. “El Govern català ha optat per jugar la partida judicial fins al final. Encara que té poques opcions de guanyar, està desgastant l'adversari”, afirma. Sobre les possibles conseqüències per als funcionaris, Joan Queralt assegura que el Govern està intentant blindarles, evitant que actuïn executivament.