Dos informes desesperançadors sobre l’augment de la pobresa i la desigualtat
Recentment han aparegut dos informes que aporten dades molt decebedores sobre l’evolució del repartiment de la riquesa tant a Catalunya com a la resta del món, afectat per la crisi econòmica que va esclatar ara fa sis anys. L’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) ha informat que el 2013, quasi un de cada cinc catalans vivia en risc de pobresa (un 19,8% del total de la població). Aquest percentatge era mig punt superior al de 2012.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha destacat que en números absoluts, però, el nombre de persones afectades per la pobresa va baixar entre els dos anys analitzats de 1.490.700 a 1.463.100. Cal tenir en comte que la població es va reduir d’un any a l’altre. Segons el mateix IDESCAT, el 2012 vivien a Catalunya 7.570.908 persones i l’any següent 7.553.650; és a dir, 17.000 menys.
La presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, Àngels Guiteras, ha fet una crida a la classe política perquè prengui mesures que redueixin una pobresa que situa en quasi el milió i mig de persones. Guiteras recorda que 554.600 persones no tenen cap mena d’ingrés, la qual cosa representa 185.000 més que ara fa cinc anys. A més, destaca que Catalunya ostenta el trist títol de la ser la comunitat espanyola on s’ha desnonat més persones per no poder fer front a les hipoteques i lloguers de les seves llars.
A aquests índexs de pobresa cal afegir-hi l’augment de la desigualtat entre les franges més riques i més pobres. Així ho constata a nivell mundial l’informe “Iguals. Acabem amb la desigualtat extrema. És hora de canviar les regles”, elaborat per l’organització solidària internacional OXFAM. Segons aquest informe, els tres espanyols més adinerats dupliquen la riquesa dels 12 milions d’espanyols més pobres. I els 20 més rics acumulen tants diners com els 14 milions més pobres. Paral·lelament, mentre les classes més humils perden capacitat adquisitiva, les vint fortunes espanyoles més grans van incrementar-se en 12.300 milions d’euros l’any passat. El març de 2014, aquests vint fortunes sumaven 92.000 milions d’euros.
Aquesta desigualtat té evidents conseqüències socials. OXFAM explica, per exemple, que les taxes d’homicidis són quatre vegades superiors en els països més desiguals que en els més igualitaris. 41 de les 50 ciutats més perilloses el món es troben en els països on les diferències entre rics i pobres són més grans. En aquestes ciutats es van cometre un milió d’assassinats entre els anys 2000 i 2010.
Més dades: 7 de cada 10 persones viuen en un país on la desigualtat entre rics i pobres és més gran ara que fa 30 anys. Mitja humanitat té la mateixa riquesa que 85 multimilionaris.
Les propostes que planteja OXFAM per capgirar una situació en la qual el creixement del PIB no retalla les desigualtats socials també estan quantificades: Un impost de l’1’5% a les persones que tenen una fortuna superior als mil milions de dòlars hauria salvat la vida a 23 milions de persones als països més pobres en anys anteriors i el 2014 permetrien escolaritzar plenament els nens i nenes i garantir una atenció sanitària adequada a tot el món.
L’informe s’ha donat a conèixer quan s’acaba el termini per assolir els Objectius del Mil·leni 2015, fixats per Nacions Unides. L’ONU prepara ja l’elaboració d’uns Objectius post-2015. OXFAM considera que un dels nous objectius hauria de tenir en compte la reducció de la desigualtat extrema entre països i dins dels propis països, tant del Primer Món com del Tercer Món.
