Les ONG busquen el seu espai en el debat sobre l'estat de la nació

Mariano Rajoy afrontarà a partir d'aquest matí el Debat sobre l'Estat de la Nació sota l'atenta mirada de tres organitzacions no governamentals (ONG). Amnistia Internacional (AI), Intermón Oxfam i Greenpeace buscaran entre les paraules del president del Govern algun ressò del 'decàleg davant la crisi', un document elaborat conjuntament per les tres ONG i remès al mandatari el 8 de febrer.

Sota el subtítol 'Les persones primer', el decàleg recorda al president les dramàtiques conseqüències que la política d'austeritat del seu govern està tenint sobre els sectors més vulnerables de la població, li ofereix alternatives i el convida a no utilitzar la crisi com a excusa per retallar els drets de les persones i les garanties democràtiques.

No és una iniciativa inèdita. Intermón Oxfam, Greenpeace i AI, que mantenen una campanya contra la venda d'armes i col.laboren puntualment en altres accions, ja van unir esforços i discurs d'una manera similar el 2003 per cridar 'no' a la guerra de l'Iraq. “Des d'aleshores, no havíem fet res de tanta importància política ni tan contundent les tres juntes”, admet el president de Greenpeace, Mario Rodríguez. “Però la situació ara és tan superlativa que així ho requereix”, abunda.

“Aquest no és un decàleg contra un Govern o un partit; ens posicionaríem així davant qualsevol Govern que prengués aquestes mesures”, assegura Consuelo López, responsable de relacions institucionals d'Intermón Oxfam. “Aquí s'està produint un canvi soterrat de model: la justícia social queda cada vegada més exclosa de les polítiques públiques, el país es polaritza i les diferències de renda són cada vegada més grans”, explica López.

Austeritat, igual a pobresa i desigualtat

Segons recullen en el decàleg, “les polítiques d'austeritat estan incrementant la pobresa i la desigualtat a Espanya i al món”. I poden fer que 18 milions de persones estiguin en risc de pobresa a Espanya, el 2022. El document també reprova la limitació a la salut per als immigrants, els milers de desallotjaments forçosos, la manca de respecte als estàndards internacionals en el dret de manifestació, així com les retallades en les polítiques de cooperació al desenvolupament.

“Aquesta crisi econòmica s'està convertint en una crisi de drets humans”, assevera Esteban Beltrán, president d'Amnistia Internacional. “I proposem mesures per sortir-ne amb dignitat”. “Aquesta crisi, a més de tenir un cost social, pot ser una oportunitat per què els polítics apliquin la intel.ligència, tinguin un actitud d'obertura cap a la societat i escoltin a la ciutadania”, afegeix Consuelo López.

El decàleg lamenta que la pujada d'impostos hagi recaigut “sobre les persones més vulnerables”, mentre “el 85% de les empreses de l'IBEX 35 té presència en paradisos fiscals i l'evasió fiscal es xifra en 90.000 milions d'euros a Espanya”, al temps que denuncia l'actual model energètic i la gestió dels recursos naturals.

“Un país amb sis milions d'aturats no es pot permetre posar en fallida l'agricultura ecològica, les energies renovables i la mobilitat sostenible, entre altres coses, perquè són generadores d'ocupació”, afirma el Mario Rodríguez. “Un dels punts clau per sortir de la crisi és no repetir els esquemes que ens van portar a ella”, prossegueix el director de Greenpeace, que anuncia “el pròxim pelotazo” amb la nova llei de costes.

Malgrat la “mala qualitat democràtica” del país, les tres organitzacions confien que el seu decàleg, que dilluns va ser lliurat a la resta de forces polítiques, sigui pres en compte i generi debat. “Representem a milers de ciutadans i mereixem ser escoltats i una resposta”, adverteix Mario Rodríguez. “Això és un gra de sorra més dins de les mobilitzacions socials”.

“Assumim que els resultats es veuran a llarg termini i que això és només el començament d'alguna cosa que tindrà una vida més gran”, abunda Esteban Beltrán, que anuncia manifestos públics i treballs amb els grups parlamentaris com futures accions conjuntes. “Exemples com el de la plataforma contra els desnonaments visibilitzen problemes i demostren que, a poc a poc, la pressió social aconsegueix resultats i canvis de polítiques”, conclou la Consuelo López.