Catalunya Opinión y blogs

La portada de mañana
Acceder
Zapatero, a Madina: "Al verte en el hospital supe que el diálogo era mi deber"
Las claves de los fondos públicos de pensiones que prepara Escrivá
Opinión - Obligados a subvencionar la desigualdad, por Rosa María Artal

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

Copenhaguen, l'ecologista d'Europa que permet la 'maria'

La Sireneta, al port de Copenhaguen, és el símbol que identifica internacionalment la capital danesa / N. R.

Fa tot just tres mesos, quan l'estiu se sentia encara estiu al nord d'Europa, els habitants de Copenhaguen van assistir a una escena insòlita: la ciutat va aparèixer un bon dia presa per 125 Santa Claus amb les seves frondoses barbes blanques i els seus gruixuts vestits vermells de hivern.

Sense ànim de baixar panxa suant la cansalada ni d'avançar el Nadal, els panxuts havien triat la capital danesa per celebrar el seu congrés anual i, de passada, fer turisme.

Els 'Santa' es van passejar pel centre de l'urbs, van recórrer els llocs més emblemàtics i, com qualsevol altre mortal, van sucumbir als cants de La Sireneta i a la temptació de fotografiar-se amb ella des de totes les perspectives.

És normal. La Sireneta és a Copenhaguen el que la Torre Eiffel a París o l'Estàtua de la Llibertat a Nova York: una icona que la identifica mundialment.

Molt més modesta, discreta i jove que elles –s'hi va instal·lar el 1913–, la dona-peix té, però, un encant igual d'irresistible. Captiva amb la seva mirada perduda cap al Bàltic i per la seva elegant manera de seure doblant les cames que s'acaben perdent en una cua amb petites aletes.

Tot en ella sembla delicat. I si no fos per les hordes de turistes que sempre l'envolten per terra i per mar, gairebé passaria desapercebuda.

La Sireneta no es veu en la distància. Es va assentar a la Badia del Port de la capital danesa, als peus del parc Langelinie, a la riba d'un passeig pensat per a les bicicletes, que ara tenen dificultats per moure entre els visitants.

Malgrat això, és perfectament possible arribar-hi pedalant, com no podria ser d'una altra manera en una ciutat que té gairebé 400 quilòmetres de carril bici i en la qual, segons dades del govern danès, hi ha més bicicletes (560.000) que habitants (520.000).

El vehicle de les dues rodes és, sens dubte, l'amo del lloc i una de les coses que més crida l'atenció al visitant, especialment si, com és el cas, prové de latituds en què l'aposta per la bicicleta com a principal mitjà de transport és una entelèquia.

Les fileres i fileres de bicicletes aparcades per totes les voreres de la ciutat amb la roda candada, però sense més lligam, són tan espectaculars com la desfilada de milers de ciclistes que, a les hores punta, entrada i sortida de la feina, recorren els carrils bici i obliguen al visitant despistat a extremar la cura quan creua el carrer o es mou entre ells.

La meitat dels habitants de Copenhaguen, també segons estadístiques de les autoritats daneses, van a la feina o a estudiar amb bicicleta. Els pares porten els seus nens a la escola bressol o al col·legi pedalant. I fins i tot un considerable percentatge (35%) dels que viuen als afores però treballen al centre de la ciutat es desplacen amb bicicleta.

Això, malgrat el fred, la pluja i el mal temps que, durant mesos i mesos, castiguen la capital danesa. Els elements juguen en contra de la imatge de l'urbs que, en 2025, pretén haver-se convertit en la primera capital del món amb emissions neutres de diòxid de carboni. Està en el bon camí: l'any passat, va ser triada capital verda europea i The Economist Inteligence Unit la va designar com la capital més sostenible del vell continent.

Els seus bonics parcs i les seves múltiples àrees verdes, però, llueixen menys espectaculars sota el gris i recuperen vida quan el sol treu el cap per il·luminar-los. Es nota especialment al Jardí Botànic, un espai que forma part de la Universitat de Copenhaguen i que compta amb la major col·lecció de plantes vives de Dinamarca.

Perdre's entre tot aquest verd és una bona manera d'iniciar un recorregut que pot continuar pel Castell de Rosenborg, antiga residència d'estiu dels monarques danesos, construïda en estil renaixentista neerlandès.

Visitar-lo permet endinsar-se en els usos i costums dels antics reis, trepitjar l'enorme Saló Vermell on celebraven els seus selectes balls i observar de prop les joies de la corona danesa, entre elles, un parell de corones i una tiara d'or i pedres precioses, que són l'objectiu de tots els flaixos.

Els jardins dels voltants són senzills i agradables i, des d'ells, s'arriba en un moment a la Galeria Nacional, per un costat, o la zona vella de la ciutat, de l'altra.

Millor a peu que en bicicleta, passejant pel casc antic, l'espai triangular que va des de la plaça de l'Ajuntament (oest) a l'Kongens Nytorv (aquest) i a la Nørreport Station (nord), un topa amb bona part dels edificis medievals de Copenhaguen.

I, si cal triar un, aposto per la Torre Rodona –Rundetaarn, en danès–, un edifici únic. Construïda entre 1588 i 1648, aquesta torre no té escales sinó una rampa en cargol de 209 metres de llarg que dóna set voltes i mitja al voltant del nucli buit i arriba fins al terrat, un excel·lent mirador sobre el vell Copenhaguen.

Des dels gairebé 35 metres d'altura de la Rundetaarn s'observen la majoria d'edificis distingits del casc antic, i també les estrelles i els astres que poblen el cel a les nits d'hivern. La Torre Rodona té a la part alta l'observatori astronòmic més antic d'Europa i, a l'hivern, posa el seu telescopi a disposició del públic en general.

Si canviem el telescopi per un cafè, la terrassa de l'hotel Illum, a uns deu minuts a peu, és una bona opció per contemplar la ciutat des de les altures. Des d'allà, el carrer Stroget queda a tan sols unes passes i, segons expliquen, quan un camina per ell, ho està fent per la via de vianants més llarga del món. Ple de botigues i locals per menjar o prendre alguna cosa, Stroget porta des de la plaça de l'Ajuntament a la de Kogens Nytorv, on es troba el Teatre Real de Copenhaguen.

Molt a prop de l'Ajuntament, un edifici de 1903 adornat amb escultures que evoquen la mitologia nòrdica, al bulevard Hans Christian Andersen, es troba el Tivoli, el parc d'atraccions més antic d'Europa i visita obligada segons totes les guies.

Però depèn del que es busqui perquè el simple ingrés, sense atraccions, ja és car. I les atraccions, que es paguen a part, són d'allò més tradicionals. Així que no esperin emocions massa fortes.

Si el que volen, en canvi, és viatjar en el temps i reviure un ambient festiu de mitjans del segle passat, quan els nens es divertien sense necessitat de tenir una pantalla davant, el Tivoli és el millor lloc. Entre tulipes, ànecs i paons, van sorgint les atraccions, una pagoda japonesa, un edifici d'estil indi, un vaixell pirata restaurant, un teatre que ofereix diverses representacions gratuïtes al llarg del dia i concerts a qualsevol cantonada.

El Tivoli destil·la un romàntic aire ranci que els autòctons adoren i els nens gaudeixen exterioritzant a crits les seves emocions.

Tot és molt més in al Nyhavn, el canal proper a Kogens Nytorv amb cases de colors, vaixells i cafeteries que es veu en totes les postals de la capital danesa. Sens dubte, hi ha llocs més autèntics i econòmics per prendre alguna cosa, però una passejada per aquesta zona tampoc està de més.

Si d'autenticitat es tracta, em quedo amb dos barris que gairebé no tenen res a veure entre ells, però són molt representatius: Norrebrogade i la ciutat lliure de Christiania. El primer es troba just després dels llacs que delimiten el casc antic i és una interessantíssima amalgama del que aporten els immigrants, els hipsters i els professionals liberals a una ciutat que també ha patit la violència islamista. L'últim atemptat es va produir precisament en aquest barri on, al costat del ultramarins paki i els supermercats àrabs, conviuen en aparent harmonia encantadors locals on tot el que es serveix és bio i ecològic i bars als quals acudeixen els modernets a treballar amb els seus portàtils.

La ciutat lliure de Christiania és, com el seu nom indica, un món a part dins de Copenhaguen. Situada al barri de Christianshavn, aquesta mini urbs de prop de mil habitants té les seves pròpies normes –les fotografies estan prohibides, per exemple–, el seu propi ritme i, sobretot, absoluta permissivitat pel que fa al consum i venda de drogues toves.

La maria és tan comú en aquesta zona com la cervesa o el menjar bio que serveixen a Morgen Stedet, un restaurant vegetarià i ecològic on és possible menjar una deliciosa sopa de carxofa per 50 corones.

Al voltant de Pusher Street –el carrer del venedor de estupefaents–, els llocs de marihuana es barregen amb bars que no serveixen begudes alcohòliques, parades de records, senzills parcs per a nens, edificis semi derruïts coberts de grafits i fins i tot alguna xemeneia industrial.

Passada la zona més comercial i popular de Christiania, un pot passejar un camí que voreja el canal i, entre l'arbreda i el cant dels ocells, anar trobant cases que segueixen patrons de construcció i consum diferents i els habitants de les quals conserven l'esperit de la gent que, en els anys 70 del passat segle, va decidir convertir aquest antic terreny militar en el pati d'esbarjo dels seus fills.

Quan s'abandona Chrisitiania i es deixa enrere l'edifici on es venen accions de la comunitat i se celebren concerts, un cartell adverteix al visitant: "You're now entering the UE" (està vostè entrant a la Unió Europea), amb tot el que això suposa.

Vueling ofereix vols diaris des de Barcelona a Copenhaguen.

Sobre este blog

Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
23 de octubre de 2015 - 22:58 h

Descubre nuestras apps

stats