Adéu Espanya, adéu oligarques catalans

Confirmat. Ja està decidit. La nova República Catalana serà un territori on no existirà el capitalisme. Serà un país acapitalista. I no serà perquè les CUP puguin arrabassar la majoria al sexi-presi Mas. No. El capitalisme s’evaporarà de Catalunya per l’anunciat i espantós exili de tots els capitalistes. Això és el que assegura en ferm tant la premsa borbònica com alguns prohoms catalans dedicats al ram del lucre. Els capitalistes, gent que fa negocis amb la horda comunista xinesa, que s’asseuen a sopar carn de mono amb dictadors africans. Gent que no para barres a fer diners del dolor o de la fam, es veu que seran incapaços de treballar amb els catalans. Piqué fa temps que no sopa. Rossell vol vendre la torreta i comprar-se un coto a Toledo. Homes ferms, avesats a tangar a xeics àrabs i a traficants russos, fan figa davant la possibilitat catastròfica de fer negocis a Catalunya. Adéu Espanya, Adéu oligarques catalans.

I en quant es proclami la independència, una trista caravana d’Audis d’alta gamma enfilaran cap a Saragossa amb els balanços al maletero i farcells amb accions, hipoteques i preferents lligats al capó. Banquers, financers, industrials fan ja una respectuosa cua als peatges on els amos d’Abertis van agraint amb un humil cop de cap la col.lecta dels seus col.legues.

A la Franja, giren el cap per darrera vegada. Alguns ploren obertament, altres resen una oració pels pobres catalans que no poden fugir. Catalunya es queda sense capitalistes. Oh! Ah! Uh! L’Infern és a tocar. Com una llarga cua d’escarabats, els patrons marxen del país, no perquè vulguin sinó “porque los echan” Adeu-siau, milions, Adeu-siau.

Quin estrany miracle! El país buit de magnats, els gratacels dessolats, les scort girls desconsolades i el poble català desamparat perquè els seus explotadors l’han abandonat. És, verament, la imatge mateixa de l’apocalipsi. O del comunisme. A Espanya ningú ja no s’alegra de rebre aquesta fúnebre processó, per molt que ens tinguin mania. El càstig ha estat massa dur. Els espanyols, commoguts, els hi donen una manta i una taceta de caldo gallego a cada oligarca exiliat. Els iots de la Marina de Luxe de Barcelona salpen com fera al seu temps el vaixell Exodus amb Paul Newman cap a terra santa. Les seves cobertes son plenes de vips i celebrities a qui la vida palurda i tribal de la República els hi ha esgarrat la seva agenda d’events cosmopolites on mai no s’haguessin imaginat parlant en dialecte.

I què hem de fer, compatriotes si les grans empreses i els genials emprenedors marxen un rera altre? En quin món viurem si els capitalistes es veuen obligats a exiliar-se? Com podrem ser feliços sense l’escalf amorós i paternal de Fainè, Brufau, Carulla i altres papanoels del món econòmic? Quins models ètics tindran els nostres fills, quina educació rebran si no poden conèixer de primera ma què és una preferent?

Inevitablement, Catalunya esdevindrà un lloc terrible on no tindrem mes remei que treballar amb una banca pública i ètica. On la activitat industrial s’haurà d’espavilar en forma de cooperatives a falta del urdangarinesc talent dels emprenedors d’ESADE. I els beneficis, que no tindran cap paradís on anar, oh desgràcia, s’hauran d’invertir en aquesta terra eixorca. El món ens planyerà: “Mireu, allà va un català, fill d’una terra on el capitalisme va haver de marxar” I nosaltres arrossegarem els peus per la terra erma de Sicavs i de capitals que fugien cap Andorra.

Els empresaris, amb tota la seva bona fe, ja ens han avisat. Encara estem a temps. En Lara, que es persona de bon cor perquè es dedica als llibres, ens ho explica amb evangèlica paciència: atureu la llibertat i us farem la merçé de continuar explotant-vos. Germans, no deixem que La Caixa o Banc Sabadell passin ànsia. No s’ho mereixen. La nostra crueltat ha estat massa amb la vella i nostrada oligarquia catalana. Indepes! No a l’exili de magnats. Prou xantatge del poble cap aquesta desvalguda gent. No marxeu milionaris, us estimem!