El procés en favor del dret a decidir es juga com una partida d'escacs entre els governs de Catalunya i d'Espanya. Amb la immensa V que ha omplert la Diagonal i la Gran Via de Barcelona, l'independentisme permet moure peça a Artur Mas. El clam en defensa del vot el proper 9-N segueix en plena forma i el president de la Generalitat pot recordar l'evidència: ell només és l'intèrpret d'una part molt important de la societat catalana. El moviment sobiranista no mostra signes de fatiga malgrat el cas Pujol o les diferències entre el bloc polític que impulsa la consulta. El missatge és clar, la mobilització és l'expressió d'un problema polític de primer ordre, d'un problema d'Estat per a Espanya.
El sobiranisme acaba de moure peça, però la jugada decisiva tindrà lloc el proper dia 18, a Escòcia. Si guanya el 'Sí', les aspiracions de les nacions sense Estat es converteixen en una qüestió europea. I aquest és el millor escenari possible pel sobiranisme, ja que Catalunya és la nació que en aquests moments defensa amb major convicció els seus drets. Si l'independentisme escocès perd per la mínima, el Govern britànic haurà de concretar les promeses de més autogovern que ha formulat a última hora. En tots dos casos, els resultats interpel·larien directament a Mariano Rajoy i deixarien en evidència el seu temerari immobilisme. Només una victòria rotunda del 'No' representaria un triomf del Govern de Mariano Rajoy.
El resultat del referèndum d'Escòcia marcarà l'escenari on es lliurarà la nova fase de la partida, l'hora de la veritat en l'aplicació de les regles del joc. El Parlament aprovarà la llei de consultes amb el vot del bloc sobiranista i, també, del PSC. Seguidament, Artur Mas signarà el decret de convocatòria del 9-N; el Govern recorrerà i el Constitucional prohibirà la consulta. I llavors sorgeix el gran dilema: ¿obeir o desobeir? Reconèixer o no la legalitat. I, evidentment, no és igual plantejar aquest dilema amb una Escòcia en vies de ser independent o no. Amb una Unió Europea desconcertada pel 'Sí' escocès o amb uns Estats convençuts que no volen passar mai per un tràngol semblant.
Arriben els moviments decisius i aquí ningú hauria de tenir la mínima temptació de fer trampes. Perquè el que està en joc és la legitimitat davant les pròpies societats, catalana i espanyola, davant Europa i davant del món. Fins ara Catalunya ha complert escrupolosament les regles davant un jugador que només fa moviments oportunistes a l'espera d'aconseguir un escac al moviment sobiranista. Per això és l'hora de la intel·ligència. L'hora d'evitar a tota costa la fractura civil a Catalunya. L'hora de mirar i confiar en Escòcia.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
