El resultat d'En Comú Podem a les eleccions generals del 20D dóna suport a les tesis en favor de transversalitzar la nostra proposta política articulant una aliança social i política pel canvi, ja que l'espai rupturista a Catalunya és complex i plural. Els barris i pobles de tradició treballadora, on el PSC havia estat majoritari, se senten interpel·lats fortament per la proposta de PODEM, però al mateix temps les classes mitjanes, d'on procedeixen gran part dels activistes i militants polítics de l'esquerra, van quedar en bona mesura capturats pel procés sobiranista hegemonitzat per Convergència a través de Junts pel Sí.
El bloqueig polític i parlamentari a què ens va abocar el plantejament plebiscitari del 27S i els seus resultats, així com l'aposta de l'alcaldessa de Barcelona i un nucli d'activistes del seu entorn de fer un pas endavant a les eleccions generals, va permetre que PODEM pogués contribuir a articular una proposta política transversal i guanyadora al voltant d'idees de justícia social, democràcia real i dret a decidir. La proposta que vam defensar a través de Catalunya Sí que Es Pot: un referèndum perquè el poble de Catalunya pugui resoldre democràticament la qüestió del seu encaix a Espanya, ha demostrat al capdavall ser l'única que dóna una sortida política a la realitat social i política de Catalunya.
La proposta representada per En Comú Podem ha aconseguit ser vista, també per part de l'independentisme d'esquerres crític amb el processisme, com una opció amb la qual recompondre entorn del lideratge d'Ada Colau, per desbloquejar i donar sortida política al carreró sense sortida redefinint la centralitat de la política catalana al voltant de la idea del canvi i el referèndum. No obstant, el processisme va respondre in extremis forçant la retirada d'Artur Mas i investint a Puigdemont com a President de la Generalitat al costat d'un acord d'estabilitat parlamentària amb la CUP, guanyant 18 mesos –o algun més– per “conduir Catalunya a les portes de la independència” i “ampliar la base del procés”, és a dir, el termini mínim necessari per refundar Convergència Democràtica per fer-la de nou partit hegemònic...
És del tot raonable, per tant, que l'experiència d'aquest cicle polític-electoral qualli en la construcció d'un nou espai polític a Catalunya. El pas endavant d'Ada Colau és una bona notícia en aquest sentit i haurem de construir aquest espai que conjugui la diversitat d'accents i la pluralitat de realitats de la ciutadania que conforma l'espai de ruptura a Catalunya.
PODEM, que és part fonamental d'aquest espai de ruptura, vol ser un instrument d'empoderament de les classes populars que al seu torn aspiri a una política i a un projecte propi per a Catalunya. En aquest any s'han donat totes les batalles electorals, construint experiències d'unitat popular quan ha estat possible i consolidant una realitat polític-organitzativa en els nostres barris i ciutats. És des d'aquest projecte autònom des d'on podrà aportar entusiasme i energies en la construcció d'un espai polític comú amb altres per guanyar el canvi a Catalunya. Perquè recordem el 15M, la PAH, les vagues generals, les marees... i volem ser garantia que canvi, procés constituent o sobirania no tornin a ser una paraules buides i que un cicle de mobilització ciutadana no s'esgoti en un recanvi d'elits.
Óscar Guardingo és senador d’En Comú Podem i Luis Juberías i Marc Llaó membres de Podem Catalunya
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
