El Parlament porta a la Fiscalia la incompareixença de ministres i policies a la Comissió Pujol
La Mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts traslladar al ministeri Fiscal les incompareixences de dos ministres, el cap del gabinet del president espanyol i els responsables del Centre Nacional d’Intel·ligència, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la Policia Nacional i la Inspecció de l’Agència Tributària, a la comissió d’investigació sobre el frau, la corrupció i l’evasió fiscal. La Mesa assumeix així la petició formulada per la Comissió d’Investigació després de constatar en tres ocasions que les persones esmentades es negaven a comparèixer a la coneguda com a comissió Pujol. Només el PP s’ha oposat, tant a la Comissió com a la Mesa, a l’adopció d’aquesta mesura.
És la primera vegada que el Parlament opta per traslladar a la Fiscalia les incompareixences en una comissió d’investigació. El president de la Comissió Pujol, David Fernàndez, havia anunciat, en diferents ocasions, la seva voluntat d’impulsar aquesta iniciativa, que ja s’havia insinuat en les dues últimes convocatòries que es van enviar als ministres, policies i funcionaris que s’han resistit a contestar les preguntes dels diputats de la Comissió.
Les set persones afectades han justificat la seva actitud adduint acords del Consell d’Estat que, al seu entendre, els eximeixen de comparèixer. El 6 de febrer de 2003, el Consell d’Estat va emetre un dictamen que afectava les compareixences a la comissió d’investigació pel cas Prestige al Parlament de Galícia. Segons el Consell d’Estat, “la comissió no té potestat per requerir la compareixença d’autoritats, funcionaris o agents de l’Administració General de l’Estat ni la documentació referida a l’execució de funcions de la seva competència”. El 26 de juliol de 2013 i el 28 de febrer de 2013, el Consell d’Estat va dictaminar de forma coincident quan les Corts valencianes pretenien convocar a la comissió d’investigació de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) a l’ex-president de la Comissió Nacional del Mercat Valors i diferents càrrecs del Banc d'Espanya i el FROB.
El Parlament valencià va portar les incompareixences al ministeri Fiscal, que va considerar que no hi havia delicte. Ho va fer basant-se en l’article 502 del Codi Penal. Aquest article diu que “les persones que, havent estat requerides en forma legal i sota avís, deixessin de comparèixer davant una Comissió d’Investigació de les Corts Generals o d’una Assemblea Legislativa de Comunitat Autònoma, seran castigats com a reus del delicte de desobediència”.
En canvi, Silvia Doménech, lletrada del Parlament de Navarra, va considerar, el 27 de febrer passat, en un dictamen sobre la compareixença de diversos funcionaris públics dependents del ministeri d’Hisenda a la comissió d’investigació del cas CAN (Caja de Ahorros de Navarra), que, atenent a la legislació navarresa, les persones convocades havien d’assistir-hi. Doménech recordava en aquest dictamen que si no compareixien podien incórrer en delicte de desobediència, que el Codi Penal castiga, en el cas de les autoritats i funcionaris públics, a la pena de suspensió del càrrec per un temps de sis mesos a dos anys.
L’Estatut de Catalunya, al seu article 59, es limita a dir que les persones requerides per una comissió d’investigació del Parlament “han de comparèixer obligatòriament”.
