Quant cobra un empleat d'Eulen i altres 9 respostes sobre la vaga del Prat

1- Quines són les condicions laborals d'un treballador de seguretat d'Eulen al Prat?

A l'aeroport barceloní hi treballen uns 350 empleats als arcs de seguretat per a passatgers, de l'empresa Eulen. El seu sou oscil·la segons l'antiguitat i alguns complements, però el gruix del personal cobra entre 900 euros i 1.100 euros. Per això molts empleats asseguren veure's obligats a fer hores extres, que es paguen a 8 euros, fent en algunes ocasions jornades de fins a 16 hores.

Un dels cavalls de batalla de la plantilla és el plus per escàner, que alguns dels treballadors antics conserven parcialment, però que va ser eliminat als nous empleats. La reposició d'aquest complement l'han portada als jutjats, però els treballadors volen que els sigui reconegut ja, mitjançant l'actual negociació.

Respecte a l'organització del treball, els sindicats denuncien que la manca de personal ha deixat a la plantilla sense relleus per a les baixes o els períodes de vacances. Aquesta situació es veu agreujada en temporada alta, quan l'aeroport posa al màxim rendiment la vintena d'arcs de seguretat de què disposa. Quan això passa, els treballadors asseguren que les jornades són ininterrompudes, sense un moment per descansar, anar al bany o relaxar la vista de l'escàner, i en un estat d'alerta que genera estrès.

2- Quines són les reclamacions del Comitè?

D'acord amb les queixes assenyalades anteriorment els treballadors fan reivindicacions en dos sentits: salarial i de condicions de treball. Respecte a la primera, la principal demanda se centra a reclamar un augment de fins a 350 euros per als nous treballadors que menys cobren, igualant per dalt als antics.

Sobre les condicions de treball, reclamen que hi hagi un augment de plantilla per a garantir un cinquè treballador per filtre i una bossa suficient de substituts. En total, segons fonts de la negociació, les reclamacions podrien ascendir a prop de cent contractats nous, bona part d'aquests fitxats durant els últims mesos. A més, exigeixen conèixer el calendari laboral amb periodicitat anual per tal de poder conciliar.

3- Què està disposat a acceptar Eulen?

En l'última reunió la Generalitat en el seu paper de mediadora va fer una proposta en la qual proposava un augment salarial de 200 euros per als treballadors de menys salari, a més d'assegurar un cinquè treballador per filtre i 25 treballadors de relleu. L'empresa va anunciar que acceptava la major part dels temes organitzatius, però posteriorment el Comitè va assegurar que estaven matisant a la baixa la proposta de la Generalitat.

4- Què hi té a veure Aena en el conflicte laboral?

Malgrat que el conflicte laboral és entre els treballadors d'Eulen i l'empresa, el servei de seguretat és d'Aena, l'empresa que gestiona la majoria d'aeroports espanyols. L'operadora, participada al 51% per capital públic, va treure el 2015 a concurs la concessió de la seguretat, que va ser guanyada un any després per Eulen Seguretat per 23,1 milions d'euros, mig milió més barat del pressupostat inicialment per Aena i que rebaixava els marges de benefici així com també les condicions i nombre d'empleats.

Des dels sindicats assenyalen directament a Aena com a responsable de la reducció salarial i de personal, per considerar que han precaritzat les condicions del contracte. Per això entenen que el conflicte només es desencallarà si Aena accepta canviar la licitació. Aquesta és la raó que explica que el Comitè d'empresa exigís que Aena fos present en les reunions de negociació. Durant els primers compassos del conflicte, a finals de juliol, Aena no va acceptar enviar representants a aquestes taules, el que va paralitzar l'inici de les converses durant dues setmanes. 

5- Com és el repartiment de competències polítiques?

La competència exclusiva en matèria d'aeroports qualificats com d'interès general, com és el cas del Prat, és de l'Estat. Així es consagra a la Constitució i es desenvolupa en el Reial Decret 2591/1998, entre d'altres. A més, el 2013 es van regular els anomenats Comitès de Coordinació Aeroportuària, òrgans consultius en què estan representats entitats autonòmiques i municipals. El Reial Decret 697/2013 va servir per blindar la nova Aena, ja parcialment privatitzada, de la influència dels governs autonòmics.

Així, l'única capacitat que té la Generalitat en el cas de l'aeroport del Prat té a veure amb la mediació laboral entre parts que es fa des del departament de Treball com en qualsevol conflicte laboral d'aquest tipus, hi hagi o no sector públic per mitjà. 

Tampoc l'ajuntament de Barcelona -ni per descomptat el del Prat-, tenen competències reals respecte a l'aeroport, més enllà de la seva representació en la consultiva Comissió de Coordinació, de la mateixa manera que la Generalitat i el director de l'aeroport.

6- El Prat és l'únic aeroport on hi ha hagut protestes?

No, però sí l'únic on han arribat tan lluny. Als aeroports de major càrrega com Madrid, Barcelona o Mallorca han tingut lloc protestes del personal de seguretat en diferents moments. Sense anar més lluny a principis d'aquest estiu els treballadors de seguretat de Trablisa, a l'aeroport de Palma, van anunciar una vaga per al mes de juliol. No obstant això el Comitè d'empresa la va desconvocar pocs dies després, després d'acceptar l'empresa a renegociar les condicions laborals.

També a Madrid els treballadors de seguretat de Barajas, en aquest cas de l'empresa Prosegur, van amenaçar amb aturades per les mateixes dates. Les reclamacions que realitzaven eren similars a les dels treballadors de Barcelona, amb la diferència que allà l'empresa sí que va acceptar bona part de les demandes, de manera que la vaga es va acabar desconvocant.

7- Com el conflicte laboral ha evolucionat en conflicte polític?

La vaga a l'aeroport del Prat ha desencadenat la tempesta perfecta en la col·lisió entre la pròpia vaga, el debat sobre el turisme i el referèndum de l'1 d'octubre.

Per parts. La suposada gestió desganada d'infraestructures claus catalanes per part de l'Estat és una reivindicació estesa en l'opinió pública catalana, no només entre els independentistes. A això se suma la proximitat del referèndum sobre la independència anunciat per a l'1-O, que ha disparat tota mena de sospites entre l'independentisme sobre la suposada mà negra de l'Estat per perjudicar-lo, moltes vegades encoratjats per manifestacions dels propis líders polítics.

El Govern central, per la seva banda, ha estat lent en la reacció i, quan ha intervingut, ho ha fet per desempallegar-se de qualsevol responsabilitat. Foment va intervenir en el debat el diumenge per limitar-se a assegurar que les reivindicacions dels treballadors estaven “fora de lloc”. Tampoc el Delegat del Govern a Catalunya ha tingut un paper actiu en el conflicte laboral, tot i les competències de l'Estat en matèria aeroportuària i la propietat d'una part important d'Aena.

Amb aquesta baralla política es creua el debat sobre el turisme, on una part subratlla les externalitats que genera la massificació mentre una altra ho fan amb els beneficis econòmics que reporta. El resultat de tot això és encreuament de retrets entre administracions que ha esquitxat al Govern, a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona. 

8- La vaga té risc d'empitjorar en els pròxims dies?

Fonts de la negociació han destacat aquest dilluns que durant les últimes reunions s'havia produït un acostament de postures entre les parts. La proposta de la Generalitat va obrir pas a l'entesa en ser acceptada per Eulen i Aena. El comitè per la seva banda sotmetrà l'acord als treballadors dijous que ve. Fonts laborals es van mostrar aquest dimarts optimistes sobre el resultat.

Les parts tenen molt presents dues dates importants: els propers 14 i 16 d'agost. El primer dia perquè és en el que s'ha fixat el pas a vaga permanent per part d'Eulen. El segon, perquè l'actual conflicte podria sumar-se a un altre, el de l'empresa de seguretat de tripulació i facturació. I, entremig, el pont d'agost, un dels pics de passatgers més importants de l'any. Arribar a aquestes dues dates sense acord podria tenir conseqüències imprevisibles, encara que tots consideren poc probable que s'allargui més enllà d'aquesta setmana.

9- ¿Aena està disposada a canviar les condicions del contracte?

Aquest és un dels nusos gordians de la negociació. Amb el marge de benefici que permet el contracte d'Eulen, l'empresa té les mans lligades per fer ofertes si abans no canvien les condicions de la licitació. Els treballadors també consideren que, per tenir un acord satisfactori, Aena haurà d'acabar aportant recursos.

Fonts de la mediació van explicar a aquest diari que no descarten que Aena acabi afluixant la seva postura. Tècnicament això podria fer-se de dues maneres: bé suspenent el contracte i fent-ne un altre o bé fent una modificació d'emergència.

Tant és així que el Comitè desitja que, en l'última reunió i un cop lligades totes les condicions amb l'empresa, AENA prengui un paper actiu i es comprometi a canviar la licitació. Si això no passa, pronostiquen, el conflicte no acabarà perquè l'empresa no podrà complir allò promès.

10- Per què tot el sector està pendent del Prat? 

El conflicte d'Eulen al Prat s'ha convertit en l'epicentre d'una batalla molt més gran en el sector de la seguretat privada. A hores d'ara, patronal i sindicats del sector es troben immersos en la negociació per a la renovació del conveni col·lectiu, i les possibles conquestes dels treballadors del Prat marcaran el camí d'allò que el sector pugui guanyar.

Però la vaga d'Eulen no només té afectacions en el sector de la seguretat privada, sinó que toca de ple amb les condicions dels treballadors de l'aeroport. Els sindicats de la pròpia AENA ja han registrat vagues per al setembre, que s'estendrien pels centres de treball de tot l'Estat. A això se li suma la vaga dels treballadors de seguretat en escàners i bodegues del Prat, en aquest cas de l'empresa Ilunion. Les reivindicacions de tots ells són similars, així com l'origen dels seus problemes: les licitacions a la baixa que Aena ha convertit en política d'empresa.