Ultimàtum de tots els grups a Junts pel Sí perquè aprovi els 664 euros de la Renda de Ciutadania
Ultimàtum dels grups parlamentaris perquè Junts pel Sí se sumi a l'acord que determina en 664 euros la quantia mensual de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). En un acte aquest dimecres davant la Cambra catalana, tots els grups amb representació parlamentària han demanat a la formació independentista que detalli el seu plantejament pressupostari sobre la prestació. Junts pel Sí donarà a conèixer la seva proposta divendres.
El novembre del 2013, el grup promotor de la iniciativa legislativa popular que reclama aquesta renda de ciutadania va entregar més de 120.000 firmes a l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) perquè tots els catalans i catalanes rebin una quantitat mínima mensual que els permeti una vida mínimament digna. Tres anys després que aquestes firmes arribessin al Parlament encara no s'ha aprovat la Llei que ha de regular la RGC.
Els impulsors de la iniciativa exigeixen que s'aprovi abans que s'acabi l'any perquè sinó no podria entrar en vigor fins el 2018. Diosdado Toledano, portaveu del grup promotor d'aquesta iniciativa, ha afirmat que encara confia que JxSí “faci un moviment” aquest divendres, en la propera reunió de la ponència parlamentària que debat aquesta llei.
Chakir el Homrani, portaveu de JxSí en aquesta comissió, ha afirmat, en declaracions a Catalunya Plural, que “ja vam dir que aquest divendres presentaríem una proposta i així ho farem”. El Homrani no ha volgut avançar el contingut d'aquesta proposta però ha assegurat que es basa en afegir una segona partida a la base econòmica de la Renda Garantida de Ciutadania i en ampliar el període de transitorietat fins que no s'assoleixi la quantia màxima prevista.
En el treball de la ponència, JxSí ha acceptat que la Renda Garantida de Ciutadania es quedi en 498 euros i que s'hi pugui afegir un segon tram, que rep el nom de “renda complementària”, vinculat al compromís dels beneficiaris d'incorporar-se als circuïts de recerca de treball o de formació professional. Per la seva banda, Toledano ha afirmat que tota quantitat que estigui per sota dels 664 euros és “misèria”.
Els 664 euros mensuals resulten de dividir en 12 mesos la que determina l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya. Aquest indicador avalua en 569 euros mensuals, amb catorze pagues anuals, els ingressos mínims que necessita una persona per viure dignament a Catalunya. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya incloïa una petició al Govern perquè garantís aquest compromís, que mai no s'ha complert fins ara.
Pressió social a JxSí
Representants de tots els grups de l'oposició del Parlament han participat en l'acte d'aquest matí, juntament amb portaveus d'entitats socials que donen suport a la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania, com la PAH, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, CCOO, UGT o personalitats com l'activista per la pau, Arcadi Oliveres. ERC va donar suport a la recollida de firmes d'aquesta ILP però no ha estat present a l'acte d'avui.
Els impulsors de la ILP i els partits que han consensuat els 664 euros de la Renda Garantida de Ciutadania són conscients que els nous pressupostos de la Generalitat han d'incloure una partida que la faci possible. No estan disposats a acceptar una proposta que redueixi aquesta quantitat però sí a una aplicació progressiva. Així, la seva proposta és que es comenci a pagar a partir de l'1 de maig, per donar temps a l'administració catalana a organitzar adequadament la seva gestió, i que el primer any només faci front al 90% de la despesa prevista. Seria a partir de l'1 de maig de 2018 que el Govern català hauria d'assumir el seu pagament íntegre.
Per pressionar JxSí, els organitzadors de l'acte han anunciat la convocatòria d'una manifestació al proper 19 de novembre en defensa d'uns pressupostos socials i un dejuni a la plaça de Sant Jaume que coincidiria amb les dates en que el Govern té previst presentar els comptes. El Homrani ha considerat que la llei podria aprovar-se aquest 2016 i incloure's als pressupostos corresponents “sempre i quan arribem a un acord econòmic abans”.
