Centenars de persones es concentren contra la condemna del Suprem a “Aturem el Parlament”
La sentència del Tribunal Suprem que anul·la l'absolució de 8 dels encausats per la manifestació que va envoltar el Parlament de Catalunya el juny de 2011 ha encès la indignació de centenars de persones, que s'han concentrat davant a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra la decisió. La protesta ha estat convocada a través de les xarxes socials i ha mostrat el seu rebuig a la condemna de 3 anys de presó davant de la Generalitat de Catalunya, una de les entitats personades com a acusació en el procés penal.
A la concentació hi han acudit unes 300 persones, que han corejat el lema autoinculpatori “jo també estava al Parlament, jo també ho tornaria a fer” i han mostrat el seu descontentament per una sentència que consideren fruit de la repressió contra la protesta. La concentració ha transcorregut sense incidents i envoltada pel dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra, que han tancat l'accés al Palau. Els assistents s'han tornat a convocar per tornar a protestar dissabte que ve a les 19 h, a la plaça Universitat.
La condemna del Suprem ha suscitat les crítiques de col·lectius socials i antirepressius, observatoris judicials i partits, com la CUP, ICV-EUiA, ERC o Barcelona en Comú. Però també experts en dret han mostrat la seva sorpresa per la decisió de l'Alt Tribunal. Iñaki Rivera, director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, qualifica la sentència de “barbaritat” i de “retorçament del dret penal”. “Estem al·lucinats”, ha assegurat, “cada setmana en fan una de nova. Què volen? ¿Amenaçar amb el dret penal la gent descontenta? Passarà tot el contrari. No aturaran així la protesta social sinó que l'augmentaran”, ha manifestat Rivera.
“El Suprem ha actuat sota la pressió del poder polític”, assegura la defensa
Els advocats dels condemnats han anunciat que recorreran la sentència a organismes superiors, com el Constitucional o el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, encara que s'han mostrat poc optimistes del recorregut del recurs a Espanya. “No tinc massa expectatives sobre què pugui decidir el Tribunal Constitucional, tenint en compte la seva composició actual i les últimes sentències que ha emès, especialment les relacionades amb Catalunya”, ha explicat Benet Salellas, un dels advocats.
Tant Salellas com Jaume Asens, un altre dels advocats de la defensa en el procés, han denunciat les pressions polítiques que ha rebut el tribunal. “El Suprem s'ha plegat a les pressions del Govern de la Generalitat i del clima d'indignació que es va voler crear després de la sentència absolutòria”, ha indicat Asens. A més, l'advocat ha explicat que la doctrina del Tribunal d'Estrasburg prohibeix condemnar algú si no l'ha escoltat abans i si no hi ha proves noves. “I això és el que ha fet el Suprem”, ha remarcat.
La mitjana que triga el Constitucional en emetre una sentència és de tres anys, encara que, en ocasions, ha reaccionat més ràpid. En qualsevol cas, l'única acció que podria aturar l'ingrés a presó dels vuit condemnats pel Suprem és que es presenti una petició d'indult. Benet Salellas ha recordat que tant el magistrat Fernando Grande-Marlaska com l'advocat del Parlament de Catalunya van plantejar que es condemnés els acusats però que es contemplés la possibilitat d'indultar-los.
Els vuit afectats encara no han dit si s'acolliran o no a aquesta opció, encara que sembla poc probable. El Tribunal Suprem encara ha de comunicar la seva sentència a l'Audiència Nacional, que la traslladarà als condemnats, que tindran a partir de llavors deu dies per ingressar a la presó.
Salellas també ha destacat el vot particular del jutge Perfecto Andrés contra la sentència del Suprem. En el raonament del seu vot particular, Andrés denuncia que aquesta es basa en arguments polítics en comptes de legals. “El vot particular de Perfecto Andrés denúncia encertadament el biaix ideològic de la sentència”, ha assegurat Asens.
