Xavier García Albiol serà el primer alcalde jutjat pel seu discurs xenòfob
L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), haurà de respondre finalment per les seves declaracions xenòfobes. Seurà aquest dimecres en el banc dels acusats per presumptes delictes d'incitació a l'odi i la discriminació i injuries col·lectives. En concret, Albiol serà jutjat pels fulletons racistes que va repartir durant la precampanya per a les eleccions municipals. Es tracta del primer càrrec públic a tot l'Estat en ser jutjat per aquest delicte. SOS Racisme, que actua com a acusació particular, en demana un any de presó i inhabilitació.
Els fets es remunten a l'abril de 2010, quan Albiol va iniciar una precampanya electoral de cara als comicis del 2011. El seu equip de campanya va repartir milers de fulletons propagandístics en els quals es vinculava els gitanos de nacionalitat romanesa amb la delinqüència. Els documents incloïen una foto d'una pancarta que deia “No volem romanesos”. Aquest va ser el principal motiu de la querella de SOS Racisme, però no l'únic. L'associació també va denunciar algunes de les reiterades declaracions xenòfobes de l'alhesores alcaldable de la ciutat. Albiol havia arribat a afirmar que “els romanesos són una plaga i suposen una xacra per a la ciutat” i que “el col·lectiu romanès gitano ha vingut a aquesta ciutat a delinquir i a robar”. Va ser criticat per aquestes declaracions però va rebre el suport explícit de de la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho. Finalment, durant els comicis de maig del 2011, Albiol va acabar imposant-se i es va convertir en el primer alcalde de dretes en l'història de Badalona, una de les principals ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Un cop va assumir l'alcaldia, Albiol va continuar en la mateixa línia pel que fa a immigració i va multiplicar els cops d'efecte mediàtics. El juny del 2012 va deixar anar que els romanesos d'ètnia gitana tenien “un comportament incívic”. També va atacar altres col·lectius d'immigrants: l'abril del 2012 va reobrir al trànsit el carrer Xile, on hi estan ubicats molts comerços pakistanesos, per “posar fi als problemes d'inseguretat i incivisme que es pateixen a la zona”. I al mateix col·lectiu li va dedicar altres paraules despectives: “En el seu país potser sigui normal vendre menjar caducat i tenir la carn a la venda convivint amb cucs, però a Badalona això s'ha acabat”.
A més a més, el setembre d'aquest any, el ple de l'Ajuntament va decidir suprimir les llicències per a nous centres religiosos a la ciutat, una decisió que posa contra les cordes els col·lectius que en fan ús, perquè paral·lelament Albiol carrega contra els qui resen al carrer.
Mobilització d'entitats socials
La querella contra Albiol ha tingut ja un llarg recorregut: un jutge de Badalona la va arxivar dues vegades al considerar que la causa no constituïa un delicte de provocació a la discriminació, odi, o a la violència previst pel Codi Penal. SOS Racisme, però, va interposar successivament dos recursos i el cas va ser finalment traslladat al Jutjat Penal 18 de Barcelona. Els querellants diuen ser conscients de les limitacions de l'article 510 pel que fa al càstig de conductes o declaracions però creuen necessària una resposta judicial.
La querella impulsada per SOS Racisme té el support de diverses organitzacions veïnals. “Cal una resposta contundent”, diu Anna Vicente, portaveu de 'Badalona som totes i tots'. “Albiol fa política per encendre el foc per criminalitzar els immigrants”, explica. Valente critica també que, en una situació de crisi, l'alcalde oposi les persones. “Estem en una situació molt greu, amb una manca de recursos econòmics i el que cal és treballar a favor de la convivència”.
L'Àgora ciutadana de Badalona, que agrupa a 30 col·lectius de la ciutat, ha fet una crida per protestar a les portes de la Ciutat de la Justícia aquest dimecres. Més enllà dels fets jutjats, denuncien “les polítiques d’exclusió, repressives, classistes, clientelars i xenòfobes” que, en la seva opinió, “arrosseguen vents de conflictivitat a Badalona”.
