Efecte Can Vies: presons preventives, detencions, identificacions massives i violència policial

Passada la setmana de manifestacions als carrers de Sants i del centre de Barcelona contra el desallotjament de Can Vies, els advocats que defensen els detinguts durant les protestes, les dues persones en presó preventiva o les que denuncien abusos policials no han parat de treballar. El balanç d'aquests dies els preocupa, ja que consideren que, a nivell judicial, s'han pres decisions “més mediàtiques que judicials”, considera Jaume Asens, de la comissió de defensa dels drets de la persona del l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Els casos més extrems són els de dues de les persones detingudes, per les quals es va decretar presó preventiva. Nahxeli Beas, advocada del Sergi, un dels empresonats, considera que la mesura no té fonament jurídic. “És una mesura de bojos, perquè no té antecedents, té arrelament, no hi ha possibilitat de fuga i no tenen cap prova”, assegura.

El Sergi, de 29 anys, treballa com a auxiliar d'infermeria de forma intermitent en una clínica i un hospital i “té una xarxa social molt gran”, remarca Beas. És un membre molt actiu dels Castellers de Barcelona i des de la seva detenció ha rebut suport de la seva colla, que va anar a fer un pilar a Brians, on es troba empresonat, i d'altres castellers, que hi han mostrat la seva solidaritat.

“Diu l'atestat policial que el van veure en un grup que bolcava i cremava contenidors, però no detallen absolutament res, ni com ni amb qui, i no poden perquè no ho ha fet”, explica l'advocada. Defensa que el Sergi no va participar en altercats, però afegeix que encara que ho hagués fet, la presó preventiva seria una mesura desproporcionada. “Tenim una persona en presó per suposadament bolcar dos contenidors”, remarca. En canvi, si se'l condemnés dels desordres públics que se li imputen probablement no arribaria ni a entrar a presó.

Prohibicions d'assistir a manifestacions

A altres persones detingudes a Sants tampoc se les ha jutjat ni condemnat però en canvi si se'ls ha prohibit acudir a cap manifestació fins que siguin jutjats al gener. Si ho fan, la sentència estableix que ingressaran en presó preventiva. Andrés García Berrio, de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB (OSPDH), considera que aquesta és una “interpretació extensiva i excepcional de la llei” i assegura que en la majoria de casos aquestes mesures cautelars han estat recorregudes.

Asens explica que “el jutjat argumenta que així s'evitarà que participin en desordres públics, però ja està prohibit participar en desordres; prohibir-los de participar en manifestacions sense criteri és una exclusió política”. Els dos lletrats remarquen que una interlocutòria anterior de l'Audiència de Barcelona qüestionava aquesta mateixa mesura per restringir els drets de reunió i manifestació.

García Berrio considera que aquesta mesura “aparta tota una part de la població”. “Si suméssim tots els detinguts en manifestacions en aquests últims anys podríem arribar a prop de 300 persones privades del dret de manifestació”, remarca. I lamenta que la mesura estigui “generant paranoia”. “A Barcelona es fan moltes trobades i manifestacions, i el fet que la prohibició sigui tan àmplia fa que no sàpiguen què poden fer”, explica.

Identificacions massives amb fotografies

Una de les actuacions policials més polèmiques es va donar el dissabte, quan els Mossos van retenir més d'un centenar de manifestants durant més de dues hores en una cantonada de la Gran Via. Els van identificar i prendre imatges a tots. A alguns a més, els van fer posar-se peces de roba o les caputxes que portaven per a les imatges. El mateix García Berrio va aparèixer durant aquesta operació i va comunicar als Mossos que aquestes mesures eren il·legals. Ara, explica, estan recollint proves per tirar endavant una acció judicial al respecte.

“És una escena inèdita que no havia vist en els 20 anys que porto exercint d'advocat”, assegura Jaume Asens. “A part de la restricció ambulatòria, que és una cosa que ja hem vist en altres ocasions, és inèdit que obliguin a la gent a participar en sessions fotogràfiques on se'ls hi posaven prendes fins i tot a la força, com es pot veure en un vídeo”, explica.

“Això afecta el teu dret a no aportar proves contra tu mateix, que era l'objectiu de fer-los participar en aquestes sessions de fotos a la via pública, sense advocat ni que hi participés un jutge”, aclara Asens. “En proves que són contra tu mateix no et poden obligar a participar –siguin fotos o una prova d'ADN– no et poden obligar a participar, i menys forçar-te físicament com s'ha vist en aquest cas; després el jutge valorarà la teva negativa”, afegeix.

Denúncies de violència policial

Des que van començar les protestes, la plataforma antirepressiva Rereguarda en Moviment denuncia diversos casos de violència policial. “Coneixem casos de al voltant de vint persones amb lesions importants i moltes persones amb diferents situacions complicades a nivell psicològic, d'angústia, por, o ansietat, vinculades a l'actuació policial”, assegura García Berrio.

De moment, ja ha interposat una querella una persona que va rebre un cop de porra a l'orella mentre creuava la plaça de Sants en bicicleta, i l'advocat assegura que se'n posaran més. Un altre cas sonat és el d'un noi amb síndrome de Tourette i un 66% de discapacitat que va passar una nit a comissaria després que li fracturessin el nas amb dos cops de porra, segons explica.

Rereguarda obre una oficina de suport legal i psicosocial per tal de donar suport a les persones que puguin haver estat agredides durant les protestes per Can Vies. “A part del suport legal, hem de poder oferir un professional a les persones que estan patint a nivell psicològic”, assegura García Berrio. “S'està generant una situació de por important a molta gent, perquè moltes persones es troben per primera vegada en aquesta situació, i això trenca amb el teu esquema vital”, rebla l'advocat.

La plataforma segueix denunciant possibles abusos policials i ahir mateix va publicar un vídeo on es veu un policia disparant a un balcó: