Les gales literàries poden fer-se eternes, soporíferes, compromisos dels quals no es pot fugir fàcilment. Però també poden ser nits divertides, emotives, moments de reivindicació política i social, de retrobada amb companys i amics i fins i tot una passejada sota la pluja a ritme de batucada. La cultura –ho va dir Montserrat Roig i ho va recordar la nit de divendres Sandra Capsir, subdirectora de Bromera– és l’opció política més revolucionària a llarg termini.
Potser és per tot el que hem passat els valencians darrerament que hi havia ganes de gala, ganes de riure i de festa, i fou molta gent la que vingué a Alzira a celebrar la cultura i el 40è aniversari de l’editorial Bromera. I sí, l’equip Bromera i una alcaldia compromesa amb la cultura, amb l’alcalde Alfons Domínguez al capdavant, ho van fer possible.
Que bonic és quan els polítics baixen al terreny dels carrers per a parlar amb la gent, ballar amb ells, i celebrar amb orgull l’esforç de la cultura del seu país. Que bonic veure tot un equip de gent ballant i brindant amb els lectors que generació rere generació, llegeixen, escriuen o tradueixen llibres i articles de i per a Bromera.
Tot això va ocórrer el passat divendres en la celebració del lliurament dels Premis Ciutat d’Alzira a la capital de la Ribera Alta, en un ambient festiu, però també emotiu, molt marcat pel record i per l’homenatge a les víctimes de la barrancada del 29 d’octubre de 2024. Amb un discurs reivindicatiu i de resistència per part de gran part dels escriptors guanyadors, però també per les autoritats i els organitzadors. “La llengua no es negocia i la cultura es respecta i es cuida”, van dir alguns dels guardonats.
Estàvem citats a les set i mitja de la vesprada al Gran Teatre d’Alzira, però ja se sap que arribar a Alzira un divendres en hora punta no és fàcil: eixir de València suposà ja 45 minuts de conducció de formiga. Per això, no fou fins a les vuit que la gala començà. El Gran Teatre –un teatre modernista que continua en peu des de 1921, després d’haver sofert successives inundacions i incendis– estava ple i ningú no hauria imaginat que les dues hores que vam estar asseguts a les butaques passarien volant.
Doncs sí, sembla que tot és possible amb la gràcia i l’humor intel·ligent de l’actriu i còmica d’Ontinyent Maria Juan, qui va conduir la gala, ja ho havia fet l’any passat, amb enginy, espontaneïtat, amb un guió magnífic al darrere, enhorabona als artífexs, amb molt d’ofici, i un sentit de l’humor i ironia que tombaven de tos. I és que Maria Juan és, amb tots els meus respectes, una “mala bèstia” de l’escenari.
La pluja ens va acompanyar
La nit la va obrir una pluja escenificada sobre l’escenari amb un espectacle de dansa contemporània que va cobrir el pati de butaques amb un plàstic fi i transparent que onejava, com una riuada imparable, per damunt dels caps dels convidats. Encara no sabien que en eixir de la gala els rebria la pluja al carrer: la vida està plena d’ironies.
Després del soroll de la pluja, l’emoció, i els aplaudiments d’homenatge a totes les persones que tant han sofert i perdut tant a causa de les inundacions passades, les veus potents dels germans Penalba, Jonatan i Christian, van omplir el teatre amb una versió amb sintetitzadors del Vetlatori a l’albat: “Nostres vides són els rius / que van a para al mar. / Diuen que això és el morir / però els camps els va regar, pluja evaporà del mar”.
Un desplegament d’artistes va fornir la gala amb una proposta ben diversa i sòlida: la veu potent d’Esther des de Vinaròs, Naina, una jove rapera de 18 anys d’Alginet i dues ballarines plenes d’energia i ritme que l’acompanyaven, el viatge performàtic dels Versonautes, i les acrobàcies aèries delicades i poètiques de la ballarina Alba Blanco. I tot això, es pot fer i es feu el passat divendres a Alzira en la nostra llengua. Qui no vulga veure-ho, que s’ho faça veure!
Al final de la gala, quan semblava que tot s’acabava –després de més de dues hores als seients i sense sopar encara– i quan els assistents començaven a inquietar-se, aparegué en escena Choriza May, artista drug queen de Guadassuar, amb una entrada triomfal seguida per una batucada.
I a ritme de batucada, els assistents a la gala isqueren xino-xano del teatre i, sota la pluja i darrere dels tambors, ompliren els carrers de camí de La Gallera per a sopar, mentre la gent pel carrer ens mirava i es demanava expectant què passava. Després del cercaviles divertit i remullat, ens esperava un sopar-còctel on podies anar de taula en taula, com qui va de flor en flor, picant d’ací i d’allà, barra lliure, bon vi. No faltava de res, tot boníssim. I és que a les deu i mitja de la nit hi havia molta gana!
L’hora de felicitar els guardonats de la nit
Era l’hora de parlar, de menjar, fer-se fotos i, sobretot, de felicitar els guardonats: Carme Cardona, per la seua novel·la Les síl·labes del teu nom, una història amb tints policíacs que retrata el més baix de l’ésser humà. Cardona feu un parlament emotiu i reivindicà la cultura com a eina sanadora d’una societat. Josep Julien, premi de Teatre amb Totes les flors, una trobada entre dues dones de generacions allunyades, però unides per un misteriós present. Eusebi Ayensa, autor de l’assaig Per què Grècia, avui?Qui deixà clar que la Grècia moderna continua sent una potència cultural de primer ordre, i M. Carme Arnau, autora de La impermanència de l’ésser un títol profund, de poemes profunds, molt musicals, i d’estructura formal molt acurada.
Salutacions i felicitacions també per a Joan Carles Ventura, Premi de Narrativa Juvenil per Realitat viral, que feu un discurs en clau social i política i va denunciar l’absència de la televisió pública valenciana en una gala com la de divendres passat. Ventura ha escrit una novel·la de misteri sobre la cara fosca d’internet i els somnis quimèrics de notorietat en les plataformes. Teresa Broseta fou la guardonada amb en la modalitat de Narrativa Infantil per La nit és fosca, una de pirates capitanejada per Cocudoboco, el vaixell pirata més atrotinat de tots els que solquen la mar.
I com no, ara que els negacionistes pretenen fer-se amb les regnes del nostre autogovern, celebrar més que mai el vessant científic de la vetllada, amb Nicanor Alonso i Miguel Ángel Mirás, científics gallecs guanyadors del premi de divulgació científica amb Alicia y Benito contra Eva. Un recorrido por los secretos de la criptografía, on plantegen com –en una societat on cada volta estem més desprotegits i espiats– es pot protegir la informació que no volem compartir amb tercers i examinen els mètodes utilitzats al llarg de la història per a ocultar o revelar missatges secrets. Un esment especial per part del jurat anà per a Manel Perucho amb Ecos de l’univers violent, finalista en aquesta categoria. La Plataforma de Voluntariat Valenciana, guanyadora del guardó honorífic per votació popular, Premi Didín Puig, va rebre l’ovació i l’aplaudiment més sentit de la nit.
I per si era poc...
I per si era poc, només calia travessar el carrer i una estora groga duia els convidats cap a l’auditori de la Casa de la Cultura, on Choriza May feu cantar i ballar tothom, dempeus i a les butaques. Una funció divertidíssima que acabà amb la versió tecno del Bolero de Guadassuar, acompanyat pel grup de danses d’Alzira sobre l’escenari. Moments abans els havíem vist al còctel amb uns vestits i uns pentinats esplèndids. La nit avançava, i amb una copa en mà, tots els assistents a la festa van brindar per Bromera, per la cultura i per la literatura en la nostra llengua.
El toc final el va posar la DJ Esta tía es tonta, que aconseguí fer alçar tothom de la butaca per a ballar, primer agafats en un trenet al voltant del pati de butaques, i després sobre l’escenari, per si era poc...
Algú havia dit que els gales literàries són avorrides? Dons, que ho retire!