De Benidorm al col·lapse: L'Horta Teatre repassa 50 anys de turisme amb ironia amb 'Postals' al Teatre Rialto

La companyia valenciana L'Horta Teatre estrenarà la seva nova producció, Postals, al Teatre Rialto de València el pròxim dijous 23 d'octubre. Aquesta comèdia convida a la reflexió sobre com ha canviat el concepte de turisme des dels anys seixanta fins a l'actualitat, abordant preguntes sobre com eren les nostres vacances en els 60 o en els 90 i plantejant la qüestió de si és possible viatjar de manera responsable avui dia.

L'obra neix a partir del descobriment d'una caixa de postals antigues en un rastre, que va servir de punt de partida per a la dramaturga Guadalupe Sáez per a escriure el text. Aquest recorre, amb ironia i sentit de l'humor, les fites que han marcat l'evolució del turisme al País Valencià i a Espanya al llarg dels darrers 50 anys. A diferència d'altres produccions de L'Horta Teatre, com Família Normal o L’Electe, Postals presenta una narrativa fragmentada i un enfocament documental que mescla ficció i realitat històrica.

A través de salts temporals, els tres personatges de l'obra, interpretats per Verònica Andrés, Carmen Díaz i Alfred Picó, realitzen un ampli recorregut històric. Inicialment, viatgen a la fi dels anys seixanta per a viure l'aparició dels primers biquinis a Benidorm durant l'etapa del franquisme “desarrollista”. Després, es traslladen a la dècada dels noranta i són testimonis de l'enorme desenvolupament que experimenta el sector turístic, coincidint amb l'expansió urbanística d'aquells anys. Finalment, el trio protagonista salta als inicis del segle XXI, observant l'arribada dels primers creueristes.

Els esdeveniments narrats a l'escenari, secundats per la projecció de fotografies reals, postals antigues i retalls de premsa de l'època, culminen en el moment actual. Aquest període es caracteritza pel desbordament del fenomen turístic i el sorgiment de problemes com l'impacte mediambiental associat a la massificació, la pèrdua de la identitat dels destins vacacionals i les dificultats d'accés a l'habitatge per als habitants locals. Qüestions derivades, tal com apunten les directores de la peça, Pau Pons i Kika Garcelán, d'“haver declarat tot un país d'interés turístic i, per tant, legítimament explotable fins a l'esgotament”.

Les directores afegeixen que la “democratització de les vacances és un dret que ens hem guanyat entre totes i tots”, si bé la societat és alhora “víctima i botxí de la degradació del paisatge, de la deformació del patrimoni i de la dependència econòmica de l'estranger, del guiri”. I conclouen: “Sabem que el model de turisme actual té les hores comptades; el que no sabem és com ni quan serà el final”. La dramaturga Guadalupe Sáez, qui ha desenvolupat el text en coordinació constant amb Pons i Garcelán, assenyala que la gran pregunta que recorre Postals és si és possible viatjar sense “explotar, colonitzar o destrossar d'alguna forma els llocs que visitem, i sense molestar als seus habitants”, definint l'obra com una invitació a reflexionar des de l'humor.

Pau Pons explica que el recurs als salts temporals aporta “molt ritme i agilitat” a la peça, en la qual el públic veurà molts canvis d'escenari, i aclareix que, a més de la pantalla de projecció amb imatges reals de cada període, han introduït molts efectes sonors i música en directe per a traslladar al públic a diferents moments de la nostra història recent. Pons creu que l'obra connectarà amb diferents generacions, des dels qui recorden “el famós bany de Fraga i les cançons de Julio Iglesias” fins als qui van viure els inicis de la música màkina, i també amb els joves que avui troben dificultats per a trobar un pis de lloguer a les ciutats. Conclouen que, encara que l'obra té un clar rerefons de crítica social, utilitzen el “contrapunt de l'humor, l'exageració i la capacitat de riure'ns de nosaltres mateixes en pensar en com hem arribat a aquesta situació”, mantenint un equilibri constant entre el discurs crític i un to distès.