L’AVL celebra la vintena edició de l’Escriptor de l’Any amb la recuperació de la figura de Francesc Almela i Vives

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat el programa d’activitats previstes per la Comissió de l’Escriptor de l’Any 2026, que enguany es dedica a l’escriptor Francesc Almela i Vives (1901-1967). L’homenatge a la seua trajectòria literària forma part del programa de recuperació i reivindicació d’autors clau de la literatura valenciana, que enguany arriba a la vintena edició.

La Comissió, formada pels acadèmics Àngel Calpe (president), Josep Palomero (secretari) i Àngels Gregori, ha dissenyat un programa d’activitats que, amb el lema 'Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata', té la vocació de valorar “una figura que exemplifica com poques el trànsit d'un intel·lectual valencianista a través del convuls segle xx. Homenatjar Francesc Almela i vives ens permetrà revisitar la vida cultural valenciana d’un període transcendental en la nostra història, del qual encara vivim les conseqüències”, ha assenyalat Àngel Calpe.

Humanista i valencianista

L’objectiu de les propostes programades és aprofitar la celebració per a acostar a la ciutadania una obra prolífica, que supera els cent cinquanta títols entre llibres i opuscles, sense comptar els nombrosos articles i col·laboracions disperses en publicacions diverses. “Almela tractà de tocar tots els gèneres per la voluntat de contribuir de primera mà al ressorgiment de la literatura en llengua pròpia i la cultura valenciana. Si bé és recordat sobretot per la seua producció poètica, la seua activitat creativa i la vinculació al redreçament de la cultura valenciana en els anys anteriors a la Guerra Civil és impressionant, i el fet que abrace camps diversos com la poesia, ja citada, la narrativa, el teatre, el periodisme, la divulgació i l’activisme cultural realcen el seu caràcter profundament humanista i valencianista”, ha valorat Calpe.

El president de la Comissió ha recordat que l’activitat d’Almela i Vives s’incardina en un període de recuperació lingüística i literària valenciana i una progressiva consolidació del valencianisme polític que, en paral·lel al fenomen homònim de la cultura espanyola en general, es coneix en la historiografia literària com l’edat de plata. “Cal recordar que l’escriptor homenatjat per l’AVL va participar activament en l’acord ortogràfic de 1932, i va contribuir amb els seus escrits a fer que el valencià recuperara l’estatus de llengua culta amb un estàndard modern, del qual és hereua l’Acadèmia Valenciana de la Llengua”, ha destacat l’acadèmic.

Exposicions i material didàctic

L’exposició itinerant 'Francesc Almela i Vives. Les paraules li obriren finestres al món' és la primera de les propostes del programa que es posarà en marxa. La seua inauguració està prevista per a les pròximes setmanes a Vinaròs, municipi on va nàixer l’autor. El comissari és l’acadèmic Josep Palomero i el comissari adjunt Carlos Miguel Muñoz, en l’actualitat cap de la Secció d’Informació Bibliogràfica i Difusió Bibliotecària de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. La mostra, per a la qual s’ha dissenyat un quadern de mà, rodarà per tota la Comunitat Valenciana. L’exposició, formada per dotze panells que repassen la vida i la trajectòria literària de l’Escriptor de l’Any 2026, amb textos de Palomero i Muñoz, ha sigut dissenyada per l’estudi Espirelius, que també s’ha encarregat de la imatge que acompanyarà les activitats de l’Acadèmia. L’exposició fixa es farà a València, en el Museu d’Etnologia de la Beneficència, en l’últim trimestre de l’any.

Com en anys anteriors, l’Acadèmia publicarà diferents materials per a difondre l’obra de l’autor homenatjat. Així, s’està confeccionant una miscel·lània d’estudis dedicada a l’escriptor, a cura d’Àngel Calpe, que es publicarà dins de la col·lecció Recerca de l’AVL. En el volum, que rondarà les 300 pàgines, participaran 21 autors. A més, es publicarà el còmic Francesc Almela i Vives. Un humanista en l’edat de plata, en la col·lecció Gràfica, amb guió de Josep Palomero i Miguel Carlos Muñoz i il·lustracions de Daniel Olmo. I el professor de valencià José Ricardo March és l’encarregat d’elaborar la guia didàctica, en una edició electrònica de 60 pàgines, destinada a l’alumnat de Secundària i Batxillerat.

Epistolari

De la col·laboració amb la Diputació de València arribarà la reedició de l’Obra poètica d’Almela i Vives prologada per Josep Ballester i publicada en la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim en 1987. Així mateix, l’Acadèmia també publicarà una selecció del seu epistolari, que consta de 1.431 cartes datades al llarg de trenta-nou anys, entre 1927 i 1966, i que es conserva en la Biblioteca Valenciana. La selecció final s’aproxima a 200 cartes. “El criteri principal de la selecció ha sigut que comuniquen informacions d’interés”, ha explicat Josep Palomero, curador d’esta edició. “Segons el corresponsal, Almela escrivia en valencià (a Artur Perucho, a Carles Salvador, a Àngel Sánchez Gozalbo, a Bernat Artola) o bé en castellà (a Eduard Ranch, a Rafael Ferreres, a Federico García Sanchiz). I segons la confiança o l’amistat que tenia amb el destinatari, poden ser més formals o, pel contrari, escrites amb més franquesa, més sinceritat i espontaneïtat”, ha continuat el curador.

La institució també s’encarregarà de la confecció del portal Almela i Vives en la Biblioteca d’Autors Valencians de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes de la Universitat d’Alacant, coordinada per l’acadèmica Àngels Gregori.

A més, entre les activitats previstes al llarg de l’any figura l’elaboració d’una ruta literària a València, una jornada didàctica i la participació en les diferents Places del Llibre.

Un autor polifacètic de la 'generació de 1930'

Francesc Almela i Vives forma part destacada de la denominada 'generació de 1930'. La seua obra poètica, iniciada amb L'espill a trossos (1928) i seguida per Joujou (1933), destaca per un estil clar i una ironia que l'allunya del sentimentalisme present en molts dels seus coetanis. En el teatre, va provar de renovar l'escena valenciana amb obres com L'Antigor (1931), estrenada en el teatre Alkázar. També va traduir al valencià Lenin: escenes de la revolució russa, adaptació teatral d’una novel·la biogràfica d’Ossendowski escrita en castellà per Josep Bolea, acció que li comportà problemes una vegada acabada la guerra.

Després de la Guerra Civil, i fruit d'un procés de depuració professional, Almela va deixar progressivament la creació literària per a centrar-se en l'erudició i la investigació. En 1941 va obrir la Librería Valenciana, un referent per a la bibliofília on va arribar a catalogar més de 22.000 referències bibliogràfiques.

En este període, va publicar estudis fonamentals per a la historiografia local, com El Llibre del Mustaçaf y la vida en la Ciudad de Valencia a mediados del siglo xv (1948) o Las riadas del Turia (1957). També va dirigir la revista Valencia Atracción i la publicació Bona Gent. El seu prestigi intel·lectual el va portar a ser acadèmic corresponent de la Real Academia Española (1949), de l’Academia de Historia (1954) i de la de Bones Lletres de Barcelona, entre altres.

En la seua maduresa, va rebre reconeixements institucionals de gran rellevància, com el nomenament com a cronista oficial de la ciutat de València (1963) i el títol de fill adoptiu de la ciutat (1966). No obstant això, esta etapa també es caracteritza per una evolució en el seu pensament cívic i lingüístic, manifestant una oposició crítica a les tesis de Joan Fuster després de la publicació d'El País Valenciano en 1962.